Li dic al propietari del bar (potser per obrir conversa o per fer-me l'interessant, no n'estic segur): "És la Gigi, oi?" Sorpresa. "La coneixes?". "Sí, bé, conec la seva música". "És nascuda aquí, a Tana". Em fa sortir al carrer. "Veus aquella casa? Ella va néixer aquí. Els seus pares encara hi viuen".
Etiòpia, bressol de la humanitat i origen del cafè, és un país especial dins el continent africà. Resistent als atacs colonials, només va estar sotmès a la Itàlia de Mussolini entre 1936 i 1941, de manera que el colonialisme no el va afectar directament. La història, doncs, però també la llengua o la religió (cristianisme ortodox) l'han convertit en tot un símbol per a la resta de països de la regió i els colors del panafricanisme han adoptat com a propis els de la bandera etíop: el verd, el groc i el vermell. Però també els conflictes bèl·lics (Eritrea, Somàlia, Sudan) i els desastres naturals (sequera i fam conseqüent) han deixat un país de gent orgullosa però pobra i subsidiària de l'ajuda internacional.
Ens vam endur molts bons records del país cap a casa.
Set anys més tard hi vam tornar a buscar la Sitina, la princesa d'Abissínia...
Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si vols compartir el que penses...