divendres, 27 de març del 2015

La petita obrera

Joan Planella i Rodríguez, 1885, La petita obrera
Catric-catrac. Groc, vermell, blau. Em fan mal les cames i encara em queden tres hores. Catric-catrac. Groc, blau, vermell. Hauré de passar a comprar cebes pel sopar. Catric-catrac. Groc, blau, groc. No sé si m'arribaran els diners. Catric-catrac. Groc, blau, vermell. N'he de guardar per pagar els llibres del Joan. Catric-catrac. Vermell, groc, blau. I li hauré de fer cosir les sabates. Catric-catrac. Vermell, groc, groc. Catric-catrac. Vermell, blau, groc. Catric-catrac. Espero que el pare no em pegui. Catric-catrac. Vermell, vermell, groc. Ahir li pudia l'alè, anava massa mamat. Catric-catrac. Groc, vermell, blau. M'he de recordar de les cebes. Catric-catrac. Vermell, blau, groc. Catric-catrac. Blau, blau, groc. Quin mal em fan les cames! Catric-catrac. Vermell, groc, groc. Si pogués descansar ni que fossin cinc minuts. Catric-catrac. Blau, groc, vermell. Catric-catrac...


* * * * *



Aquesta és la meva participació als Relats Conjunts.

24 comentaris:

  1. Bon retrat de la vida d'aquestes petites obreres, i petits obrers, que havien de treballar en comptes de ser nens i nenes. Quan trigarem a tornar a aquells temps? (Parlo d'aquí, aquells temps no han passat encara a alguns llocs).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un munt d'infantesa perduda... crec que és de lo més cruel que segueix oferint la nostra societat, ni que sigui a altres llocs del món quan veig nens que no poden anar a l'escola ni jugar amb els amics perquè han d'estar treballant, més o menys esclaus, o directament fent de soldats, em temo que ens empobrim com a humanitat, si és que mai ha existit alguna cosa aquesta entelèquia..

      Elimina
  2. catric catrac bon relat, catric catrac relat ben contat, amb un bon ritme ritmat .....un bon retrat d'una època on catric catrac ens hi anem acostant tot reculant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Catric-catrac, gràcies Elfree, catric-catrac, això he intentat, catric-catrac, anem de pet, catric-catra, cap al fons del forat... ;-)

      Elimina
  3. Dia rere dia sentint el catric catrac banyat de somnis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'imaginava la nena esperant el diumenge per la tarda, després de fer les feines de casa, per sortir amb alguna amiga a veure passar la gent...

      Elimina
  4. Molt realista i molt ben narrat... i trist, també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme... quan el realisme i la tristesa es confonen dóna molt a pensar de la nostra vida i de la nostra societat...

      Elimina
  5. ostres!!! ni que ens haguéssim posat d'acord!
    és cert que les similituds entre els dos relats son forces ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus! Amb tu he coincidit molt en el fons, amb l'Ada en la forma. Però en veritat no us havia llegit abans, perquè em fa por sentir-me influït i que acabi perdent frescor el meu relat... un cop l'he enviat em poso a llegir-los i és quan m'he trobat les sorpreses... en fi, potser som més semblants que no ens pensem... abraçada!

      Elimina
  6. El que no li pot treure ningú són els pensaments i els somnis. M'agrada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Núria, sí, finalment els somnis és el que ens aguanten tantes vegades, no?

      Elimina
  7. M'ha encantat el teu relat, la forma de contar-lo. Preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, novesflors, ets molt amable en dir tantes coses boniques en tan poc espai. Me n'alegro que t'hagi agradat!

      Elimina
    2. Dic el mateix que la Flors. Molt encertat en la forma i el to!

      Elimina
    3. Doncs et dic el mateix que a ella! Molt amable per les paraules i celebro que t'agradi!

      Elimina
  8. Hehehe qué xulo!!! M'agrada molt el soroll que has tret (el catric-catrac), no l'havia sentit mai! i no és per res, però el teu teler segur que queda més bonic, que has barrejat els colors a cada passada, i al meu era sempre igual... :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com pots fer un vestit repetint sempre els mateixos colors?! Hehehe. Bromes a banda el 'catric-catrac' el vaig trobar remenant el diccionari de l'enciclopèdia catalana i el defineixen com a onomatopèia pròpia del so d'un teler, així que em va semblar molt escaient. Gràcies pel comentari!

      Elimina
  9. Bonic, bonic, Ignasi! Pobreta, quanta feina i quants maldecaps!
    Quina foto més xula has posat a la capçalera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agraït de llegir-te, Teresa. Com veus he aparcat els llargs llençols per fer un relat curt. Tot un exercici de síntesi!
      La foto de capçalera la vaig fer a Tenerife fa uns quants anys. Més o menys intento anar canviant la foto com a mínim a cada estació... així que he aparcat la neu per les flors. Celebro que t'agradi!

      Elimina
  10. Aquests talers no paren ... ni el de la feina ni el del seu cap !! heheehe
    Bon relat !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La màquina no pot estar aturada, diuen equivocadament...
      Salut!

      Elimina
  11. Recordava haver-lo llegit però pensava que l'havia comentat... Bona redacció, tan similar al moviment sec del teler que teixeix com aquestes idees quitidianes que omplen el caparró de la nena...


    d.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies de nou pels comentaris! Sempre són d'agrair encara que vinguin més tard...

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras