Surt del mig, salaude!

Ja vaig escriure una vegada que el món es divideix en dos tipus de persones: les que pugen les escales mecàniques per la dreta i les que ho fan per l'esquerra. Hi ha gent que es creu el centre del món i se'ls en fot tota la resta de mortals. I així ens va!

Aquests dies hem fet una escapada familiar cap a La Camargue, al sud de França, entre els departaments de Boques del Roine i el Gard i per la Provença. Instal·lats en un càmping de Les Saintes Maries de la Mer, vam aprofitar per passejar entre flamencs, jugar a la platja o fer algunes petites visites culturals al castell de Tarascon, l'amfiteatre d'Arles o als pobles turístics de Les Baux i Saint Rémy de Provence. A tot arreu molt bon temps, això sí amb una mica de vent, que és el que es porta per aquestes terres i força mosquits a les zones de maresme.

La coincidència amb la Setmana Santa és especialment sonada per aquestes contrades. Es conten per milers els visitants autòctons, o sigui francesos, però també italians, que ho tenen ven a prop, i fins i tot alemanys, que estan per tot arreu. Els pobles es preparen per a l'arribada de les hordes de turistes assedegades d'estímuls. I França en sap un munt de fer atractiva qualsevol cosa. No és perquè sí que són el primer país en recepció de turistes de tot el món! I no només per sol i platja com ens passa a nosaltres. Però és cert que d'un petit poblet, adornat amb boniques flors ja en diuen "viles florides" i que de qualsevol petita festa en fan un esdeveniment gran. I a més a tots llocs trobes centres d'informació que t'abasteixen d'ofertes diverses que excedeixen l'àmbit estrictament local per anar més enllà a nivell regional. Una tasca de promoció turística a anys llum del que et trobes pel nostre país on sembla que cadascú vagi pel seu compte.

Les Saintes Maries de la Mer no s'escapa d'aquesta oferta i menys a l'entrada de la primavera. Un dels esdeveniments que concentra més gent al seu voltant, igual que passa amb la propera ciutat d'Arles, és el que relaciona els cavalls de la regió, els preciosos cavalls blancs de la Camarga, amb el maneig del braus. Ahir, havien anunciat que un grup de cavalls amb els seus corresponents genets, s'entén, portarien des dels camps uns quants braus fins a la plaça, creuant al galop els carrers del poble. S'atura el tràfic, la policia local se situa estratègicament, i els centenars de turistes fem la nostra espera per veure passar el grup per davant nostre tot just uns cinc segons i poder fer un parell de fotografies. Els cavalls envolten en grup els braus i cavalquen tots ensemble de manera que no és perillós. De fet no hi ha ni tanques que separin la gent. Però tothom és prudent i respectuós amb el pas dels animals i els genets. Tothom? Bé, no. Sempre hi ha algú que ha de decidir que és més xulo que els altres, i aquest cop va ser xula. A la fotografia que et mostro la xula en qüestió està situada a la dreta. La individua estava prenent un cafè a l'altre costat del carrer, quan va sentir que ja s'acostaven els cavalls, es va aixecar i es va plantar al mig del carrer per fer la millor foto, i va acabar creuant fins al meu costat. Fetes les fotos va tornar a l'altra costat a seguir prenent el cafè, sota una pluja d'improperis. En aquesta estona la individua ens va dificultar a tots els que estàvem en aquest costat de tenir una visió adequada per poder fer cap bona fotografia (aquesta no és meva). A banda, va posar en perill la seva pròpia seguretat -se me'n fot-, la del grup que venia cavalcant, a més de la dels turistes -amb desenes de nens petits- que esperàvem el moment. 

Encara sort que no li va donar per fer-se una selfie! Només hagués faltat que cavalls i braus l'haguessin envestit i trepitjat i ens haguéssim quedat tots esquitxats de sang i trossets de greix i cervell!