dissabte, 28 de febrer de 2015

Concert nº 3 de Rakhmàninov (Yuja Wang)

Normalment, quan treballo entaulat ho faig amb música. I gairebé sempre amb rock, folk o això que en diuen músiques del món, especialment si no m'he de concentrar gaire, com quan introdueixo dades en un excel. Quan el que faig requereix més concentració, com fer recerca de documentació o redactar informes, la cosa canvia perquè he d'evitar que la música em distregui. Aleshores em passo a la música clàssica. No és que tingui una gran educació en aquesta modalitat, malgrat els esforços dels meus pares des de ben petit, però alguna cosa se'm deu haver enganxat. I Brahms, Mahler, Mozart i Rakhmàninov estan entre els meus músics preferits.

Avui he estat treballant un parell d'hores amb el portàtil al bar, mentre l'Aran entrenava a bàsquet. Els auriculars eren necessaris perquè el soroll ambient era massa alt. Com que la feina requeria concentració he decidit escoltar Rakhmàninov (1873-1943), i després de dubtar entre el concert número 2 per piano i el 3, al final he optat per aquest darrer. Sembla ser que Rakhmàninov va utilitzar aquest concert per demostrar al món la seva habilitat com a pianista i, segons la wiki, es tracta d'un concert que posa a prova el virtuosisme dels millors pianistes. No en sé un borrall de piano, però realment aquest concert sembla que és exclusiu per a virtuosos. Tanmateix, a banda de la virtuositat, la música és brillant i en molts moments altament emotiva. A la pel·lícula Shine (Scott Hicks, 1996), el concert és el fil argumental al voltant del qual l'actor Geoffrey Rush recrea la vida de David Helfgott, un pianista australià que havia sigut nen prodigi i que es va trastornar sota la pressió exigent del seu pare.

He buscat per YouTube una versió del concert completa i he trobat aquest directe que tens aquí. La pianista és Yuja Wang, una xinesa de 28 anys que, ja es veu al vídeo, és una virtuosa i en contra d'alguns comentaris que puden per racistes, del tipus que els orientals no són capaços de sentir les emocions com els occidentals, demostra una gran sensibilitat mentre interpreta. Una emoció que talla la respiració i humiteja els ulls. Si no vols escoltar-lo sencer pots mirar del minut 10:35 al 17:00 o del 35:00 al final i te'n faràs una idea del que parlo. L'orquestra que l'acompanya és l'alemanya Staatskapelle Dresden dirigida per Xian Zhang, també xinesa, un fet a destacar en un món que ha estat dominat pels homes. 

La idea era tenir una música de fons que em permetés concentrar-me en la feina, però no he tingut gaire èxit. M'he quedat embadalit empassant-me tot el concert. No n'estic segur si ha sigut culpa de Rakhmàninov i la seva música o de la sensualitat que es traspua per tots els porus de la pell de la Yuja...

Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.

31 comentaris:

  1. No és gens fàcil concentrar-se amb una Altra cosa amb TAN BONA música... Has provar amb Neil Young? :;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest TAN BONA permet dobles i triples lectures... un atac contra la qualitat de Neil Young? No treballo mai amb la seva música, mai tampoc amb autors catalans o espanyols, conec massa les lletres o entenc massa bé el que diuen i em distreu...

      Elimina
  2. Curiosament he comprovat un munt de vegades que m'és impossible treballar mentre escolto música, mai he pogut fer les dues coses alhora , suposo que és perquè si escolto música no puc fer més que concentrar-me en sentir-la i la resta desapareix ....sempre m'ha passat així....i no m'estranya que quan la música és bona el cor i la ment ens quedin en suspens .....

    ResponElimina
    Respostes
    1. No érem els homes els que no érem capaços de fer dues coses alhora? Jo m'he acostumat perquè els entorns on treballo no són sempre els mateixos però així aconsegueixo eliminar algunes de les distorsions que hi ha. Merci per la visita!

      Elimina
  3. Doncs jo també treballo quasi sempre amb música, i passa tant el que diu Elfreelang com exactament al contrari, és a dir, quan la feina és molt absorvent, t'adones de cop que la música ha desaparegut, si t'agrada molt, has de fer repetir el tema, perquè ni l'has sentit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord. Quin tipus de música escoltes quan treballes?

      Elimina
    2. De tot, des de Dire Straits fins a Beethoven, passant per cèltica, òpera, U2, els Pets o qualsevol altre que sigui bona. Ja sé que no és políticament correcte, però mai, mai, sardanes ni flamenc.

      Elimina
    3. Hahaha! No cal que et disculpis amb les sardanes i el flamenc per políticament incorrecte...és totalment compartit!

      Elimina
  4. Veig que ets tot un melòmen...A mi de música clàssica me n'agraden fragments d'alguns autors; Hayddn
    Mozart, Chopen, Malher, Straus...Tampoc m'agrada gaire treballar amb música , em distreu, en canvi quan estudiava sempre tenia la radio posada...
    Bon diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Melòman? Ostres, no ho sé. L'accepció que en fa la viquipèdia és massa exagerada: passió, fanàtic, amor desordenat i excessiu... uff, no, no, fujo d'això. Enciclopèdia catalana parla de molt afeccionat a la música, especialment com a auditor... encara, però no em sembla molt diferent al de la majoria de mortals, cadascú amb els seus gustos, esclar. No has provat Rakhmàninov? Endavant, endavant...

      Elimina
    2. Bé , jo volia dir això, afeccionat a la música...Si que l'he escoltat alguna vegada, però potser no estic a l'alçada de tanta perfecció...
      Però insistiré!

      Elimina
    3. Prova-ho, prova-ho... val molt la pena...

      Elimina
  5. En música clàssica sóc un zero a l'esquerra, no puc parlar-ne gens. I tal com em passa amb la poesia, puc reconèixer el mèrit en l'execució i en la producció, però no em transmet res especial. També treballo amb música, passen molt millor les hores al laboratori, però és una música del tot diferent. Ah, i si m'he de concentrar tampoc no me'n puc posar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La música clàssica és com tot, s'ha de conèixer ni que sigui mínimament per estimar-la. De vegades és com aquells llibres que no passaries de la pàgina vint i que de sobte et sents atrapat i quan l'acabes et sap greu que no segueixi. Però al final és qüestió d'emocions, com tot l'art. O t'agrada o no, o et deixa indiferent. Necessita dedicació. Què escoltes quan treballes?

      Elimina
  6. Interessant article!! A mi m'agrada més el núm.2, i em recorda a la peli "la tentación vive arriba", que m'agrada molt i em fa riure quan sona una part del concert... Pero jo no puc fer cap treball de concentració amb música, i menys amb música clàssica perquè se me'n va el cap i no estic en el que estic...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no havia fet la relació del núm. 2 amb la pel·lícula... per cert, molt divertida. Suposo que en el què dius de què no pots concentrar-te amb la música clàssica et passa el que a mi amb autors com Neil Young, el cap se't va a la música i acabes movent els dits... Tu toques el violoncel?

      Elimina
    2. Per cert, també tens a youtube el concert núm. 2 interpretat per la mateixa pianista: http://youtu.be/EWgYg5Iicqk per si et ve de gust!

      Elimina
  7. A mi, Ignasi, em passa el mateix. M'encanta escoltar música i treballar però he d'escollir molt bé la primera perquè no destorbi el segon. Si escolto música que m'agrada i reconec molt, acabo pendent de taral·lejar-la, o cantar-la directament si és amb lletra.. i llavors la feina se'n ressent.
    Llavors faig com tu, vaig a la música clàssica. No sóc cap melòman, tampoc, però des de jovenet m'hi vaig aficionar i tinc de llavors una cultureta -res de l'altre món, no et pensis. El meu compositor preferit per a aquests moments de treball que demana una concentració especial és Bach. Sovint poso les suites per a violoncel sol i deixo que vagin fluint mentre també flueixen les meves neurones. O les Variacions Goldberg per a piano. També m'agrada molt escoltar un cd amb peces per a llaüt que vaig trobar no sé on. Són d'un compositor conegut com a Gaultier el Vell (Ennemond Gaultier, 1575-1671)
    Per cert, tota una descoberta aquesta pianista xinesa. Gràcies! I el concert de Rachmáninov, realment espectacular. N'he fet un tast només, pero l'escoltaré sencer ben aviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per fi! Em sembla que ets el primer que em parla de la pianista! És culpa meva perquè faig posts amb llargues introduccions on barrejo més d'un tema i al final la gent no acaba de comentar el nucli del post....mea culpa!

      Me n'alegro si el tastet t'ha agradat! Jo també he provat Bach i les variacions Goldberg però no he acabat d'entrar-hi....

      Elimina
  8. Ara mateix em pose la música del vídeo que ens proposes i aniré escoltant-la mentre visite altres blogs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs espero que ho gaudeixis i ja em diràs què t'ha semblat!

      Elimina
  9. Jo vaig escriure la tesi escoltant una llista de reproducció de bandes sonores de pel·lícules que tampoc no tenen lletra i em servíen per aconseguir molta concentració. Si vols te la puc passar per quan vulguis canviar una mica el registre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, hola....me n'alegro de llegir-te per aquí (i en català!).M'havia oblidat les bandes sonores, tens raó! De vegades n'he definit algunes com la música clàssica actual. També n'escolto quan treballo per exemple 'La llista de Schindler' o 'Tots els matins del món' (música de Jordi Savall) entre altres. Bona aportació (i espero que es converteixi en costum!). Petons

      Elimina
  10. Avui en dia qualsevol cosa que requeixi un munt d’hores de pràctica qui ho farà millor será un xinés.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per qüestions de probabilitat segur (1 de cada 6 humans és xinès). De vegades però els puretes i racistes occidentals parlen dels músics xinesos com a màquines d'interpretar fredes i sense sentiments....patètic!

      Elimina
  11. Compateixo el teu amor per la música i reconec aquest concert com a extraordinari, però sóc de les que no poden treballar -s'entén un treball intel·lectual, que fer les feines de casa és una altra cosa- amb música.
    Em disperso totalment, més que sentir-la, l'escolto i perdo la concentració en el que faig.
    No totes les dones poden fer dues coses alhora, pel que és veu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dons quan tinguis ocasió escolta aquesta interpretació. T'agradarà!

      Elimina
  12. Sóc bastant analfabeta quant a música clàssica. Però he escoltat i, sobretot, he observat la pianista. I què és el que m'ha encisat? El moviment dels dits! La rapidesa, la facilitat d'anar amunt u avall del piano i la suavitat amb què ho fa. Sembla com si les tecles anessin soles!!

    Petons!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és realment impressionant. Vaig llegir d'un amic del compositor que es va negar a interpretar el concert per la seva dificultat tècnica. I ella ho fa, aparentment, com si res. Me n'alegro que t'hagis acostat a escoltar el concert. Petons!

      Elimina
  13. Uffff!
    Acabo de veure'l i escoltar-lo tot sencer.
    No pot ser! Com es pot tocar tant bé, amb tant de sentiment, sense ni partitura, un concert de tanta dificultat tècnica i aparentment sense cap esforç...amb només vint-i-vuit anys!
    Des que vaig tenir el privilegi d'escoltar en directe al mateix Menuhin no havia tingut una experiència musical tan impressionant.
    Moltes gràcies per posar-ho al blog

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, doncs no saps la il.lusió que em fa aquest comentari! Me n'alegro molt que l'hagis gaudit. T'agraeixo que hagis vingut aquí a dir-m'ho. Fins aviat!

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras