Això de les llistes de llibres...

Sí, quan arribem a meitat d'any alguns de vosaltres pengeu les llistes dels llibres que heu llegit aquesta primera meitat de l'any. Després, cap a final d'any, penjareu la segona part. D'altres en feu una al final d'any i ja està. Jo no ho havia fet mai, entre altres coses perquè no m'apunto el que llegeixo. Però després de revisar la del Pons, amb qui comparteixo el 75% d'una de les seves lectures, -o sigui, el 6,8% del total, una coincidència que em sembla exagerada- m'ha recordat que aquest any sí que havia anat apuntant les lectures fetes i m'he dit: va, vinga, per què no? A més, molts comenceu les vacances i potser us atregui alguna de les lectures que us comento. L'he acompanyat també d'una nota puntuada sobre un total de 10 punts. Aquí va:

• El largo camino hacia la libertad (Nelson Mandela, 2010). El vaig començar el desembre passat però com que és força dens i llarg no el vaig acabar fins el gener. La gràcia del llibre, més enllà de la pròpia història del personatge, és que és autobiogràfic. I no sé, llegir la vida de Mandela escrita per ell mateix té el seu punt. Dens, però aclaridor. 8/10.
• El lector (Bernhard Schlink, 2006). Amb el tema de l'Holocaust i el seu tractament com a fil conductor, es tracte d'un llibre intens, frepant i colpidor. Em consta que es va fer una pel·lícula sobre aquesta novel·la. 8/10.
• El bigoti (Emmanuel Carrère, 1986). És un llibre molt ben escrit, de trama frenètica i altament angoixant, després que el protagonista decideix afaitar-se el bigoti i sembla que ningú, ni la seva dona, se n'adona. No és un llibre per relaxar-se però sí per donar-hi un parell de voltes. 8/10.
• Fundación (Issac Assimov, 1951). Després de la campanya a escala mundial del Pons i acòlits perquè la gent llegeixi Assimov, em vaig comprar la trilogia sobre el segon imperi galàctic. M'ho vaig passar bé llegint-lo tot i que en alguns moments semblava que havies de treure pols al que passava. Em va semblar molt original i a més amb capítols curts que neixen i desapareixen ràpidament, amb personatges cada cop nous i renovats. 7/10.
• Vermell com la sang (Salla Simukka, 2013). En aquest boom de escriptors i escriptores nòrdiques escrivint novel·les policíaques i thrillers sanguinolents, aquesta autora finesa ha entrat amb gran bombo. El llibre, el primer de la trilogia que li ha donat més èxit, m'ha semblat fluix per no dir directament infumable. Intenta agafar la forma de la trilogia d'Stieg Larsson però no passa d'un intent, amb una trama absolutament previsible. 4/10.
• El exilio y el reino (Albert Camus, 1957). Feia temps que tenia ganes de llegir alguna cosa més de Camus, més enllà de l'Estranger o La peste. Aquest llibre és d'històries curtes. Sis relats molt diferents entre ells. Em quedo amb la meitat d'ells. 6/10.
• Noticias de la noche (Petros Màrkaris, 1995). Em sembla que és la primera novel·la amb el comisari Kostas Jaritos, una espècie d'antiheroi de la novel·la negra. Com a novel·la policíaca m'ha semblat molt bona. 8/10.
• Guardias? Guardias! (Terry Pratchett, 1993). Vaig sucumbir a les arts del Pons, però no ho he aconseguit. No hi he entrat, tot i llegir-me'n tres quartes parts per veure si m'acabava engrescant. Em sembla un humor interessant però per veure'l en format Monty Python, però llegint-lo no m'atreu. 6/10.
  
• La pesquisa (Juan José Saer, 1994). Una altra novel·la policíaca tot i que potser la trama aquí no és el més important sinó la confusió, o el discerniment, entre veritat i ficció. Molt ben escrita. 7/10.
• Hachiko (Lluís Prats, 2015). Una història real que va tenir lloc al Japó entre 1924 i 1934, amb un gos com a protagonista. La història també s'ha portat al cinema (hi ha una versió amb el Richard Gere). La novel·la és capaç de situar-te molt bé en l'escenari i l'autor utilitza unes formes de narració força repetitives que li proporciona un toc oriental ben aconseguit. El vam llegir per les nits amb el meu fill de deu anys i cada cop ens agradava més a mesura que avançava la història. 8/10.
• La caiguda dels gegants (Ken Follet, 2010). Més de mil pàgines sobre la Primera Guerra Mundial, i els moviments al seu voltant, narrat de forma magistral per l'autor. Autor de best-sellers, sí, és veritat, però en aquesta primera part de la darrera trilogia està sublim. 9/10.