Burj Khalifa

Burj Khalifa, el gratacel més alt del món (830 m)

- Papa, i aquesta fotografia què és? 
- Això és un monument a l'amor. Es troba molt lluny d'aquí. Quan encara no havies nascut, la mare i jo el vam anar a visitar. Aquí no es veu però quan hi vam ser hi havia una munió de gent. Era la festa nacional del país, com la nostra Diada, i l'entrada als monuments era gratis. Excepte per als turistes! Ens van clavar 20 dòlars a cadascú, però va valer la pena. Ens hi vam estar tot un dia. T'he d'ensenyar les fotos.
- I per què dius que és un monument a la mort? Que es va morir algú dins?
- Ha, ha, ha! No, no. No he dit a la mort sinó a l'amor. Allò que passa quan dues persones s'estimen, com tu i jo, saps? De vegades un li fa un regal a l'altre perquè l'estima i, en certa mesura, és això el que va passar... Tot i que, ben mirat, també tens raó perquè la mort hi va estar present des del seu inici...
- M'ho expliques? Au, vinga...


- D'acord. Hi havia una vegada un emperador que estava casat amb una dona a qui estimava molt. La dona es deia Mumtaz Mahal, va tenir catorze fills i es va morir al moment de néixer l'últim. L'emperador es va quedar tan trist que va decidir fer-li una tomba molt especial. Va fer construir aquesta meravella que veus per a què li servís de tomba. Va fer venir els millors arquitectes, escultors i artistes de Turquia, l'Índia, Síria, l'Iran... i va fer portar, amb búfals, camells i elefants, el millor marbre del Punjab i pedres precioses d'Aràbia, Xina, el Tibet i l'Afganistan per decorar les parets. Per construir l'edifici hi van treballar més de 20.000 homes i van trigar vint-i-tres anys a tenir-lo enllestit. 
- Ostres! Doncs sí que se l'estimava! Quina història més bonica, però què trista, no?
- Sí, és el que tenen les veritables obres d'art. Siguin grans o petites hi ha molt d'amor al darrere. I de vegades també tristesa i dolor... Vols saber alguna cosa més d'aquest monument a l'amor o ho deixem aquí?
- Sí, sí. Explica'm més coses. 
- Doncs hi ha una història que corre sobre els artistes i els constructors que hi van treballar. Diuen que, un cop acabat l'edifici, l'emperador els va fer cremar els ulls i tallar les mans perquè no poguessin tornar mai a construir un edifici tan bonic com aquell que hi pogués competir en bellesa. 
- Què bèstia!
- Sí. Es veu que era un costum de l'època. Però, de fet, no s'ha trobat cap document que confirmi que això és el que va passar en aquest cas.
- Ostres, quina història! Uff!... I aquesta altra fotografia, què és? 
- Aquesta... a veure... ah, sí, el Burj Khalifa, la torre del califa. Un monument a la supèrbia humana...

* * * * *

Aquesta és la meva participació als Relats Conjunts.