dimecres, 1 de juliol de 2015

Imatges a la mitja i alta muntanya

Tal com et vaig comentar a la darrera entrada, aquí et mostro algunes de les fotografies que vaig estar fent amb la nova càmera. Les que són d'animals estan fetes pràcticament totes amb el zoom al màxim de manera que ampliant les imatges pots veure la seva potència i les seves limitacions. Per veure-les en gran (no com l'original, és clar, que no es podrien penjar aquí) pots clicar al seu damunt i després obrir la imatge amb el botó de la dreta. Desitjo que t'agradin!

Per la Vall d'Àssua
El context: la Vall d'Àssua, al Pallars Sobirà, allà on Jaume Cabré va situar "Les veus del Pamano"

L'esquerpa i escassa merla roquera (Monticola saxatilis). És hora d'alimentar les cries.
Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
Cuereta torrentera (Motacilla cinerea), nascuda aquesta primavera.

Tallarol emmascarat (Sylvia hortensis), un altre de ben esquerp!

Verderola (Emberiza citrinella) en ple cant matinal.
Sit negre (Emberiza cia), discret, discret...

Mascle d'escorxador (Lanius collurio) a l'aguait buscant l'esmorzar.


Camí de Boldís Jussà cap a Ginestarre, a la Vall de Cardós

Detall a Ginestarre
Guineu (Vulpes vulpes) en una clarianaEl primer que cal fer quan un es lleva és rentar-se la cara. ...

...després ja es pot anar pel món a fer alguna maldat. 

Per la vall de Boet, cap a l'alta muntanya
El context: vista catalana des del Port de Boet (2.500 m). A l'esquena queda França.
Abans d'arribar, pel mig del bosc de pi negre, apareix una llebre (Lepus europaeus). Hi ha poca llum però encara està prou quieta.
De matinada, enfilant-nos cap al port: jo i la càmera. 
Còlit gris (Oenanthe oenanthe), un dels pocs habitants de l'alta muntanya.
Pardal de bardissa (Prunella modularis), amant dels ginebrons. També ha d'alimentar els seus petits.
Emparentada amb les caderneres i els pinsans, la llucareta (Carduelis citrinella) prefereix els prats d'alta muntanya per alimentar-se però a prop de les pinedes on amagar-se.

18 comentaris:

  1. Quina colla d'ocellets més bonic... A veure si em surt de dibuixar-los!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs vinga, que ja fas tard! Hehehe....

      Elimina
  2. Meravella de fotos. La de la cuereta torrentera sembla una pintura! I també m'agrada especialment la de la matinada on t'enfiles cap al port.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'adjectiu! No ets la primera que comenta lo de la semblança amb una pintura sobre aquesta foto... suposo que és el moviment de l'aigua i el fons verdós que donen aquesta sensació. Sobre la sortida de sol -això eren poc més de les sis del matí- la veritat és que és molt difícil de reproduir la llum que hi havia en una fotografia i aquí només m'he aproximat, però és que el contrast dalt de les muntanyes amb el del fons de vall a l'ombra fa complicada la lectura de la llum. Me n'alegro que t'hagin agradat!

      Elimina
  3. veig que ja en treus un bon rendiment de la Canon.
    Molt bona feina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, seguirà sent la càmera de retratar nens i paisatges i, si s'escau, algun ocellet. No em puc queixar del que he pogut fer amb un parell de dies. Gràcies pel comentari!

      Elimina
  4. Caram noi quines fotos més guapes, bé li has de treure rendiment a la càmera...M'agrada molt aquesta panoràmica i de tots aquests moixons , em quedo amb la llucareta i la merla roquera. Felicitats per aquesta bona adquisició que et dona tan bons fruits!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Roser! Sobre els ocells, la veritat és que per definició em quedo jo també amb la de la llucareta, però com a colors i pel que representa el bitxo, la merla roquera -especialment els mascles- és un ocell espectacular.

      Elimina
  5. A mi em sembla que de limitacions la càmera en té poques. Bé, segur que a tu t'ho deu semblar, però penso que n'has tret un rendiment increïble, quina colla de captures, i quina diversitat. Per no parlar dels paisatges de muntanya, quina meravella. Ve de gust, eh... però no, sembla que aquests temps han passat per mi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però si tu ets molt més jove que jo! Què vols dir que aquests temps ja han passat per a tu? Mai és tard per començar o reprendre el que vam deixar a mitges. Mai, mentre les forces ens acompanyin! Gràcies pels comentaris.

      Elimina
  6. Totes aquestes bèsties estan a la muntanya? Jo quan hi vaig no veig mai res, per mi que les treuen. Potser algun ocellet que vola de lluny i gràcies.

    PD: Per cert, parlant zoom. Record de zoom òptic Nikon coolpix P900 83x

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sabien que jo hi anava i les van activar la tarda abans ;-) I no hi són totes, ni molt menys! Em van passar per davant un ramat de més de 30 isards (amb joves i cries pel mig) però no vaig saber què fer amb la càmera i em van sortir força xurro, així que no les he posades... i també una daina... i uns quants ocells més... Però clar, s'ha de matinar!

      Espectacular aquest zoom de la Nikon! Si ho hagués vist abans... no sé, no sé... té la limitació del format raw i a més pica bastant més... però qui ho sap si la propera...

      Elimina
    2. Et felicito, Ignasi, unes fots magnífiques. Veig que li trauràs molt rendiment a la nova càmera. També és d'admirar el coneixement que tens de la fauna, especialment dels ocells.
      Espero noves entrades amb fotografies tan espectaculars com les d'aquest.

      Elimina
    3. Gràcies Glòria! Espero que sí que li podré treure rendiment. Gràcies pels comentaris! Lo dels ocells és molt fàcil, només hi has de dedicar hores, però si t'agrada...

      Elimina
  7. excel·lent fotògraf i bona càmera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Elfree! No em mereixo aquests elogis (bé, el de la càmera sí, hehhe)

      Elimina
  8. Respostes
    1. Gràcies Ada... has viatjat pel temps? Aquesta entrada ja té un anyet... he, he, he Per cert, i tu demà... quants viatges solars ja hauràs recorregut?

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras