dissabte, 19 de desembre de 2015

Hibernació

Fa unes quantes setmanes vaig començar la hibernació. Si més no aquella que s'expressa en veu alta per manifestar el que ja fa massa temps havia esdevingut evidència silenciada. No sé si va arribar amb el fred ni tan sols si té a veure amb la climatologia. Només sé que havia d'entrar a la cova, sense gaires sorolls ni escarafalls. No sento res que valgui la pena ser dit ni escoltat. Tampoc no anhelo visitar la teva cova per conèixer de les teves inquietuds ni dels teus sabers malgrat que sempre m'han seduït per suggeridores i reconfortants. Necessito, així ho crec o així crec creure-ho, enroscar-me i deixar la ment en blanc. Però m'he sabut poc educat i gens mereixedor del teu record retirant-me sense dir-te que no diré i que tampoc no t'escoltaré. Ja em perdonaràs. No em preguntis quan acabarà la hibernació: qüestió de dies, potser de tota una eternitat. Al capdavall, però, sempre arriba el desgel i l'aigua flueix de nou per revifar l'herba desmaiada. 

Hibernar. Gràcies pel silenci. Ajusto la porta.

31 comentaris:

  1. vol dir que plegues del blog? em fa una mica de pena que tanquis
    fins al desgel i molt Bon Nadal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha poques coses a la vida que siguin definitives i sense retorn. Un stand-by, com diu en Mac, de moment. Fins el desgel, doncs, Elfree. Bon Nadal també per a tu!

      Elimina
  2. Et deixem amb el teu silenci, respectuosament... jo crec que tornaràs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com a mínim vindré per casa teva a felicitar-te l'aniversari d'aquí a pocs dies... ;-)

      Elimina
  3. Higiene mental, en podríem dir. Descansa i agafa forces. Si et vaga tornar per aquí, ens hi trobaràs. Fins aviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai no he dubtat que aquí sempre hi sou. Higiene mental, es tracte justament d'això. Fins aviat, XeXu.

      Elimina
  4. Això dels blogs no s'ha de convertir mai en una obligació sinó que hem de fer-hi el que ens ve de gust. I si ara el que et ve de gust és prémer la tecla de l'stand by fas ben fet de fer-ho. Quan tinguis ganes de tornar-hi, el teu blog t'estarà esperant i nosaltres també (suposo :-D).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert això de les obligacions. Per això he acabant fent aquesta entrada, perquè tenia la percepció que estava "incomplint" les meves "obligacions", que no estava acomplint les expectatives inicials. Com si fos important el que dic o el meu bloc! Iniciada, i sobretot anunciada, la hibernació deixo més aclarit l'avís i crec que així m'allibero d'aquestes "obligacions".

      Segur que hi ets quan torni! No ho dubto...

      Elimina
  5. Bona hibernació, Ignasi!
    Esperem la teva tornada, quan les aigües flueixin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria! Ja fa temps que dura. Només que ara és un anunci "oficial". Esperarem el desgel...

      Elimina
  6. Et rendeixes? Però no et comparis amb blogs d'alt nivell com el meu home, que això deprimeix a qualsevol, has de comparar-te amb blogs més modests com [tria el blog que vulguis ofendre]. Sigui com sigui tampoc ho feies tan malament com per plegar, hi ha blogs que ho fan pitjor com ara [tria un altre blog que vulguis ofendre] i no hi ha manera que plegui.

    De totes maneres seguiràs passant pels nostres blogs, no? I quan dic "nostres" vull dir el meu blog, si? Ara ve una època molt bonica tota plena de posts resums de l'any, són posts que a tothom agraden, oi...?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et preocupis Pons que el teu és com un virus que sempre m'entra al correu. ;-)

      Rendició no és la paraula. El problema és quan justament et quedes sense paraules. Clar que d'això tu no en deus saber gaire, hehe.

      Elimina
  7. Respostes
    1. Segur! Encara tenim pendent veure'ns pel Delta!

      Elimina
  8. A vegades només ens cal això, descansar, hibernar, desconnectar... I no sempre és possible fer-ho. Així que aprofita, i fins aviat Ignasi! I bones festes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones festes també per a tu, Roselles! Gràcies pels bons desitjos!

      Elimina
  9. Si a Amèrica comença la primavera el dia que la marmota surt del cau, aquí ens haurem d'inventar el di de l'Ignasi quan deixis la teva hibernació...( no estic comparant, eh?)
    Que tinguis un Bon Nadal, i que et reconforti el silenci.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon Nadal, Roser. No sé si en faran pel·lícula del dia de l'Ignasi... ;-)

      Elimina
  10. T'entenc, perfectament, Ignasi i per això respecto també el teu silenci. Com algú ha dit -el Mac, crec- això dels blogs -i en general gairebé res a la vida- no ha de ser viscut com una imposició o una tirania, encara que sigui autoimposada. I segurament també estem molt mancats de més silencis i més escoltes tranquil·les, cova endins…
    Que passis unes bones festes, Ignasi, i retorna quan i com vulguis, o no.
    Una abraçada.
    August

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, August. Tindré en compte els teus comentaris. Bones festes per a tu també. Abraçada

      Elimina
  11. Ignasi, l'ós que has agafat per representar-te no té pinta de quedar-s'hi eternament. Em sap greu que hivernis ni que sigui per uns mesos, però com han dit per aquí dalt, ja arribarà el desgel. Només faltaria que haguessis d'escriure al blog per força! Mentrestant, et desitjo que el silenci et sigui benefactor. Una abraçada, Ignasi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que ningú fotografia els óssos de cul entrant als caus... ;-)
      Gràcies pels comentaris. Abraçada i... molta sort amb les subtils cadenes...

      Elimina
  12. Ostres!!! Ara que començava a desconnectar de l'exterior i a relaxar-me llegint als bloggers que conec, va i et fiques al cau! Mecatxis!!! Vinga... torna aviat que al Charli i a mi, de tant en tant, ens agrada reflexionar sobre la teva visió del món! Bones festes i millor any 2016! Una abraçada família!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Descansa tu també aquests dies que encara queden dos trimestres! Igualment família!

      Elimina
  13. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. OH! Ara que t'anava a contestar resulta que has eliminat el comentari! Vaja... jo que volia aclarir lo de "poca" o "molta vergonya"... En fi, espero que no hagis tornat cap a la teva constel·lació d'Orió i pugui saber de tu novament. Encara que potser em trobis en plena hibernació... Salut i gràcies per la visita!

      Elimina
  14. (M'ha fet vergonya en llegir-me, i jo no hiberno, jo hiverno, mànies... Ep, i gràcies per visitar-me a la meva cova. Per cert, què li dic al meu ex que ens instal·lem a Gualba o no? Com a nous pijus impossible, l'Hobbit no l'he llegit, progres o pares de progres seria factible. Com n'ès de dur haver de triar!! Bon Nadal, i bona hibernació!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gualba és un poble petit. Ben comunicat cap a Girona i Barcelona per tren (quan funciona) des de Sant Celoni, autopista a prop. Això sí, depens del cotxe per sortir del poble. La resta de coses té les avantatges pròpies dels pobles petits, però també tots els seus inconvenients. De totes maneres cadascú ho viu a la seva manera. Els uns li veuen el costat més positiu i d'altres el més negatiu. Un ha de saber valorar-ho. Són aquestes coses les que he intentat reflectir en diferents entrades del bloc a les que hi pots arribar buscant a través del descriptor "Gualba".
      Ja m'explicaràs la mania d'hiverno per hiberno!?!
      Bona entrada d'any!

      Elimina
  15. De tant en tant tenim aquesta sensació de ... "necessitar un desans", i està molt bé, segur que en un temps trobes moltes idees que comentar. Ànim i que el gaudeixis! (Però torna!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Ada! Gràcies pel comentari i la visita! Ens tornarem a veure... o a llegir... o a sentir...

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras