dimecres, 19 de novembre de 2014

Bon dia. Desperta, Mònica!

Com ja vaig fer un temps enrere amb en Manel Fuentes, avui he enviat un correu a la Mònica Terribas, la directora del programa d'El matí de Catalunya Ràdio amb una reflexió sobre l'escassa o nul·la presència de les qüestions ambientals al programa, quan no directament la frivolitat en el seu tractament. M'ha semblat oportú penjar-la també al bloc perquè la coneguis.


* * * * *  

Benvolguda Mònica,

Avui m'he despertat amb ganes d'escriure't per compartir una reflexió. Es basa en un fet anecdòtic, si ho vols, però que respira un rerefons que m'ha recordat temps passats. Fa un parell d'anys ja vaig escriure un correu en el mateix sentit al teu antecessor al programa, en Manel Fuentes, però mai no vaig rebre resposta. Potser tampoc l'esperava, com tampoc espero que ara em contestis aquesta.

La meva reflexió és sobre l'escàs interès -per no dir nul- que la ràdio pública i nacional de Catalunya que tu representes al llarg de moltes hores setmanals, manifesta sobre les qüestions ambientals i la sostenibilitat. Tot i que aquest és el motiu principal de la meva reflexió, no és en l'únic àmbit on hi trobo mancances: el teu programa té un biaix marcat cap a qüestions polítiques -de fet sobre el procés català perquè de política internacional cada cop se'n parla menys- i econòmiques -amb visió neolliberal dominant amb espais com el de l'informe Sala i Martín però amb poca o nul·la presència de visions alternatives. També es parla de qüestions socials, encara que amb un pes desigual segons el tema i l'entorn geogràfic, i una mica d'aspectes culturals amb un llistó molt baix on el futbol (que incloc en l'anomenat espai cultural) hi té un paper rellevant.

Què hi farem! Aquest és, suposo, el perfil del que vol sentir l'oient i per això el teu programa va guanyant en audiència. Si aquest era l'objectiu que t'havies marcat quan vas agafar les regnes del programa enhorabona! Ens trobem en la mateixa dialèctica de sempre: és l'oient qui defineix com ha de ser el programa o és aquest qui ha d'oferir el que creu oportú amb una missió implícita informadora i educativa? 

En tot cas jo, com molta altra gent, no em puc sentir identificat amb ell, especialment, i en el cas que em porta, pel menysteniment que s'hi fa sobre qüestions relacionades amb el medi ambient on, fins ara, (no estic segur si es manté) quedava folklòricament representat per un espai de quinze minuts quinzenals amb una carta d'en Martí Boada que era més una descoberta de l'entorn i de qüestions properes que no de reflexió i debat sobre els grans temes.

Quina llàstima que en cap tertúlia de les que fas no hi hagi mai un expert en qüestions ambientals que pugui parlar, no només dels temes que domina, sinó de la seva visió sobre el món des dels seus paràmetres! Qualsevol tertulià o totòleg pot en un moment donat parlar de si la causa de què no faci fred té o no a veure amb el canvi climàtic i fins i tot negar-lo si convé, però sembla que els experts ambientals no poden parlar d'economia, política o societat. El pes del medi ambient en tot el teu programa, siguin tertúlies o en qualsevol altre espai, és irrellevant o directament inexistent.

O no! De fet, ahir vas llegir un titular sobre l'actualització de la llista vermella d'espècies amenaçades presentada per la Unió Internacional per a la Conservació (UICN) que mostrava un increment important en el número d'aquestes espècies en perill. En fer referència a l'amenaçada situació del llangardaix de Formentera vas exclamar un "És una tragèdia!" amb un to més que irònic, desvirtuant la magnitud de la mateixa notícia, (de la llista vermella es desprèn que el 30% de les especies avaluades es troben amenaçades). Fins i tot el teu company va haver de respondre un "Poca broma!" no sé si perquè hi veia la importància real del tema o per mostrar la seva professionalitat davant la notícia. Creus realment que es pot frivolitzar sobre el tema? Ja ho diuen que la ignorància és atrevida.

L'àudio és aquí i trobaràs la notícia a partir del minut 40:45 (dura menys d'un minut). 

Avui entrevistaràs en Joan Gaspar, suposo que per altres temes però l'has presentat com l'home que va portar Messi al Barça i a això sí que li hem de dedicar el temps perquè ahir, en un diari argentí, va sortir publicada una entrevista amb el jugador que deia  "Si bien siempre dije que me gustaría quedarme siempre allá, a veces no todo se da como uno quiere". Messi insinua que potser no acabarà la seva carrera al Barça i tots a tremolar i a córrer a explicar la notícia i a donar-hi voltes sobre si volia dir el que va dir o pensava en una altra cosa mentre ho deia. Això sí que és important i rellevant, oi?

Doncs bé, Mònica, la pèrdua de la biodiversitat també ho és d'important, i força més. No es tracta només de salvar una espècie que estigui en perill de desaparèixer i fer-ho per qüestions ètiques o emocionals, arguments aquests que podrien també ser absolutament vàlids, sinó per criteris més pragmàtics si ho vols veure així, o fins i tot egoistes, pels quals en depèn el benestar de les nostres societats. Perquè, en definitiva, tot, ja sigui l'economia, les finances, els diferents models socials o les expressions culturals, depèn de la base física que ens ofereix el nostre planeta, on el manteniment de la biodiversitat és imprescindible per a la pròpia supervivència del sistema. La biodiversitat ens permet disposar d'un conjunt de béns com aliments, teixits i materials diversos alhora que un bon grapat de serveis que van des de la fertilització del sòl fins a l'aborció del diòxid de carboni passant per l'obtenció de productes farmacèutics, el control de l'erosió, de les plagues, la pol·linització, la dispersió de llavors, el manteniment de la humitat o la participació en el règim de pluges, per posar alguns exemples. Et sembla poc important?

Acabo. Com ja he fet esment pot semblar que el teu to irònic d'ahir al llegir la notícia no sigui més que una anècdota, però la nul·la rellevància que li dones als temes ambientals des de què ets al capdavant d'El matí de Catalunya Ràdio no és anecdòtica.

Mònica, et desitjo que les coses et segueixin anant bé per la vida. Avui, però, els nostres camins s'han separat una mica més. Només desitjo que la reflexió que he fet aquí en veu alta et permeti rellegir el món amb una mentalitat més oberta i, qui ho sap, potser ens trobarem plegats a la propera cruïlla.

Una abraçada,


Ignasi Oliveras 


* * * * *

P.D. A mitja tarda he rebut un amable correu d'en Ximo Blasco, coordinador d'El matí de Catalunya Ràdio. M'agraïa la carta i em convidava a escoltar un àudio de les 8:27 d'avui, on la Mònica entrevistava Gerard Carrión, tècnic del parc natural del Cap de Creus, sobre la pèrdua de biodiversitat. A la presentació, la pròpia Mònica assenyala que es van posar en contacte amb el tècnic després que aquest els advertís que "el to amb què havíem tractat aquesta informació li semblava que no era el que tocava". 

6 comentaris:

  1. No puc ni defensar ni atacar el programa perquè no sé de què va, però entenc que parlen sobretot d'actualitat, i dels temes que interessen a la massa. Els temes mediambientals haurien d'interessar a tothom i estar sempre d'actualitat, però bé, ja saps que la ciència interessa molt poc o gens, i sobretot, no ven. No els costaria gens dedicar una estoneta de les 7 hores de programa diari, o potser setmanalment, a aquesta temàtica, però bé, si no ho fan els seus motius deuen tenir. Potser és que ningú no ha tingut aquesta idea abans, i com a proposta els pot agradar. I sobre el to de la Terribas, no sé si devia ser irònic o no, em sembla que sovint parla així, és la seva manera de comunicar, però si parla d'un tema que et toca de prop molesta més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per mi el problema és de fons: situem la biosfera i tot el que és medi ambient a la perifèria dels interessos de la societat i al bell mig el món de les finances. Però la realitat és tota la contrària (http://acontratorrent.blogspot.com.es/2012/06/tocant-els-limits.html) com sempre ha defensat l'activista i investigadora Susan George (http://acontratorrent.blogspot.com.es/2013/03/susan-george-sabiduria-i-revolta.html). Els nostres mitjans de comunicació tracten els temes ambientals com anècdotes o notícies, no com a esdeveniments transcendents i rellevants. Tu que coneixes "The West Wing" recordaràs el capítol en què la CJ ha d'atendre un grup de geògrafs (https://www.youtube.com/watch?v=OH1bZ0F3zVU) que li mostren la projecció de Peters (els guionistes de la sèrie no van trobar millor exemple que aquesta projecció cartogràfica de mitjan del segle XIX). La CJ mostra avorriment i condescendència per tractar amb aquests científics sonats. Així és com crec que es tracten aquests temes per part dels responsables dels mitjans de comunicació a la nostra ràdio i televisió (mira la nota de la Núria a sota) públiques. Per sort, la CJ acaba entenent la importància del que li expliquen... sempre he dit que la sèrie mostra personatges molt creïbles en situacions que ho són poc... ;-)

      Elimina
  2. Vaig sentir el programa on la Terribas trucava al Gerard Carrión perquè l'havia trucat queixant-se del tot despectiu sobre la importància de la llista vermella el dia anterior. I em vaig quedar amb les ganes de saber què havia passat. Bé, una incògnita menys. Si jo ho hagués sentit de ben segur que li hagués enviat un tuit.
    Sense anar més lluny, ho vaig fer dilluns amb l'Espai Terra i el Tomàs Molina. I és el mateix menyspreu o menfotisme cap a la cultura mediambiental i el món natural. En aquest cas, en Tomàs Molina va comentar una foto on sortia una llebra de mar, l'Aplysia fasciata. Ell no sabia quin animal era però no li va causar cap mena de vergonya ni tampoc li va importar. Senzillament es va limitar a dir, com enfotent-se de la seva ignoràcia, que devia ser un peix o alguna cosa així. Li vaig enviar un tuit explicant-li que era un molusc gasteròpode i no un peix, de la família de les baboses de mar. I no és el primer cop que en Tomàs Molina mostra el mínim interès per si coneix realment el medi natural o no. Ni tan sols s'informa de coses com aquestes abans d'emetre el programa. Però ell ha de tenir en compte que presenta un programa que es diu Espai Terra, que, teòricament, parla de natura i medi ambient i que hauria d'anar més enllà de les simples anècdotes de boletaires o passejos en globus.
    Tot és la mateixa casa, la mateixa societat i com t'arribes a trobar de sol quan es tracta de temes sobre el medi natural. Res que no haguem parlat en moltes altres ocasions...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ara ja saps de què anava la festa... i pots llegir a la postdata del meu post que no vaig ser l'únic que va notar aquest tractament despectiu. De fet, em va sorprendre que el coordinador del programa m'enviés el tall del Gerard Carrión doncs no feia més que donar-me la raó i confirmar el que vaig intuir. Però sí aquest és el mal (un d'ells) del nostre país i de les nostres societats (no és un mal endèmic català). Com sempre dic, qüestió de prioritats... Me n'alegro de llegir-te!

      Elimina
  3. Tampoc és un mal endèmic de la ràdio pública, jo sóc més oient de Rac1 i en el programa d'en Basté es dedica el mateix temps al medi ambient que el que jo dedico a llegir el Mundo deportivo.
    Què hi farem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan vaig escriure la carta al Manel Fuentes, la meva amiga Núria de la Seu (la que m'escriu una miqueta més amunt) ja em va fer veure que a Rac 1 funcionaven de la mateixa manera. Tot es belluga amb una mentalitat neolliberal que, per a les ànimes sensibles -si se'm permet la qualificació- com les nostres és una gran aberració ja que se surt de les nostres prioritats. Un món capgirat on el nucli sobre el que gira tot és el món financer a costa de les persones i l'entorn, quan hauria d'estar centrat en les limitacions de l'entorn i el benestar de les persones. Com bé dius, què hi farem!

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras