diumenge, 18 de juny de 2017

L'ou o la gallina? Qüestions de sexisme

Aquests dies de juny es fa difícil evadir-se dels festivals de nens i nenes que assenyalen l'acabament d'una etapa escolar i l'inici d'unes llargues vacances de desconnexió. Malgrat que els formats poden ser més o menys variats, una de les activitats que més agrada en aquests espectacles és disfressar-se, maquillar-se i ballar: sigui de vaquers o maoris, de rapers o indis, els nostres infants gaudeixen mostrant les seves destreses i sent protagonistes multiobservats. Les cares de satisfacció i alegria en sentir-se reconegudament aplaudits mereixen aquest esforç. Un esforç que acostuma a venir de la mà de mares i pares (especialment mares) que dediquen moltes hores -gairebé mai prou reconegudes i sovint força criticades- per seleccionar músiques, escollir vestits, idear coreografies, marcar passes i canvis de ritme, maquillar cares, pintar cossos i aconseguir en temps rècord uns minuts de glòria per als infants. Lloança i glòria a aquestes generoses, abnegades i improvisades mestres!

Serà perquè sóc com sóc, però tot i gaudir de l'espectacle on els meus fills participaven aquest passat divendres, i reconeixent per endavant i amb agraïment l'esforç ingent que hi ha al darrera, no vaig poder evitar que la meva atenció es veiés cridada per un fet que no per normal passava a ser irrellevant, més aviat al contrari: la seva normalitat el convertien als meus ulls en quelcom destacat. Em refereixo al sexisme que es traspuava en alguns números de ball (només en alguns) i que, donat l'entorn educatiu en què ens movíem, semblava poc adient. Tanmateix, després de contrastar-ho amb diferents persones que també hi eren presents, vaig constatar que es tractava d'un fet acceptat amb tota normalitat.

Per què els vaquers-nens vesteixen pantalons llargs i camises de quadres de màniga llarga fent el posat de durs i les vaqueres-nenes una faldilla i samarreta curta fent cara de bleda? Per què mentre els nens rockers porten camisa, corbata i pantalons mentre toquen guitarres elèctriques les nenes-rockeres vesteixen mallots amb faldilletes curtes? Per què els nens que van de brasilers ho fan de selecció de futbol mentre que les nenes-brasileres duen tops fent de carnaval sambero? ...? 

Suposo que darrera d'aquestes ambientacions ningú vol donar a entendre que les vaqueres no poden ser dures (i els vaquers bledos) o que les rockeres no poden tocar la guitarra (i els rockers ballar) o que les brasileres no poden jugar al futbol (i els brasilers ballar salsa). No hi ha intencionalitat darrera, ho tinc clar. Però potser caldria que hi fos. Que hi hagués intencionalitat per trencar estereotips que marquen una tendència sexista on les nenes han d'ensenyar cuixa i semblar tòtiles i els nens marcar paquet aparentant chulería.

Comentant-ho amb una mare em deia: "Sí, home, pregunta-li a la teva filla si prefereix vestir-se de futbolista o de ballarina-sambera, a veure què et diu!" I a continuació sempre s'afegeix allò de: "Un dia és un dia", com si aquests fos un argument de pes quan en realitat no aguantaria cap prova del cotó (imaginem-nos si parléssim de provar droga, per exemple). I sí, segurament la meva filla preferiria estar ballant amb poca roba que no vestint una samarreta de futbol. La pregunta, però, és una altra: hem de mantenir els estereotips sexistes perquè ja estan incorporats al nostre pensament o treballar fins i tot en els petits gestos com un espectacle infantil per canviar mentalitats? L'ou o la gallina?

La lluita contra els estereotips no és fàcil. Hi ha molts estímuls externs (pel·lícules, sèries infantils i d'adolescents, anuncis, joguines, parents) que reprodueixen els mateixos esquemes i, malgrat es faci una feina institucional, educativa i familiar per superar-los, hi ha un pes social, una rèmora del passat, que segueix arrossegant-se i frenant el canvi. A mi em fa pensar...

14 comentaris:

  1. Gràcies per compartir els teus relats i opinions amb tots nosaltres. Com d'altres companys i companyes, també disposo d'un blog d'opinió i relats. Et convido a entrar i compartir-lo amb els amics. Molt agraït . http://josep-cassany.blogspot.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep. Gràcies a tu per treure el nas per aquest blog, inconstant com els torrents. I gràcies també per la teva invitació!

      Elimina
  2. Doncs jo trobo que tes tota la raó. No costaria tant fer que quedés repartit. Que hi haguessin nenes-vaqueres amb camisa de quadres, i nens que ballessin amb una indumentària de festa, amb les nenes de les faldilletes.

    I nenes jugadores de futbol i nens balladors-samberos.

    I estic segura que hi deu haver nenes ben disposades a sentir-se contentes de fer de vaqueres o de futboleres. I tant que sí! Jo al menys en conec una pila.

    Dubto més si hi ha nens disposats a ser balladors, perquè, jo personalment no els conec, però tampoc deu ser impossible, no?

    Jo crec que s'hauria de treballar, també en aquestes coses contra els estereotips. I ant que sí, però els portem tan ficats a dins que sovint ni se'ns acudeix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Finalment és l'evidència que em queda i que em genera tot de dubtes sobre l'eficàcia de produir canvis: aquesta idea que els estereotips els tenim tan arrelats dins nostre. Crec que, fins i tot pels que en volem lluitar, ens suposa un gran esforç diari, educats com estem en tòpics diversos. És una lluita ben desigual, un David contra Goliat davant els estímuls externs en sentit contrari. Gràcies per la visita, Carme!

      Elimina
  3. Doncs a la meva escola en som uns quants que deixem bastant a lliure elecció dels propis nens aquestes qüestions i en la majoria dels casos són els propis nens qui tiren cap als estereotips, tot i que sempre hi ha algun i alguna que se'ls salta i són aplaudits. Però hi ha coses que sembla que vinguin amb els gens ja!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No són els gens però sí una cultura arrelada que molts qualificarien de patriarcal-masclista. És cert que els nens trien, la pregunta és per què trien en un sentit o en un altre. Quan de petits els regalem pilotes i princeses, i els triem els colors o els fem forats per les arracades, potser estem marcant tendències, no? Quan mires els catàlegs de joguines i xafardeges anuncis de televisió acabes veient com acabem (de)formant la seva ment... Merci, Laura!

      Elimina
  4. hi ha estudis que mostren com tractem diferent ja els nadons en funció del seu gènere ..si és clar que els mateixos nens i nenes demanen els "estereotips" j porten uns quants anys de viure'ls amb "normalitat" a les escoles s'hauria de filar prim amb el tema ...lamentablement et puc dir que companys i companyes docents , no tots, alguns tene comportaments sexistes marcats ...tens tota la raó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Elfee, és el que li contesto a la Laura just a sobre. Som nosaltres mateixos els qui els marquem de ben petits. La resta hi ajuda i sovint domina. Entre els docents, com en la resta dels professionals, es repeteixen aquests errors sovint, igual que passa a la societat en general. Gràcies!

      Elimina
  5. Tenim els estereotips tan posats a dintre que és molt difícil fins i tot pensar-hi. Si penses en una brasilera, segurament el que primer et ve al cap és un carnaval. I si penses en un brasiler, potser et ve al cap un nano desangelat de les faveles, però com que el nostre imaginari és limitat és probable que pensis en un jugador de la canarinha. El perquè pensem així i l'arrelament d'aquestes idees és històric. I perquè el cos femení sempre ha atret les mirades dels homes, i ens hem preocupat que segueixi estant a la vista. És com a carnestoltes, fàcilment trobes disfresses de policia per nen, i de policia sexi per nena. O de metge per nen, i d'infermera sexi per nena. Així va, i la societat ho tolera, perquè ho tenim tan integrat que ni ens n'adonem si no hi pensem específicament. I tantes altres coses que ens deuen passar per alt. Però com dius, que estigui molt integrat a la societat i al nostre imaginari no vol dir que no ho haguem de combatre. Cal fer-ho, de fet, perquè és una feina de molt llarg recorregut, i quan abans comencem a fer-la, més aviat anirem canviant les coses.

    Així que t'animaria a que l'any vinent, insisteixis en la necessitat de que hi hagi parelles que ballin samba, i parelles que juguin a futbol. I en la mesura del possible, que totes les disfresses contemplin la igualtat. Potser molta gent no se n'adonarà, però és un gest important i val la pena fer-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deia Gandhi allò de: "sigues el canvi que vols en el món". Els nostres gestos són importants, per insignificants que puguin semblar, perquè el paper de model que juguen té un efecte multiplicador del qual, a més, no en sabem ben bé el seu abast. Repetim estereotips, i els hem d'anar trencant si volem una societat més igualitària. Es clar que potser, al capdavall, no tothom la vol així, la societat. Gràcies per treure-hi el nas, XeXu!

      Elimina
  6. No ho havies comentat això? Jo penso que seria qüestió de preguntar-li al nen, tu de què vols anar disfressat, i segurament et dirà de bomber, perquè els bombers són guais, però llavors tu li diràs que ha d’anar disfressat d’alguna cosa de Brasil, llavors et diu que vol anar disfressat de narcotraficant, i al final cansat li diràs que ha de triar entre ballador i futbolista, perquè sembla que no però els nens tenen el seu criteri, i potser no ens sembla molt encertat, però que els adults els hi preguntem de tan en tan no es cap disbarat, llavors ja li explicarem els pros i contres de la seva decisió a veure si els havia tingut en compte i decideix canviar d'opinió o no.

    PS: Veig que et fan spam al blog, això es que comences a ser important xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho havia comentat? Potser sí, dec patir algo d'amnèsia... Lo del narco em sembla interessant. L'opinió dels nens és clara: un nen o nena de vuit anys no voldran sortir a escena disfressats d'alguna cosa que els sembla ridícula. És un dia que han de gaudir i poder recordar amb el temps com a divertit. La qüestió és fer veure que amb qualsevol opció s'ho poden passar bé i quedar guais... difícil, eh?

      Com vols dir això de l'spam? M'has deixat intrigat. Vols dir que a tu el missatge t'entra com si fos un spam? M'ho hauràs d'explicar! Gràcies, Pons, l'ull que tot ho veu!

      Elimina
  7. Ignasi, ets el meu activista anti-roll preferit. Home, jo penso que si bé és veritat que els qui disposen l'atrezzo haurien d'esforçar-s'hi una mica més, no crec que els posats i les cares (posats de dur, cares de bledes) siguin imposats per ningú. Són nens, ni que volguessin no sabrien fer un determinat posat o cara. En alguns ja ve de sèrie i en aquest cas, ben difícil de lluitar-hi. És el mateix que et va dir aquella mare: una nena quasi sempre preferirà vestir-se de ballarina. I si alguna es vol vestir de futbolista o cow-boy, suposo que actualment no ha de tenir cap problema, no?
    Dispensa, no havia vist aquest post del juny, però malauradament i per més neguit teu, no està gens defasat encara.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin pes això d'activista anti-roll... i preferit!

      Lo de cara de bleda potser no se'ls demana... lo de posats de dur, sí, no ho dubtis!

      No cal que demanis la meva dispensa per no haver vist el post. Entre que escric poc i que no interactuo gaire amb ningú he d'acceptar que els ritmes de resposta siguin conseqüents. El contrari em sembla excepcional! Abraçada!

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras