dilluns, 13 de maig de 2013

Tami, dia a dia

Passa el temps i encara no t’he explicat com és la meva vida aquí a Tami. El meu dia a dia. Em sap greu però les connexions no em permeten penjar cap fotografia per petita que sigui. Ho arreglaré a la tornada. Una breu imatge: el despertador sona a les 5.20 h. Pot semblar molt bèstia però aquí es funciona seguint la llum del sol i de fet, tenint en compte el desfasament horari amb Catalunya, això equival a les 7.20 h. La qüestió, com veuràs, és que també me’n vaig a dormir d’hora i tot queda equilibrat. Després ve la dutxa i redreçar una mica els replecs del llit. Surto de l’habitació situada a l’edifici dels convidats i vaig al menjador, a l’edifici on dormen els germans. A les 6.15 esmorzem. Força lleuger: un cafè, un tros de pa amb melmelada de mango (espectacular) i alguna fruita (papaia, mango, plàtans).

És el moment de posar-se en marxa. En el meu cas vol dir carregar motxilla amb aigua i guia d’ocells, prismàtics i càmera. I de vegades també el telescopi. Llibreta de camp i llapis. Protecció solar a la pell i una gorra pel cap i a fer via. El passeig pot durar entre dues i quatre hores, en funció del moviment d’ocells. Vaig prenent nota de les espècies, el número de cadascuna i el lloc on les veig. Normalment faig dos recorreguts i la idea era alternar matí i tarda. Però després dels primers dies he vist que només a darrera hora del vespre hi ha gaire activitat d’ocells així que ara només surto pel matí i en tot cas a la tarda vaig a algun punt en concret a identificar petits ocells o bé faig esperes prop dels embassaments, a banda de passar totes les notes a l’ordinador.

Arriba el dinar a les 12 h. Però abans una dutxa que és el plaer més gran que tenim aquí. A diferència de fa vint anys on això dels voluntaris era recent i l’esperit de sacrifici més gran, es menja molt bé. Djankari n’ha après un munt en aquest temps i tan bon punt et prepara una amanida com un petit pollastre o carn o peix amb salses delicioses. Del pa no es pot parlar igual. Que el vols cruixent? Te’l pintes perquè el d’aquí és esponjós. De barra sí, però flexible i deformable. L’aigua abundant i la fruita sempre acompanyen els àpats.

Després ve la migdiada. Suposo que d’entrada sorprèn que la gent es passi tantes hores ajagut, sense fer res. Però és que el clima no et permet gaire més. Com que ningú no t’assegura que podràs dormir en hores nocturnes per la xafogor, no està de més avançar aquest estadi. Encara no hi estic gaire avesat a dormir al migdia però sí que em quedo a descansar a l’habitació, llegint o escoltant música o intentant connectar-me a internet, una de les lluites més difícils amb què m’he trobat per ara.

La tarda es presta a anar poc a poc perquè el sol crema de valent. I així acaba amb una nova dutxa abans de sopar. Aquest té lloc a les 19.00h, ja fosc. A diferència del dinar el fem en una terrassa exterior on se suposa que ha de passar airet… la realitat és la que és però. Se sopa les sobres del dinar i si no n’han quedat el cuiner hi afegeix alguna cosa. Si segueix sobrant apareixeran les restes l’endemà a l’esmorzar. Al vespre fem una sobretaula singular, passem a la tauleta petita, com qui passa al “salón”. I allà ens espera una infusió calentona de citronella, que entre altres propietats, mai provades, té la d’allunyar els mosquits de la teva pell amb la pròpia transpiració. En acabat cap al llit a deixar passar les hores.

Es nota l’arribada del cap de setmana. Els divendres es projecta una pel·lícula pels stagiers i veïns (la de divendres passat va ser espantosa) i sopem més tard. Els dissabtes fem bocata (el cuiner lliura). I els diumenges es dina amb els germans de Dapaong (quatre togolesos) alternat ubicació, Tami i Dapaong. L’activitat també baixa.

1 comentari:

  1. Bé, germà, estressat, el que es dius estressat veig que no ho estàs... Al menys el que entenem per estres els dels paisos del nort, jajaja...
    Suposo que la llarga estona de la migdiada, amb lectura, música, escriptura, etc, pot donar bastant de sí. Si no ho calculo malament, crec que et trobes a l'ecuador de la teva estada togolense... temps més que suficient per fer una valoració. Espero que aquesta sigui positiva...
    Ens tornem a veure aviat, company. Segueix trobant-te a faltar,
    un anònim que no ho ès tant.

    ResponElimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras