Olors africanes

Crec que l’olfacte, junt amb l’oïda, és el sentit que tinc més desenvolupat. Reconec i memoritzo olors. Identifico llocs per la flaire que emeten. Als primers anys de la facultat, quan anava a la biblioteca suposadament a estudiar, ensumava l’aire cada cop que algú passava pel meu darrere i l’intentava identificar. Cert que acabava de llegir El perfum de Patrick Süskind i em tenia ben frapat. Per sort per a la meva salut mental aquesta etapa la vaig superar i el món de les olors ha passat a ocupar un lloc més discret a la meva vida. Però el sentit segueix intacte.

Identificar les olors dels països o regions no és fácil, com si no hi hagués més que un tipus d'olor a cada país! Però determinades combinacions d’espècies, fums, fruits, carn, herbes, humitat i calor poden ajudar-hi. L’olor de Tami no em sembla particularment diferent de la d’altres llocs d’Àfrica, tot i que potser aquest ambient més càlid i sec m’ofereix quelcom de particular. En tot cas, forma part d’aquest conjunt de flaires africanes on la fruita madura i la transpiració corporal suposen un component propi que la identifica.

Avui m’he posat roba neta. No és que els altres dies vagi fet un marrà però estic suant constantment, més ràpid que el ritme de rentar roba. Però avui l’he rentat i me l’he posat. De sobte m’he adonat que jo ja faig olor africana. Olor de Tami. No és la roba. Sóc tot jo que transpiro el que bec, que flairejo del que menjo, que m’humitejo dels aires càlids. No n’era conscient, però ara sí. Oloro a africà.