diumenge, 18 de juny de 2017

L'ou o la gallina? Qüestions de sexisme

Aquests dies de juny es fa difícil evadir-se dels festivals de nens i nenes que assenyalen l'acabament d'una etapa escolar i l'inici d'unes llargues vacances de desconnexió. Malgrat que els formats poden ser més o menys variats, una de les activitats que més agrada en aquests espectacles és disfressar-se, maquillar-se i ballar: sigui de vaquers o maoris, de rapers o indis, els nostres infants gaudeixen mostrant les seves destreses i sent protagonistes multiobservats. Les cares de satisfacció i alegria en sentir-se reconegudament aplaudits mereixen aquest esforç. Un esforç que acostuma a venir de la mà de mares i pares (especialment mares) que dediquen moltes hores -gairebé mai prou reconegudes i sovint força criticades- per seleccionar músiques, escollir vestits, idear coreografies, marcar passes i canvis de ritme, maquillar cares, pintar cossos i aconseguir en temps rècord uns minuts de glòria per als infants. Lloança i glòria a aquestes generoses, abnegades i improvisades mestres!

dissabte, 10 de juny de 2017

Plectonèmic

Al darrer post, long time ago, vaig parlar del temps i de com n'és d'escadusser. Potser el temps es va emprenyar amb mi i amb les meves paraules que qüestionaven la seva capacitat de mantenir un ritme constant al llarg de les nostres vides, o potser vaig ser jo qui no va saber interpretar-ne els senyals que les coses poden canviar d'un moment a un altre. El cas és que, de cop, a primers de març em vaig trobar en una situació enrevessada de la qual, tot just ara, començo a emergir. I per això crec que estic en condicions d'explicar-la.

Crec recordar que ho he comentat alguna vegada, però por si los dípteros, ho torno a explicar aquí. Laboralment fa set anys que treballo com a autònom. Qüestions de la crisi, qüestions de prioritats que no de crisi (ja en parlaré en un altre moment), el cas és que em van despatxar a començament de 2010 de la meva darrera feina a compte d'altres i, per allò de reconvertir-se i obrir noves portes, vaig esdevenir de la nit al dia autònom recuperant antigues habilitats i destreses per tornar a sortir al camp i fer seguiments d'ocells, per redactar informes i preparar cursos on-line en temes ornitològics, elaborant i executant projectes de cooperació com el que em va portar a Togo aquests darrers anys, i mantenint, això sí, les meves esporàdiques classes de medi ambient i desenvolupament dins el màster de Globalització, cooperació i desenvolupament de la UB. Això compaginat amb la tasca educativa de fer de pare de dues criatures que han tingut la sort -crec que ho puc dir així- d'haver-me tingut força a la seva disposició durant aquests set anys, ja que majoritàriament treballo des de casa, i també ocupant-me de la major part del manteniment de la casa (roba, neteja, menjar, i altres) alliberant així la Cristina qui cada matí ha de desplaçar-se a Barcelona a treballar. 
Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras