diumenge, 16 de desembre del 2012

Crossroads (Calvin Russell)

La vida és plena de cruïlles. No és cap descobriment. Tots les hem conegut i de vegades més sovint que no pensem. Elegir estudis o establir una relació de parella són alguns d'aquests moments importants en què l'elecció marcarà un punt d'inflexió, ja que en triar un camí deixem aparcades altres possibilitats, si més no temporalment. I a voltes l'elecció no és fàcil, perquè molts cops els diferents camins que se'ns obren semblen igual de prometedors. Ens podem equivocar. I? Busquem un nou camí. Una bona amiga em deia que quan una porta es tanca se n'obren de noves. Quina gran sort poder equivocar-se! Què millor que saber que la vida ens l'anem fent nosaltres mateixos amb les nostres decisions. I els entrebancs que vénen de fora? Malalties, atur, una separació no volguda... Noves cruïlles. Camins avortats. Cercar el nou camí. Tornar a començar. Ara que anem acabant l'any tenim el costum de repensar les coses que volíem haver fet i encara no ens hem decidit, pensant que el canvi està al girar el darrer full del calendari. Ja podem començar, no?

dijous, 13 de desembre del 2012

Escapada pirinenca!

Aquesta darrera setmana em vaig acostar al Pirineu i al Prepirineu a fer els seguiments d'ocells d'hivern. Primer vaig passar pel de Peramea-Montcortès, que havia estrenat aquesta passada primavera i que encara no coneixia en ambient hivernal. Si al maig i juny em va sorprendre el gran número d'espècies detectades, aquest hivern encara he flipat més ja que n'he comptat fins a 36! I estem parlant d'un tram de només 3 km. Entre elles espècies com el tord ala-roig, el durbec o el picot negre. Realment aquest paratge és espectacular per la seva diversitat. I va tenir el seu encant fer el recorregut sota una lleugera nevada. No vaig fer fotos, però.

dimecres, 5 de desembre del 2012

Més ràpid. Per què?

Alguns sociòlegs afirmen que no va ser l'invent de la màquina de vapor el que va revolucionar la societat sinó el del rellotge. El control del temps i la necessitat de fer encabir dins els minuts que conté un dia totes les activitats que desenvolupem, ja sigui per lleure ja sigui per produir més, han suposat un canvi sense precedents a les societats de les darreres dècades. Hem passat dels ritmes lents a la vida trepidant. De l'opció de gaudir d'un viatge a la de voler saltar de país en un pas. Del menjar entaulat al fast food. De les converses pausades als whatsapps i a les piulades d'immediatesa. De la producció artesanal al fordisme i taylorisme més exagerat per produir més amb menys temps.

A aquesta societat dels ritmes ràpids l'acompanya el ritme de les comunicacions i les noves tecnologies que permeten fer operacions cada cop a major velocitat i obtenir informacions de forma més immediata. 

dissabte, 1 de desembre del 2012

I wish I never saw the sunshine (Beth Orton)

Sens dubte és una de les cançons més tristes que conec. La lletra és senzillament brutal. Una persona trencada per la pèrdua d'algú que ha marxat. No sabem com ha passat. Però qui es queda amb el buit deixat per la seva absència desitjaria no haver vist mai la llum del sol perquè així no l'importaria la pluja d'ara. Beth Orton és una cantautora anglesa, reconeguda com a millor veu femenina britànica l'any 2000, que combina els estils folk i l'electrònica per fer temes tan sublims com aquest I wish I never saw the sunshine, inclòs a l'album Trailer Park, de 1996, un album que va rebre premis i reconeixements diversos. I per què una cançó trista? I per què no? També la tristesa forma part de la nostra vida, malgrat l'amaguem sota el coixí, i d'ella, i amb ella, aprenem a comprendre el món i a relacionar-nos-hi. 

Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras