divendres, 28 de novembre de 2014

Divertimentos ortogràfics

Un dels debats que tinc darrerament amb el meu fill, que tot just comença a aprendre les normes d'accentuació, és sobre la necessitat d'escriure bé. El tema es fa realment difícil quan ens trobem davant de lletres que no es pronuncien (moltes hacs, erres finals,... ) i lletres diferents però fonèticament iguals (ves i bes, però també os que sonen a us, i es que sonen a as). Dic difícil perquè sovint jo mateix desconec el perquè de certes regles i quan les conec veig que, moltes vegades, tenen explicacions etimològiques no aptes per a cervells preadolescents. En un món d'escriptura dominat pels sintètics missatges de mòbils on tot és vàlid, des d'abreviatures inversemblants fins a pictogrames, emoticons i altres, pot resultar complicat explicar la importància de les normes ortogràfiques. Per sort, la vida ens posa exemples interessants... No cal anar gaire lluny per trobar situacions edificants i educatives per explicar als fills la importància de l'ortografia. Jo en sóc un bon exemple de cagades escripturals diverses. Però mira, avui he volgut sortir de casa.

Al poble, aquest darrer any s'ha dut a terme el condicionament del camí de la riera finançat per diverses administracions públiques. La millora que s'ha fet forma part del projecte "Gualba, viu el poble amb tot el seu encant", un projecte que, segons el butlletí municipal, té per objecte la potenciació del turisme familiar i de natura en aquesta bonica vila baix-montsenyenca. Però com sempre passa amb aquests projectes finançats des de fora, els qui paguen volen que se'ls reconegui i obliguen a posar uns rètols enormes i poc atractius amb la informació pertinent i en llocs molt vistosos. En aquest cas, però, algú no va encertar amb la lletra adequada. Al rètol s'hi pot llegir "Gualba, viu al poble amb tot el seu encant", un petit canvi d'un el per un al. Llegit així, semblaria que el projecte, més que una invitació al turisme, és un convit a què els gualbencs i les gualbenques ens sentim cada cop més còmodes al poble -cosa que no dubto sigui de l'interès del nostre consistori però no crec que estigui entre els objectius del projecte- i fins i tot s'intueix una invitació a la gent de fora perquè vingui a instal·lar-se al poble, com si es tractés d'un nova promoció immobiliària. Sí, les diferències són importants, ni que es tracti d'una sola lletra.

Qui? Com? Quan? On? Recordes el Persones Humanes? Era un divertit programa de culte de fa un parell de dècades, presentat per Miquel Calçada (Mikimoto) i amb col·laboracions diverses. Entre aquestes sempre m'esperava abans d'anar a dormir l'entrada de l'Andreu Buenafuente, que feia una crítica col·laborativa sobre els mitjans de comunicació escrits. (Pots veure un fragment d'un programa aquí). Sovint tots dos representaven una situació imaginària en què s'hauria pogut produir un error topogràfic, gramatical o d'informació, parodiant com si un estigués teclejant en una màquina d'escriure mentre es distreu amb l'altre i de l'intercanvi sorgís l'errata. Doncs m'imagino que al fer el rètol hi devia haver una distracció semblant perquè copiar un text tan curt no sembla de gran complicació intel·lectual.

Acabo amb una paròdia de mi mateix. Aquest estiu, enmig de la festa major, em vaig autoconvidar a un "Homenatge a la bellesa" que s'organitzava al poble, segons es desprenia del programa de festes. Es tractava d'un dinar amb tot pagat. Em vaig acostar a l'autocar que havia de portar-nos al restaurant. Ningú no m'havia convidat, però donat que no hi havia hagut cap concurs de selecció previ i ningú no havia qüestionat les meves gràcies naturals, vaig decidir anar-hi. La meva falsa sorpresa va ser trobar-me l'autobús ple d'avis i àvies. Algú havia canviat la v pertinent per una b impostora.

Ja ho diuen que la vida és una gran escola.

8 comentaris:

  1. Anava llegint l'escrit i tenia al cap l'Homenatge a la bellesa que em vas ensenyar aquest estiu. Un dels divertimentos ortogràfics que he trobat més impressionants!!!

    L'altre dia quasi em presento a un bar amb impermeable i casquet de piscina. Si hi anaves, et convidaven a una guerra de cervesa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi vas acabar anant? Potser sí que al final era una guerra i t'ho vas perdre!

      Elimina
  2. Realment és difícil justificar que s'ha d'escriure bé tenint en compte que el llenguatge comunicatiu actual es menja lletres i que en els propis mitjans utilitzen vocabulari no acceptat perquè volen. Però hem de fer un esforç perquè així sigui. Penso que només et pots permetre escriure malament quan has demostrat que saps escriure bé. Llavors pots jugar amb les lletres i fer el que vulguis, igual que conduir. Has de passar un examen que acredita que saps les normes i saps portar el cotxe amb correcció, i després fas el que vols.

    M'has enganxat a mirar el Persones Humanes, bandarra!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, em sembla que ho descrius prou bé. El més preocupant és quan t'adones dels errors que cometen els mestres dels teus fills, als qui suposadament els confies una part de la seva educació...

      Jo vaig riure molt buscant vídeos del Persones Humanes (em va passar semblant l'altre dia que vaig trobar una actuació del Rubianes i no vaig parar de riure i de buscar-ne més, un bon exercici de risoteràpia). Lamentablement del Perones Humanes n'hi ha molt pocs disponibles! Me n'alegro que piquessis... hehehe

      Elimina
  3. Les anècdotes són totes molt divertides i el Persones Humanes, m'havia enganxat de valent. El recordo molt bé. I aquestes escenes del final especialment. Estaven molt ben trobades.

    L'homenatge a la bellesa/vellesa m'ha fet molta gràcia... podia ser un error o un homenatge que ja començava amb el títol, com si fos un joc de paraules per a tenir contents els vells i fer-los sentir bells...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, també hi vaig pensar: "Homenatge a la bellesa de la vellesa". Hagués estat un punt!

      Elimina
  4. Diuen que va molt bé llegir perquè et vagi entrant l'ortografia.. a la meva filla li costa, és molt bona en mates però fa cada falta que és com un cop de puny als ulls... res, que hem d'insistir...!
    Molt bona l'anècdota de l'homenatge a la bellesa/vellesa, realment sembla fet expressament, a Gualba sou molt murris!
    Persones humanes... i com oblidar "L'apassionant món de la parella. Conflictes avançats" :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo estic igual... al meu fill li encanta llegir però l'ortografia és una altra història...

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras