dijous, 11 de juliol de 2019

Viure en binari

Resultat d'imatges de abismeEntre el 0 i l'1 hi ha un abisme. El 0 és la nul·litat, el no-res, l'absència de tot, la no existència. L'1 ho és tot, l'ésser, la plenitud, la presència. Quan els utilitzem prenem partit i la nostra visió del món en depèn. I ho fem en aquelles coses que són unitats discretes: tinc un cotxe, 1, o no en tinc, 0; tinc un fill o no; me'n vaig de viatge o no. Està clar que no puc tenir un tros de cotxe, de fill o de viatge. O en tenim o no. Però què passa amb aquells aspectes de la nostra vida que són realitats contínues? 

Posem uns exemples: anar de vacances, el plaer de menjar un gelat o la relació amb un amic. Respectivament, un 0 seria que no en tinc, que no m'agrada o que no n'hi ha. Un 1, ens diria que sí en tinc, que m'agrada i que sí que n'hi ha. Però ens posarem ràpidament d'acord en què hi podem trobar matisos d'envergadura: no és el mateix tenir un cap de setmana de vacances que un mes; ni dir que el gelat el trobo bo o que em transporta al paradís; o que amb el meu amic ens veiem un cop l'any o cada dia. Per això, per poder expressar aquestes diferències apareixen els números decimals: així, entre el 0 i l'1 un 0,7 ens diria que el gelat està prou bo sense ser excel·lent, mentre que unes vacances de 0,01 no es podrien considerar ni vacances, o una relació de 0,2 no s'aguanta per enlloc. 

En la pluralitat humana hi ha diferents percepcions sobre els 0 i 1. Diferents percepcions segons persones però també segons les situacions i els moments. Un dia normal pot ser percebut com un 0,1 degut a un mal rollo puntual, malgrat que moltes coses hagin anat bé i que, si fóssim objectius, l'hauríem d'haver avaluat amb un 0,6; mentre que un bon final de jornada ens pot fer pensar que el dia ha sigut un 0,9 quan en un balanç fidel no superaria un 0,3. En tot cas el nostre pensament, influït pels nostres sentiments i enganyat per la nostra memòria, acaba avaluant com pot i sap, i això és el que s'enregistra a la nostra motxilla vital del benestar. No és un sistema perfecte aquest d'avaluar-ho tot, però ho fem, amb més o menys consciència.

Però també hi ha la llei del tot o res. De vegades analitzem les vacances, el gelat i l'amistat com si fossin unitats discretes, amb un sistema binari: o és un 0 o és un 1. Sense termes mitjos. Seria com veure una pel·lícula en blanc i negre, sense grisos! Una exageració de contrasts que porta a qui ho practica a una muntanya russa existencial: de cop i volta dalt la muntanya, i al moment següent al fons de la vall. Aix! Quan s'exterioritza aquesta polaritat les energies positives de la pujada es contagien i esperonen els del costat: aquelles vacances de merda acaben sent fantàstiques, el gelat mediocre té una frescor revitalitzadora, i l'amic se sent eufòric. Però quan es fa la baixada als inferns, unes bones vacances acaben amb ganes de tornar a casa, el gelat es llença a les escombraries i l'amic se sent abatut. 

Quin gran aprenentatge intentar veure tota la gamma de matisos que ens ofereix el món! Entendre que el que valorem en binari pot ser un abisme, a voltes insalvable. Encara que només sigui en blanc i negre, què bé quan apreciem els diferents grisos de la vida!

8 comentaris:

  1. Hola! Per seguir la idea: I si una mateixa cosa tingués una doble valoració? Per exemple, el gelat està boníssim, 1, aquest gelat no farà cap bé a la meva dieta, 0. Són coses molt diferents, no té sentit treure'n la mitjana. Hi ha moltes situacions així en la vida. Potser un repte és que el teu -el nostre- cap no necessiti emetre un judici tancat, i pugui suportar i atendre la multiplicitat sense acabar posant nota...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Jordi! Sí, sí, et dono la raó que se li poden donar doble valoracions a les coses, depèn de la pregunta que vulguis que et respongui. No diria que fem mitjanes, només que en cada situació valorem les coses d'una manera o d'una altra. El tema més important per a mi és que podem passar del 0 a l'1 fent ús de la nostra radicalitat, oblidant que els grisos (els decimals, en aquest cas) també hi conten. Però clar, de vegades no els veiem. Estaria bé no fer judicis, però sabem evitar-los?

      Suprimeix
    2. Hola, Ignasi! Més que a no fer judicis, crec que el meu raonament portaria a fer-ne tants -entenent-los com a valoracions, sense jutjar negativament el judici- que aquests passaríen a ser quelcom que t'acompanya, com una caixa d'eines o un banc de recursos, però no quelcom que governa la teva vida, els teus estats d'ànim i les teves relacions amb els demés de forma taxativa. I així, potser buscar un equilibri entre no perdre la radicalitat i no ser un desgraciat.

      Suprimeix
  2. La inmediatesa del present, tot al moment i efímer. Ara hi és i ja no hi és. Ara és moda, ara ja no. Avui en parlo i demà me n’oblido. Comences un llibre i el deixes. Tasto el gelat, no m’agrada, el llenço. Aquesta velocitat dels fets que ens envolta, que no ens deixa assaborir ni aprofundir en els fets, ens aboca encara més a un sistema binari de valoració del que passa a la vida, sense matissos ni grisos.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Molt interessant això de la immediatesa. N'he parlat en altres entrades però no ho havia relacionat amb aquest "viure en binari". És possible, sí, té molta lògica que en no aprofundir en res per la cerca d'immediatesa acabem assumint que la vida són 0 i 1, sense grisos...

      Suprimeix
  3. Mare meva! Qué nivel, Maribel! Imagina't aquest pensament per a un bipolar!!! Li podria esclatar el cap. Jo intento no avaluar cada cosa que faig, ja en tinc prou d'haver d'avaluar als alumnes que no és fàcil, tot i intentar buscar criteris objectius, justos i adequats. Tu ja ho saps també tot això. En la vida, tot és molt relatiu i depend dels ulls que ho miren, de l'estat d'ànim del moment, de tantes i tantes que és difícil extrapolar-ho tot a una visió només binària. Així que jo, vaig fent, sense patir massa en quadratures del cercle p intento portar-ho tot al terme mig que és on diuen que hi ha l'equilibri, com a mínim ara que estic de mig vacances.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hahaha! Estic amb tu! Jo tampoc intento avaluar-ho, només que de vegades hi ha situacions en les que les coses les veiem blanques o negres, zeros o uns, i sembla que no hi hagi termes mitjos (el famós punt d'equilibri aristotèlic). Aquest final de "estic de mig vacances" és ben bé això del punt mig, eh! Són els grisos de la vida, sempre tan interessants! Felices mitges vacances!!

      Suprimeix

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Verderola (Emberiza citrinella). Vall d'Àssua (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras