dimecres, 15 de maig de 2013

Petites llums IV

No sé quants anys feia que no assistia a una missa. Aquí ja ho he fet un parell de cops, suposo que per això de variar i conèixer coses diferents. Però el missatge segueix essent el mateix. El mossèn ha parlat d’estimar i respectar l’altre i ha destacat allò de “la pau sigui amb tu”. Sí. Res no ha canviat de quan era petit. El missatge, catòlic, universal, no arriba enlloc. No arrela als cors. Dos mil anys més tard els capellans segueixen predicant sobre l’amor, el respecte i la pau. I la gent segueix sense escoltar.

* * * * *

Pierre-Claver Mensah
Fa calor a Dapaong. Davant la gerra de cervesa fresca el germà Pierre, togolès, fa una defensa apassionada del panafricanisme, del sentiment de pertànyer al poble africà, unit tot ell pel color de la pell. Davant el meu imprudent escepticisme matisa i comença per excloure-hi tot el nord d’Àfrica, més tard Àfrica del Sud, i en acabat la mateixa Etiòpia. Però si els de Dapaong no es poden veure amb els de Lomé! –penso. De quin panafricanisme parlem? Ho compara amb la Unió Europea. Està perdut. Sentiment europeu? Paneuropeu? Non, mon frère. A casa nostra només hi ha unió monetària i de mercats però el sentiment identitari no és europeu. Potser n’hi ha quatre que s’ho creuen però la resta no ens ho empassem. Ens acabem la cervesa, encara fresca.

* * * * *

Els mestres de Togo van a la vaga. Es lluita pels salaris. A l’escola privada un professional cobra uns 30 euros al mes, molt per sota de la mitjana nacional d’ingressos. A la pública poden arribar als 90, però no és freqüent. Els darrers enfrontaments d’estudiants amb la policia a Dapaong van acabar amb la mort d’un manifestant per bala i amb la comissaria en flames. Encara s’hi coneixen les restes.

* * * * *

 
És de nit. Entro a l’habitació per dormir. Abans llegiré una estona l’estranya novel·la de Murakami. Una dutxa que hauria de ser fresca. Quan m’estiro al llit sento els llençols calents. M’incorporo i toco les parets, la taula, l’ampolla d’aigua... Tot, tot està calent. I així cada nit.

Entra una mica de llum a l’habitació. Són les cinc de la matinada i obro els ulls. Una dutxa potser més fresca que la del vespre. Em vesteixo. La roba està calenta, pantalons, samarreta, mitjons... Tot, tot està calent. I així cada matí.




* * * * *

Un grup de dones em convida a formatge de soja. No és com menjar formatge d’euga mongola però tampoc és que se t’obri la gana de cop. Somric, agraeixo el gest i faig discretament els honors.

Mai no he entès per què se li diu formatge a un producte fet de soja. Algú em recorda que també hi ha llet de soja i que no m’hauria de sorprendre. Mai no he entès per què se li diu llet a un producte fet de soja.

2 comentaris:

  1. Ufff Tati, sembla que estiguis anyorat!!!!
    Quan et segueixo, que es c d dia, sembla que em pugui traslladar,per un intant a Togo!!, que no et pensis que no em vindria de gust, tal i como está el patio....
    petonets, i segueix gaudint d'aquesta màgica aventura...

    ResponElimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras