Concert nº 3 de Rakhmàninov (Yuja Wang)

Normalment, quan treballo entaulat ho faig amb música. I gairebé sempre amb rock, folk o això que en diuen músiques del món, especialment si no m'he de concentrar gaire, com quan introdueixo dades en un excel. Quan el que faig requereix més concentració, com fer recerca de documentació o redactar informes, la cosa canvia perquè he d'evitar que la música em distregui. Aleshores em passo a la música clàssica. No és que tingui una gran educació en aquesta modalitat, malgrat els esforços dels meus pares des de ben petit, però alguna cosa se'm deu haver enganxat. I Brahms, Mahler, Mozart i Rakhmàninov estan entre els meus músics preferits.

Avui he estat treballant un parell d'hores amb el portàtil al bar, mentre l'Aran entrenava a bàsquet. Els auriculars eren necessaris perquè el soroll ambient era massa alt. Com que la feina requeria concentració he decidit escoltar Rakhmàninov (1873-1943), i després de dubtar entre el concert número 2 per piano i el 3, al final he optat per aquest darrer. Sembla ser que Rakhmàninov va utilitzar aquest concert per demostrar al món la seva habilitat com a pianista i, segons la wiki, es tracta d'un concert que posa a prova el virtuosisme dels millors pianistes. No en sé un borrall de piano, però realment aquest concert sembla que és exclusiu per a virtuosos. Tanmateix, a banda de la virtuositat, la música és brillant i en molts moments altament emotiva. A la pel·lícula Shine (Scott Hicks, 1996), el concert és el fil argumental al voltant del qual l'actor Geoffrey Rush recrea la vida de David Helfgott, un pianista australià que havia sigut nen prodigi i que es va trastornar sota la pressió exigent del seu pare.

He buscat per YouTube una versió del concert completa i he trobat aquest directe que tens aquí. La pianista és Yuja Wang, una xinesa de 28 anys que, ja es veu al vídeo, és una virtuosa i en contra d'alguns comentaris que puden per racistes, del tipus que els orientals no són capaços de sentir les emocions com els occidentals, demostra una gran sensibilitat mentre interpreta. Una emoció que talla la respiració i humiteja els ulls. Si no vols escoltar-lo sencer pots mirar del minut 10:35 al 17:00 o del 35:00 al final i te'n faràs una idea del que parlo. L'orquestra que l'acompanya és l'alemanya Staatskapelle Dresden dirigida per Xian Zhang, també xinesa, un fet a destacar en un món que ha estat dominat pels homes. 

La idea era tenir una música de fons que em permetés concentrar-me en la feina, però no he tingut gaire èxit. M'he quedat embadalit empassant-me tot el concert. No n'estic segur si ha sigut culpa de Rakhmàninov i la seva música o de la sensualitat que es traspua per tots els porus de la pell de la Yuja...

Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.