dimarts, 10 d’abril de 2018

Informe dels ocells de Tami, 2013-2017

A aquestes alçades de la història, m'imagino que ja saps que vaig estar per Tami, a Togo, entre 2013 i 2017 fent seguiments d'ocells. D'aquesta experiència n'he parlat al blog i potser m'has seguit pel facebook als darrers viatges. En tot cas, per si desconeixes el tema o no el recordes prou, et faig cinc cèntims.

El 2013 vaig visitar el Centre de Formació Rural de Tami (CFRT), al nord-oest de Togo, a l'Àfrica Occidental, per fer tasques voluntàries com a cooperant. Hi havia estat 20 anys abans i em va sorprendre el gran canvi que s'havia produït amb la construcció d'embassaments i, per tant, amb la presència d'aigua durant tot l'any. Amb l'aigua també es van fer presents moltes espècies d'ocells i em vaig dedicar a llistar-les. Van sortir algunes sorpreses, com la presència del Bubalornis albirostris, una espècie que no havia estat mai citada al país, així com una elevada diversitat en un espai que no ho aparentava. En tornar a casa, vaig analitzar les dades i vaig publicar un informe.

Poc més tard, em van demanar si podia fer una traducció del text al francès, ja que hi havia interès per part de tècnics del Ministeri de Recursos Forestals togolès en treballar amb el document. Aleshores, de la mà de l'associació PROYDE (Promoció i Desenvolupament), vinculada als germans de La Salle que també dirigeixen el CFRT, i amb l'impuls decidit de Felipe, Ángel i Vicente, vam dissenyar el projecte Vuela con Tami, per tal de recaptar fons i poder completar l'estudi en diferents èpoques de l'any, i obtenir així una visió més completa. D'aquí van venir les següents estades: dues al 2016 i la darrera l'any passat.

El resultat va oferir la presència de 168 espècies d'ocells en un espai de 100 hectàrees, entre les quals diverses de rares o excepcionals per al país, o fins i tot desconegudes, com el Sporopipes frontalis. Però també va permetre detectar que estan apareixent cada cop més sovint espècies potencialment perilloses per a l'agricultura, com el Quelea quelea, que en altres països constitueixen veritables plagues que amenacen les collites i la supervivència humana, mentre que la seva presència era, fins ara, pràcticament desconeguda a Togo. I també es van detectar espècies de distribució saheliana, és a dir, que se situen més al nord a tocar del Sàhara, que van fent aparicions reiterades a Tami, com si es veiessin empeses pel canvi climàtic o per l'alteració dels hàbitats, sota l'enorme pressió demogràfica que viu la regió.

L'informe descriu el treball que es va dur a terme, la importància de les aus en el context de la biodiversitat regional, les espècies que s'hi van trobar, els problemes que pateixen per a la seva conservació, les relacions amb l'agricultura, i també la feina desenvolupada en relació a donar a conèixer els seus valors a la població local i de fora del país, en un procés extraordinàriament enriquidor de doble direcció. 

Són més de 200 pàgines d'informe on els annexos, que inclouen una referència individualitzada de cada espècie identificada, representen la meitat de l'informe. Crec que les dades encara podrien donar més de si i es podrien estudiar sota altres paràmetres, alguns dels quals anaven apareixent a mesura que analitzava els resultats, però en algun moment havia de tallar i tancar el tema. Potser més endavant obri algun capítol nou, no ho sé encara. En qualsevol cas ha estat una feina força més laboriosa del que em pensava inicialment, entre d'altres coses perquè l'inici d'elaboració de l'informe va coincidir amb un canvi laboral important que em va alterar els ritmes previstos, difícils de recuperar a mesura que passaven les setmanes. La recerca de fotografies de les espècies identificades, lliures de drets d'utilització, ha estat un altre cavall de batalla que no ha facilitat gens la rapidesa d'execució de l'informe final.

En camí està la traducció de l'informe al francès, una eina que, sens dubte, facilitarà l'accés a la població francòfona, dominant a Togo. Però a banda d'això, la feina ja està feta. Amb l'informe penjat a la xarxa sota llicència Creative Commons, espero que les experiències descrites i els anàlisis realitzats puguin servir a altres ornitòlegs que realitzin estudis en zones similars, a interessats, professionals o no, en els diversos temes dels que es fa esment (agricultura, conservació, biodiversitat, desenvolupament, cooperació) i molt especialment a la gent de Togo, a qui li dec molt més del que puc oferir i a qui, malgrat ser sabedor d'aquest desequilibri de generositats, dedico aquest modest treball.

I a tu, gràcies, com sempre, per ser aquí, a l'altra banda, amb el teu suport.


* * * * *

Si vols descarregar-te l'informe pots fer-ho clicant aquí o bé sobre la fotografia. 

8 comentaris:

  1. En serio et vas dedicar a això dels ocells? Sembla molt avorrit! Jo segueixo pensant que tot plegat es alguna tapadora per algun tema de drogues, sempre són drogues, o tractant-se d'Àfrica potser són armes, segur que hi ha alguna guerra o altra per la zona, sempre hi ha guerres en marxa per Àfrica, però com que ens hem avorrit que sempre hi siguin ja no prenem atenció, o sigui que si no ens preocupen de les guerres, realment creus que algú s'empassarà que tu et preocupes pels ocells? Va home va!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Vaja! Ja m'has descobert! I jo que em pensava que amb lo dels ocells tot quedaria ben amagat... Aix! Sort que tu no formes part dels serveis secrets d'aquest país... oi?

      Suprimeix
  2. "El río se llena con arroyos pequeños" (Tradició Africana), aquest comentari és el que més em descriu el que he viscut i el que ara he vist en l'informe ... de la mateixa forma el teu treball pot omplir el coneixement més enllà... M'ha encantat tot plegat!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Cris. Jo també confio o espero que pugui contribuir una mica més enllà, ser una gota més d'aquest mar, o potser un petit rierol que omplir el riu. M'encanta que t'encanti!

      Suprimeix
  3. El teu treball no me'l llegiré, tot i que penso que segur que en trauria coses interessants, però una ullada per sobre li he donat. Et felicito perquè és el premi merescut a un treball precís i fet a consciència i que l'has disfrutat. Però el que més m'ha agradat és que a part de la informació tècnico-científica, feta amb rigor, s'ho pot trobar també "poesia". Això no sempre passa!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Què taxativa! No diguis mai que no! Moltes gràcies pels teus elogis. I per dir que no penses llegir-lo deu n'hi do si has aconseguit trobar-hi poesia, això sí que t'he mèrit!

      Suprimeix
  4. Felicitats, Ignasi, per haver-ho dut a bon terme.
    Jo també el fullejaré. L'has escrit tu, segur que, per tècnic que sigui, es llegeix bé i amè.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Teresa. Espero que sí, que es pugui llegir bé. Merci

      Suprimeix

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras