dissabte, 21 de març de 2015

Planet Caravan (Black Sabbath)

No sé com es va veure per altres contrades però al Vallès Oriental, això de l'eclipsi d'ahir, va passar sense pena ni glòria amagant-se tota l'estona per darrera els abundants núvols. Una llàstima per a tots aquells que tenien posades il·lusions i expectatives sobre el fenomen que va utilitzar, amb enginy, Hergé al Temple del Sol (tot i que no va tenir en compte que els inques eren capaços de predir eclipsis, craso error!). Diuen que ens haurem d'esperar onze anys per veure'n un encara de més gros. A saber on serem, si és que hi som! Ves que no hi hagi nuvolada també! A falta d'eclipsi, un sempre es pot refugiar en la música per crear-se el seu propi fenomen astronòmic. Només és qüestió de triar la música i el moment. Avui, encara més gris i passat per aigua que ahir, m'ha semblat un bon dia per buscar alguna cosa especial, esperant que serveixi per eclipsar tanta bestiesa i estupidesa humana que ens envolta.

Black Sabbath és un grup britànic de heavy metal de final dels seixanta. Està considerada com una de les bandes més influents de la història del rock en tant que va ser referent de grups tan importants com Iron Maiden, Soundgarden o Judas Priest, per citar-ne alguns. Jo no sóc gaire coneixedor ni fan d'aquest estil de música, però està clar que alguna cosa especial havien de tenir per acabar definint una forma de fer. Sembla que, tot i beure de les fonts de Beatles i Jimmy Hendrix, es van anar convertint en el costat fosc i màgic del rock, en contraposició a la vessant més folky i happy.

Darrerament he estat escoltant Paranoid, l'album de 1970, i m'ha sorprès gratament. Un disc molt complet que comença amb un War Pigs (porcs de la guerra) dedicat als polítics i militars que apostaven per la guerra del Vietnam. D'aquí cap endavant, el disc manté el nivell ben alt. Però no he posat aquí un tema heavy que probablement no escoltaràs, sinó que, he preferit fer un passeig sideral amb Planet Caravan. Es tracta d'un tema definit com a rock psicodèlic, que li dóna un toc molt particular al disc, amb uns arranjaments molt senzills. La veu d'Ozzy Osbourne, tecnificada però dolça i relaxada -potser fumada- i la suau guitarra de Tony Iommi, et conviden a bellugar-te lentament en aquest espai còsmic en el qual un se sent còmode, i amb perspectiva...   

Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.

18 comentaris:

  1. Si, va ser una pena perdre's una cosa que passa de tant en tant...De totes maneres jo si que el vaig veure. A l'escola teniem unes ulleres d'aquelles especials i cada vegada que sortia un raig de sol , fèiem una fila i tothom maldava per agafar les ulleres, es clar que només el podíem veure tres segons, però ja ens vam conformar. La mainada no van sortir el pati fins que es va acabar, calia prevenir problemes de la vista, perquè els dius que no facin una cosa perquè en tinguin més ganes...
    D'aquest vídeo m'han agradat les imatges...
    Bon diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs vas tenir sort. Jo em vaig passar el matí al camp i res de res... Que vagi bé la setmana!

      Elimina
  2. Jo no el vaig poder veure gens...

    I també dic com la M Roser, les imatges del vídeo molt maques imla música m'ha agradat més del,que m'esperava quan he llegit Heavy metal

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja en som dos. Me n'alegro que t'hagi agradat la música... el món del heavy metal té coses molt interessants...

      Elimina
  3. Guai, els Black Sabbath, Enric!
    Massa esperances que s'eclipsi la bestiesa i l'estupidesa humana, jo no tindria. La història ensenya que va a més. Tot i amb això, sempre podem intentar compensar-la; fer veure que no hi és, no és gaire efectiu, perquè la veiem per tot arreu i a tothora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina mania que teniu en canviar-me el nom! Fa deu dies l'August em batejava com a Xavier (anteriorment ja ho havien fet com a Agustí o Eugeni) i avui sóc l'Enric? Quantes fantasies!

      Malgrat tot, i suposant que et dirigissis a mi, me n'alegro que t'hagin agradat els Black Sabbath. Et recomano un esforç per escoltar la resta del disc... ;-)

      Elimina
  4. Doncs jo sí que el vaig veure, però no mirant directament, que ho vaig fer massa estona, sinó a través d'una fotografia que vaig fer amb el mòbil, que va quedar prou bé. Sempre podré dir que he vist un eclipsi de sol. No havia escoltat Black Sabbath, tot i que els havia sentit anomenar. Però ha passat una cosa curiosa, veient que parlaves d'eclipsis i tenint en compte el títol del post, no sé per què he pensat en una cançó que m'agradava quan era jovenet, que es deia Black Hole Sun (res a veure els forats negres amb els eclipsis, però hi he pensat), i resulta que és d'uns tals Soundgarden, que tu cites al post i que van ser influenciats per Black Sabbath. Tot quadra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó amb la referència de Soundgarden i el Black Hole Sun (una cançó molt més coneguda que la que jo proposava). Aquelles casualitats de què hem parlat altres cops, oi?

      Elimina
  5. "Temasso" que has escollit, molt bo! Si que és una melodia molt adequada per escoltar en aquests dies de pluja i eclipses que no es veuen... Però amb la música te'ls pots imaginar. Gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro que t'hagi agradat el "temasso" com tu dius. No diria que és el millor tema del disc però amb diferència sí el més melòdic i més apte per entrar al bloc...

      Elimina
  6. Ací tampoc no es v veure l'eclipse, va estar plovent i plovent tot el dia. Ara escoltaré la cançó que ens proposes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs espero que la gaudeixis... segur que una mica més que aquest inexistent eclipsi ;-)

      Elimina
  7. Encara que estigui núvol per internet sempre trobarem algú que penja bones imatges de qualsevol cosa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bones imatges aquestes, ben trobades!

      Elimina
  8. Mal dia per un eclipsi. No vaig poder veure res...res més que les fotografies que tothom penja.
    No està gens malament la música, una grata sorpresa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me m'alegro que "no estigui gens malament" la música... a la propera a veure si "està bé", i més endavant "molt bé", i així anar millorant... ;-)

      Elimina
  9. Si una cosa tenia Hergé és que no valorava massa les cultures que no fossin europees. Suposo que els temps en que va viure i escriure les seves històries tampoc eren les idònies. Recorda Tintín al Congo, que anys més tard li va costar l'adjectiu de racista. Els inques no sortien massa més ben parats o els tibetans. Les considera cultures exòtiques i poc evolucionades. Així i tot, coneixes prou la meva devoció per les històries d'Hergé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja sabia jo que no se t'escaparia la referència tintinòfila... Per cert, déu n'hi do la polèmica que es va fer amb Tintín al Congo. Fins i tot el van retirar de les biblioteques belgues! I tampoc es pot aconseguir el DVD de la sèrie que van fer per televisió. Massa fanàtics! Al cap i a la fi, Hergé era fill de la seva època. Les coses s'han de contextualitzar, ja ho deia Gould parlant de Lammarck, i donar-li el valor que tenen en el seu moment i en el seu espai...

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras