dimarts, 10 de març de 2015

Estratègies de rebuig

Forrest Gump abans de pujar a l'autobús
No fa gaire vaig escoltar que a Catalunya, un parell de segles enrere, les dones de la noblesa o de l'alta burgesia utilitzaven olors per atreure o allunyar, segons conveniència, els homes que se'ls hi acostaven. Es veu que duien dos petits flascons amagats a la pitrera amb uns cordills per destapar-los segons el cas. Un dels flascons contenia un perfum i l'altre deixava anar flaires pudents. L'estratègia, quan se'ls acostava un home amb intencions seductores, consistia en destapar-ne un o l'altre en funció de si volien o no rebre les seves atencions. Una forma poc subtil, però segurament efectiva, d'enviar missatges. 

Els anys han passat i les modes han canviat, però qui més qui menys tots tenim les nostres estratègies per evitar la companyia de persones que, pels motius que sigui, no volem tenir al costat. Possiblement aquestes, les estratègies foragitadores, són més eficaces que les seductores, però aquestes darreres encara no les tinc gaire treballades, així que parlaré de les primeres.

El cap de setmana passat, revisitant la pel·lícula d'Spiderman vaig veure com al pobre Peter Parker li anaven posant obstacles per asseure's a l'autobús. Una situació semblant a la que patia el jove Forrest Gump, una dècada abans. A l'autobús, com al tren, l'estratègia sembla força fàcil i es pot fer de forma molt subtil. Si et fixes una mica veus com la gent que no desitja la teva companyia -no personalitzo, vull dir la de ningú- s'asseu al seient que dóna al passadís, així ja t'ofereixen un primer obstacle a vèncer i fàcilment elimines aquell seient de la teva elecció per buscar-ne un de més fàcil. Si al damunt deixen la seva bossa, jaqueta o apunts al seient del costat, el missatge perd subtilesa i l'obstacle es fa més gran. 

A les set del matí la piscina de Sant Celoni acostuma a estar força buida. Hi ha vuit carrils però només se n'ocupen cinc o sis de mitjana. Es clar que hi ha dies que, no saps per quins set sous ni ben bé d'on, comença a aparèixer gent i comences a veure perillar la teva tranquil·litat. Segons explica Murakami en alguna de les seves novel·les, la gent que va a les piscines es fixa en la velocitat que porten els nedadors que ja estan nedant als seus carrils i en tria un de velocitat compatible a la seva per anar al mateix ritme i no entorpir-se mútuament. Però això deu passar al Japó on hi ha una densitat de població molt gran, fins i tot a les piscines -imagino- i han desenvolupat mecanismes d'adaptació específics. A casa nostra em sembla que no hi ha una tria sota aquest criteri, així que si no vols tenir companyia has de tenir alguna estratègia preparada. He après que el millor és posar-se a nedar d'esquena. Si hi afegeixes una trajectòria irregularment sinuosa i uns sorollosos cops de braç amb grans esquitxos la victòria, i la tranquil·litat, queden gairebé assegurades. 

Sobre l'estratègia seductora aplicada a la piscina encara l'estic buscant...

28 comentaris:

  1. Et deixo aquí sota el comentari que he escrit en aquest post, estic una mica encaparrat avui amb la feinada que tinc, i m'ha sortit això. Però després he pensat que no parles de tu, que potser fas mofa d'algú altre, perquè coneixent-te (el poc que et conec) m'estranyaria que fessis això a la piscina. Bé, aquest era el comentari:

    "Sigui dit d'inici que no sóc nedador i que és una activitat que trobo encara més avorrida que córrer, però la meva parella sí que ho és, i m'ha explicat algunes coses sobre els espècimens que troba a les piscines. Amb aquesta manera de prodecir em sembla que tu podries ser objecte d'un dels seus monòlegs.

    Per aquí baix a Barcelona les piscines que he vist tenen els carrils dividits i especifica quins són ràpids i quins per principiants, almenys amb tres categories diferents. Cadascú tria la més adient per ell o ella, i penso que la gent ho respecta. Pel que tinc entès, una de les virtuts que té la natació és que t'aïlla una estona de tot i et permet a)pensar lliurement sense interferències, o b)desconnectar de tot. La meva dona sempre es queixa de gent que xipolleja i que genera ones que li dificulten la natació, diu que per més fort que piquin l'aigua no significa que nadin millor, ni més ràpid.

    Així que sembla que, efectivament, estàs evitant que qualsevol altre nedador o nedadora es posi al teu carril, però també t'estàs enemistant amb tota la resta. La veritat, jo no sé com va això, difícilment em veuràs en una piscina, però no sé si als nedadors que conec els faria gràcia veure la categoria d'humor en aquest post..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comparteixo amb tu que és avorrida. Me la prenc per enfortir les lumbars que sempre reben i estirar una mica el cos. A banda de l'exercici i els estiraments em serveix per pensar, com dius, per pensar sense interferències... és quan estructuro el proper post, especialment els relats...

      No és que jo ho practiqui però sempre he pensat que seria una bona eina per espantar el personal, i pel que dius de la teva dona deu tenir els seus efectes...

      Ara afegeixo l'etiqueta d'humor al post (m'he adonat que no existia aquesta etiqueta al meu blog... serà que sóc massa seriós?...)

      Elimina
  2. Per això jo quan anava a nedar o feia a hores intempestives, com ara al matí abans d'anar a la feina o just ben dinat així tenia el carril per mi sol. Ara bé, al matí mig adormit i mig mort de fred no nedava massa bé. Ben dinat fent al digestió tampoc. Serà per això que ho vaig acabar deixant?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les set del matí és hora intempestiva, certament. I no ho tinc al costat de casa, així que surto a les 6.35... i això fa mal, molt mal. Alguns dies estic especialment adormit però l'aigua em desperta i després em sento bé, força a gust. Però no sé si seré capaç d'aguantar-ho gaire temps... tot i que de moment he superat el primer hivern!

      Elimina
  3. I resulta productiu una trajectòria irregular, d'esquena i fent "xip i xop"?? Jo recordo a alguna piscina de Sant Celoni fer també carrils ràpids i carrils lents

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no... és patètica, només s'ha de posar en marxa quan veus algú que sembla que vulgui entrar al teu carril. Un cop canvia d'intenció pots tornar a nedar com una sirena...

      La piscina del Sot, almenys a primera hora del matí, no té separats els carrils per categories.

      Elimina
  4. M'has de deixar que discrepi de les estratègies que tu dius d'allunyament en els busos o els trens. Jo sovint tinc tendència a posar-me al costat del passadís, però ho faig tant si l'altre seient està ocupat com si no n'està. No és cap estratègia d'allunyament se ningú, sinó na estratègia de facilitar-me la sortida ràpida si em distrec llegint o mirant el mòbil i m'adono de la meva parada a l'últim instant. No em molesta que la gent s'assegui al meu costat. A vegades interpretem les coses a la nostra manera.

    A la piscina no hi vaig, però crec que no m'adaptaria a cap carril... prefereixo que no, em sembla avorrit de mort fer piscines amunt i avall i sóc incapaç de fer-ho.

    Això del perfum diferent de les dones antigues, em sembla una idea genial... però em faria molta mandra sentir a mi mateixa l'olor dolenta... ecs...

    Jo sí que trobo que li escau l'etiqueta d'humor... l'he trobat divertit

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ets de les que ho fa bé? Em sembla que mai he coincidit en tu ni al tren ni al bus! Lo de les interpretacions és cert, cadascú se les fa a mida, però m'he passat moltes hores al tren observant la gent i t'asseguro que hi ha una part que no és interpretativa.

      La piscina és avorridíssima. La utilitzo per tema de fitness (es diu així?) i per deixar la meva ment lliure per pensar en coses que m'interessen o per preparar relats pel blog.

      Lo dels flascons de les dones ja ho vaig pensar, ja, que podria passar això que dius o pitjor encara, que s'acostés algú que t'interessa i t'equivoques i destapes el d'olor pudenta... o seria pitjor a l'inrevés?

      Elimina
  5. A nadar no vaig però sí que puge al bus. Solc asseure'm en els seients individuals, si n'hi ha buits. Si els seients buits estan emparellats, m'assec vora la finestra. M'agrada mirar a fora i, a més, no dificulte que ocupen el del meu costat. Però si algú ha ocupat el seient del costat del corredor i l'altre està buit, li demane que em deixe passar, és un transport públic, amb trajectes de vegades una mica llargs, i no em sembla bé que una persona tinga copats tots dos seients.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com li deia a la Carme, em sembla que tampoc dec haver coincidit amb tu al bus... A mi també m'agrada normalment la finestra, excepte a l'estiu quan no tinc en compte l'orientació del sol i em començo a torrar... però tinc les cames llargues i segons la separació entre seients opto per asseure'm al costat del passadís per estirar-les una mica.

      Elimina
  6. Jo no nedo, agafo poc el bus i ho faig com la Novesflors, i procuro no emprenyar gaire pel món. No sé, potser m'ho hauria de fer mirar? (mentida, dono classes de Literatura, esborra lo últim que he dit...) ;-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'he perdut amb lo de les classes de Literatura!!! Em sembla que tinc el dia espès...

      Elimina
  7. A mi el que m'agrada és anar asseguda mirant al davant, i al costat de la finestra si vaig pel Maresme i puc veure el mar. M'és indiferent tenir gent al costat, puc aïllar-me llegint...o jugant al Candy Crash. El que em molesta una mica és que em vulguin donar conversa, això si que m'empipa. Sóc força xerraire però no em venen de gust aquestes converses forçades.
    A la piscina no hi vaig,així que no conec les estratègies que es fan servir per aïllar-se. Ja fa anys que nedo molt poc, és una llàstima que sigui tan gandula, perquè abans nedava força bé i ara només suro.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veus? Per això hi ha diverses estratègies: per exemple, pots agafar el mòbil i fer veure que acabes de rebre una trucada i has de parlar amb algú i així desconnectes del veí... o directament t'enxufes auriculars amb música (o sense que total és perquè el del costat no et parli).

      Si et serveix de consol jo faig poc més que surar a la piscina. Només que bellugo els braços i sembla que avanci...

      Elimina
  8. Caram, què bones persones que sou tots plegats! Encara quedaré com que sóc l'únic que practico estratègies d'aquest tipus o que les detecto en altres en plan Mel Gibson a Conspiració... ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, jo només parlava de la piscina. Si parlem del transport públic, per mi poden seure on vulguin, però que ningú provi d'impedir-me llegir, que pot rebre un moc.

      Elimina
  9. Jo tampoc vaig en autobús així que no sé com funciona això...
    Ostres, com podeu trobar avorrida la piscina, jo que no puc nedar perquè sóc al·lèrgica al clor, m'encantaria...
    Nedar d'esquena també deu anar bé per no veure qui tens al costat!
    I això dels perfums m'ha fet molta gràcia i jo diria que en l'actualitat, també es fa en el cas de voler seduir algú, sinó mireu la gran quantitat de perfums que s'anuncien...Bé, ara un es perfuma quan surt de
    casa...
    Bona tarda, Ignasi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda, Roser. Doncs no t'enganyis amb això d'anar a piscina, és força avorridot! A més surts de casa vestit, arribes i et despulles, després santornemi.... i estàs sol tota l'estona i no parles per no empassar aigua!

      Elimina
  10. Jo m'he quedat en allò de portar un potet de colònia bona i un altre de "pestil.lenta"... M'apunte l'estratègia per sortir de festa i soltar un o l'altre, així no has de "fer la cobra" a ningú! :D Encara, que coneguent-me lo despistada i "arreu" que sóc, m'equivocaria i soltaria la que no toca...
    Fa un parell d'anys vaig estar anant a la piscina i hi havia un xic que nedava així com tu dius, d'esquenes, esguitant a tot el món i pegant patades... A més a més es pensava que ho feia molt bé. Li dèiem "la sirenita"... i sempre nedava sol al seu carril!!!! Així que funciona, hi han proves!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, lo dels flascons ja he pensat que podria una equivocar-se i la lia ben liada...

      M'hauries d'explicar això de "fer la cobra"... insinues fer una trajectòria per fintar algú o un atac directe per enganxar-lo?...? I ja posats, dius que ets despistada i "arreu" que sóc... què vol dir "arreu"?

      O sigui que això de "la sirenita" funciona! Gràcies per la informació!

      Elimina
  11. quan vas a un lloc molt transitat...la farum que es sent de vegades és la de que molts i moltes porten el potet pudent.....o no tenen dutxa a casa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha! Bona aquesta! Poter volen evitar contactes indesitjats...

      Elimina
  12. Jo abans nedava però em va acabar pesant més la mandra de moure'm per un espai petit i encorsetat… M'estimo més -com ja hauràs pogut veure- moure'm a l'aire lliure. Ja sé que tu n'ets també un amant. Suposo que és una qüestió del temps de què disposes, del lloc on vius…
    Sí que recordo, però, que abans de tirar-me a la piscina, analitzava una mica l'estat dels carrils, si estaven molt transitats i, també, a quin ritme anaven els nedadors… Buscava el que em permetia tenir menys trobades inesperades i que em deixava anar al meu ritme, surant, com tu dius…
    No tinc cap teoria sobre flascons. Aquí -ho reconec- improviso: si puc m'escapo, si no aguanto amb educació fins que un atzar em permet deslliurar-me'n; si la companyia m'agrada, en canvi, desplego totes les meves arts -que són més aviat reduïdes però les exploto al màxim… procurant que l'altre no llenci cap flascó pestil·lent sobre meu…
    Bon dia, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, m'havien dit Eugeni i fins i tot Agustí però és el primer cop que em bategen com a Xavier! O és que has aprofitat el fabulós aparador que és el meu bloc per saludar un col.lega? ;-)

      Elimina
    2. Ho sento Ignasi!! Se'm deu haver creuat alguna sinapsi neuronal mentre escrivia al teu blog (segurament perquè acabava de penjar un comentari al blog del Xavier Pujol, Fita).
      Jo estic molt acostumat a que em rebategin com a Artur, Gustau, Alfred, Agustí… però és per un problema del nom.
      "Lo siento mucho, no volverá a ocurrir" (espero)
      Una abraçada, Ignasi!!

      Elimina
    3. Se acepta pulpo... una abraçada!

      Elimina
  13. Ha, ha! molt bona aquesta remarca sobre que no trobes les estratègies seductores. No pateixis, n'hi ha molts d'aquests i no només homes. No sé si amb els perfums de fa dos segles tot seria més fàcil. Jo d'entrada els perfums forts no els aguanto, així que hauré de rumiar una altre mitjà de seducció. Respecte a l'estratègia foragitadora a la piscina, és tan gràfica que només imaginar-me-la ja m'allunyo del nadador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs seguirem buscant estratègies... tot està per fer i tot és possible!

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras