La guerra dels martells

Tot eren crits de joia i festa. Els carrers estaven engalanats de victòria, la música marcial era acompanyada amb entusiasme amb cops metàl·lics com per assentir i furgar alhora en la ferida dels perdedors. No semblava haver-hi motiu per a les lamentacions. Però el cos de la Mar s'estremia a cada batec d'eufòria. Havia perdut en Tell, el seu germà, caigut al primer envit de la batalla. Un atac agosarat de l'enemic li havia segat d'arrel el peu de faig sobre el qual s'havia entrenat durament els últims mesos. Ajagut a terra va restar incapaç d'avançar o recular. L'infern en què es va convertir el camp de batalla va acabar amb qualsevol tipus d'esperança. El que quedava de peu va desaparèixer carbonitzat i fins i tot el cap acerat tenia problemes per no desfer-se.

Passat l'enfrontament, quan els familiars van poder acostar-se al camp on hi havia les restes de morts i ferits, la Mar va córrer salvant cossos i obstacles fins arribar on es trobava el que quedava del seu germà. Les llàgrimes li queien a vessar sobre aquelles despulles gairebé irreconeixibles que només el seu cor bessó li permetien identificar. En Tell mai li havia fet cas sobre aquella maleïda guerra que el poder havia fet creure com a irrenunciable i inevitable. Ella ho havia tingut clar des del primer moment i l'havia advertit una i una altra vegada per a què s'hi repensés. La violència només engendrava nova violència, li havia dit, i ja ni havia hagut prou als darrers temps. Ara, però, era massa tard.

Han passat vàries setmanes. Els fastos s'han aturat. La guerra es dona per acabada i l'enemic humiliat. Però la vida segueix igual per a la majoria: llevar-se, anar a la fàbrica i picar i picar sense descans fins que la sirena de la tarda avisa del final de la jornada. Mentre, els qui van endegar la revolta seuen a les poltrones de poder per repensar quins nous sacrificis han d'imposar al poble per tal que ells visquin millor. La guerra dels martells ha deixat una imatge per enlairar a la bandera al costat de la falç que es va guanyar en una guerra anterior. El poble, camperol i obrer, creu haver derrotat l'enemic, s'enlluerna darrera el drap vermell que el representa i s'oblida, per un instant, de la seva trista existència. 

* * * * *

Aquesta és la meva participació als Relats Conjunts.