dijous, 26 de març de 2015

Iniciativa coparticipativa per la biodiversitat

Diuen que el 6 de juliol de 1985 hi havia 103.000 persones escoltant Lluís Llach al Camp Nou. T'imagines com es devia sentir davant tota aquella multitud? Doncs aquest dilluns jo vaig tenir una experiència semblant. En la proporció corresponent, és clar. No estava actuant, que l'etapa de guitarrejar amb Route 66 ja va tocar a fi. Es tractava de presentar una iniciativa a Gualba i, amb 16 assistents, vam arribar directament a l'1,1% dels gualbencs, un percentatge lleugerament inferior al de Llach respecte la població catalana, (tot i que ell feia trampes, ja que va anar a veure'l gent de fora de Catalunya!).

La proposta la vaig presentar com una xerrada sota l'estrambòtic títol de "Ciència ciutadana" i el subtítol "Runners, senderistes i biodiversitat a Gualba". Caram! Aconseguir que, amb un títol com aquest algú s'interessi a venir a la xerrada és tota una proesa, i veure tots els seients ocupats per gent expectant i receptiva una alegria total.

La idea va cristal·litzar mentre preparava el post sobre la massificació de les curses de muntanya. Ja feia temps que em rondava pel cap però no acabava de tancar-la. Després d'escriure aquell post vaig estar parlant amb l'Aline, amb seguretat la millor runner de Gualba -i part de l'estranger- i l'Ignasi de l'Avalon, el bar-casinet del poble, un altre dels millors runners de la contrada. Tots dos uns enamorats del poble i de la natura en un sentit ampli. La idea era veure com podíem implicar els corredors del poble en enriquir el coneixement de la biodiversitat de Gualba. Després, vaig creure que era important obrir-ho també als que caminen o passegen pels boscos, rieres, camps i penyals del municipi. 

El municipi de Gualba, amb una superfície de poc més de 23 km2 i un desnivell de més de 1.200 m -des de la Tordera al Turó de Morou-, ofereix una important diversitat d'ambients, des de rieres a fagedes, passant per camps, matollars, alzinars, suredes i pinedes, que alhora donen lloc a una varietat de fauna i vegetació força gran. 

I aquí és on entra en joc la "Ciència ciutadana", o sigui, el que sempre hem conegut com els voluntaris que participen en projectes que no poden ser assumits per qüestions logístiques o pressupostàries i que, des de fa uns anys, s'ha batejat sota aquest concepte de nom grandiloqüent. Per exemple, l'Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, coordinat i elaborat per l'ICO, va tenir un total de 518 col·laboradors fent treball de camp. En un país prou ampli com Catalunya és impossible abastar tot el territori només amb personal professional, així que s'ha de recórrer al col·laborador voluntari. I aquest, alhora que s'enriqueix amb l'experiència i amb la satisfacció de participar en un projecte major, aporta les dades que els professionals analitzaran i el resultat del qual serà una eina necessària per als científics i els gestors del territori. I fins i tot es pot quantificar aquesta feina: SEO/BirdLife va valorar el treball realitzat pels voluntaris en la confecció de l'Atlas de las aves en invierno en España en 1,8 milions d'euros, una xifra que queda lluny del que poden oferir els pressupostos públics. No està malament, oi?

A Gualba, la gent que pategem el territori som, principalment, els corredors, els senderistes i els passejants. I en les nostres sortides observen salamandres i gripaus, genetes i toixons, bernats i aligots, escurçons i llangardaixos. Però aquestes observacions, fins ara, es perdien en l'oblit. Amb aquesta nova iniciativa pretenem recollir-les, ordenar-les de forma sistematitzada i canalitzar-les cap als portals adequats per tal que els professionals i els gestors les puguin utilitzar en benefici de la conservació de la biodiversitat. I de retruc, i no menys important, els mateixos observadors anem guanyant en coneixement i en sensibilització per apreciar el regal permanent que suposa aquesta riquesa de l'entorn on vivim. 

Per descomptat, si ets dels que et bellugues per Gualba i vols més informació sobre la iniciativa, no dubtis en contactar-me. Com més ulls siguem millor!

18 comentaris:

  1. Com dirien els meus companys del partit, iniciatives com aquestes augmenten la cohesió del teixit social i associatiu. Si ho he entès bé, es tracta que els que corren o passegen per la contrada reportin de forma voluntària les seves observacions per fer-les servir a efectes censals. Està ben pensat. Però a tot això tinc una crítica... però home de déu, com fas una presentació en comic sans...?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha... Hi ha molta gent a qui li agrada la comic sans, però quasi ningú s'atreveix a dir-ho...

      Elimina
    2. Hahaha, s'accepta la crítica! Ja m'ho va comentar la Cris abans de fer-la però volia donar a tota la sessió (power point i xerrada) un toc molt informal i, tot i que gairebé mai la faig servir, em va semblar adequada en el context.

      Pel que fa al que dirien els teus companys de partit, sí és cert que a partir d'una iniciativa com aquesta es creen engranatges i interaccions noves i suggerents. És una iniciativa de win-win, perquè tots en traiem un benefici: el coneixement de l'entorn ens enriqueix i alhora col·laborem en divulgar el coneixement.

      Elimina
    3. Carme, no sabia que la gent se n'amagava d'això... trobo que hi ha coses molt pitjors, no? Ja pot ser, ja.

      Elimina
  2. Gualba? Fins ara no m'havia molestat ni en mirar al google maps on coi cau això. I com ja sospitava no hi passejo pas. Però està molt bé que hi hagi gent de tot que els hi agradi caminar per la natura salvatge i corri el risc de ser atacada per salamandres i gripaus, genetes i toixons, bernats i aligots, escurçons i llangardaixos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al principi de viure aquí, quan havia de fer algun paper i em demanaven en quina població vivia, molta gent confonia per Huelva... ara, que un home de món com ets tu no el situés al mapa... És el que té viure al camp, que et poden atacar molts bitxos diferents, tot i que els més perillosos segueixen sent els mosquits durant les nits d'estiu...

      Elimina
  3. Una iniciativa molt interessant, no solament per la informació que pot obtenir-se --al nostre Banc de Dades de Biodiversitat cada vegada hi arriben més col·laboracions de persones interessades, moltes d'elles d'un valor innegable-- sinó també pel que pot fer per millorar la formació i la conscienciació dels col·lectius implicats. A banda, és clar, de la cohesió del teixit social i associatiu ;)

    Molta sort i ja ens aniràs contant.

    (No m'havia fixat en el comic sans, però si en els senglars d'Astèrix, genials. Per cert, jo també sóc guitarrer... en excedència)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, company! No sabia que treballaves o col·laboraves al Banc de Dades de Biodiversitat. Això és del País Valencià? Jo fa dotze anys ja que visc a Gualba i fa anys que prenc nota d'observacions que faig però n'envio poques. Aquest novembre em vaig trobar un escurçó melànic i li vaig fer un parell de fotos amb el mòbil. Un amic em va dir que la cita era interessant, la vaig penjar a l'ornithocat i em van escriure un parell d'experts per demanar-me informació i al final es va enviar una nota a la Societat Catalana d'Herpetologia, doncs la dada tenia interès tant pel melanisme (em sembla que tercera cita a Catalunya) com per l'altitud (a poc més de 300 m). Aquesta anècdota, que va ser difosa per casualitat al parlar amb aquell col·lega, és el que m'ha decidit a encetar aquesta iniciativa aprofitant la gent que es pateja el municipi. A la xerrada alguns em van comentar que havien vist una geneta, d'altres un parell de llebres (molt rares aquí) o cabirols o toixons... o sigui que val la pena fer aquest petit esforç...

      Va ser un bon descobriment trobar aquests senglars per Internet... a més és una imatge que pren el color del fons on el poses, com si la imatge fos estrictament el contorn dels senglars... no havia trobat mai abans una cosa semblant.

      Pel que fa a la guitarra ja tenim alguna cosa més a compartir si mai acabem fent aquella trobada de biòlegs que havíem comentat en el seu dia... Abraçada!

      Elimina
  4. No coneixia aquesta expressió de cència ciutadana. Està molt bé que s'aprofitin els interessos de les persones per fer avançar els treballs de camp o el que sigui..

    Una bona proposta per Gualba!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme! Com sempre, se li acaben posant noms a les coses i de sobte sembla que s'ha descobert la sopa d'all. Però, mira, en aquest cas em sembla força encertada. Entre altres coses perquè posa en valor la tasca voluntària i això, per als que hem sigut i seguim sent voluntaris de moltes coses, és un bon estímul i un petit reconeixement. Segons la Wiki, el Diccionari Anglès de l'Oxford no va introduir el concepte fins el juny de l'any passat, i no sé on vaig llegir que els seus inicis vénen d'algun lloc als Estats Units on una organització va coordinar milers de voluntaris del país per recollir proves de la presència d'extraterrestres a la Terra... desconec amb quins resultats. Aquí a Gualba som més discrets en aquest tema i treballem amb espècies de carn i ossos... i plomes!

      Elimina
  5. Molt bona aquesta. Si puc vinc expressament a Gualba per a fer una aportació al projecte, encara que sigui simbòlica.

    ResponElimina
  6. Una iniciativa fantàstica, Ignasi. Crec que tots els veïns es sentiran atrets per la proposta i col·laboraran. A la majoria de la gent ens agrada participar en coses semblades, fer i conèixer el país.
    Ja ens aniràs explicant com va tot per Gualba!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! No espero que tots se sentin atrets (tinc entès que alguns trepitgen les salamandres que poden) però si com a mínim serveix per fer créixer una mica la sensibilització per l'entorn haurà valgut la pena. Veient els primers comentaris dels participants, que ja han tornat a trepitjar el camp, ja estic convençut que ha servit per alguna cosa!

      Elimina
  7. Una gran iniciativa Ignasi!! La veritat que m'ha cridat molt l'atenció del fet que amb una passejada tota tranquil.la per els boscos de Gualba, ja puguis aportar dades interessants sobre el cens de Gualba relacionat amb la fauna. Està molt bé perque durant anys vas veient llebres a la zona de Can Maynou, guilles per sota de xauxa, eriços per Can Figueras... I quan ho comentes a algú com anècdota ni et fan cas. Ara és bò sapiguer que aquesta informació podrà ser útil. Una al.legria poder compartir troballes i anècdotes relacionades amb la natura.
    Una abraçada!!
    I això de que l'Aline sigui la millor i jo no... Ha ha ha

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'Ignasi a Ignasi: gràcies pel suport! Sense la participació dels runners això no hagués estat possible. Ja m'he adonat del canvi que s'ha produït en alguns de vosaltres amb aquesta iniciativa, perquè sou gent oberta de mires i amb inquietud i això sempre estimula a voler conèixer més. Me n'alegro que ho visquis així!

      L'Aline LA millor runner! A Gualba no hi veig discussió. Sobre ELS runners el tema és lleugerament més complex i digui el que digui quedaré bé amb uns i malament amb altres... i tampoc sé qui és millor! hahaha.... Abraçada!

      Elimina
  8. Sí que competim en llargada de posts, sí, Ignasi.
    Bona iniciativa, potser sí que amb un altre títol hauríeu arribat al 2%, però no t'hi amoinis. Com no facis iniciatives sobre futbol, l'assistència acostuma a ser aquesta. A veure per quant unes fotos d'aquests animalons que teniu el privilegi de veure els gualbencs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, aquest no em pots dir que sigui molt llarg... si tot just començava a explicar-me!
      Al meu poble si parlo de futbol no arribo a l'1% però no pel tema sinó per la persona! Hi va haver fa un any força polèmica a partir, entre altres, d'un apunt que vaig fer http://acontratorrent.blogspot.com.es/2014/01/lligar-senglars-amb-llonganisses.html i encara un posterior: http://acontratorrent.blogspot.com.es/2014/01/questio-de-prioritats-i-de-llonganisses.html No va sentar gens bé per les meves contrades on sembla que el futbol és paraula de déu o similar...

      Potser més endavant engego un bloc sobre el tema de la biodiversitat de Gualba però pensa que tampoc no anem a fer fotografies... Abraçada!

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras