Hip, hip, hurra!

Hip, Hip, Hurrah! (1888) de Peder Severin Krøyer

No sé què hi faig aquí. Un altre any celebrant aquesta farsa. Com cada segon diumenge d'abril a fer el paperot com si tots ens estiméssim. M'he posat el vestit blau que em va regalar la mama, al cel sigui, amb la faldilla fosca amb tons vermellosos. Sé que és el que em queda millor. Quan hem arribat, l'Anne m'ha fet el comentari de sempre, amb aquell to que em provoca el vòmit: "Què guapa que has vingut. Que estrenes vestit?". Sap perfectament que no. Que no m'ho puc permetre. Amb els quadres que ven Viggo no en tenim prou ni per pagar el lloguer. Qui s'ha cregut que és aquesta tòtila per intentar ridiculitzar-me sempre? Es pensa que per estar casada amb el meu germà té dret a parlar-me amb aquest fastigós to de suficiència? Estirada de merda! 

M'assec a l'extrem de la taula, com sempre, somrient i fent veure que m'ho estic passant fantàsticament bé. Intento, així, tranquil·litzar en Viggo i que, com a mínim, no pateixi per mi durant la festa. Ell sap com odio aquesta situació però es troba lligat de mans per canviar-la. La família és la família i, a la seva manera, també ell ha de representar el seu paper i, si cal, aixecar la copa amb els altres i brindar al cel perquè puguem gaudir durant molts més anys de trobades com aquesta.

* * * * *

Aquesta és la meva participació als Relats Conjunts.