diumenge, 29 de juliol del 2012

¿Perlas o margaritas?

Diuen que l'actriu Liz Taylor utilitzava l'idioma espanyol quan havia d'insultar els periodistes que l'assetjaven i a qui no suportava. Sembla ser que entenia que els sons propis d'aquesta llengua són més forts que altres com del mateix anglès, i els insults traduïts a l'espanyol molt més malsonants.

Llegenda o no, no em sembla inversemblant que ho fes. De fet, conec algú que diu que una de les seves paraules preferides en espanyol, ja em perdonareu per escatològic, és mierda, i m'ho justifica pel so combinat de les lletres i i e, el que tècnicament es coneix com a diftong, on es combinen dues vocals, una forta i una dèbil. La cosa pren envergadura si hi poses intencionalitat al vocalitzar, prenent-te el teu temps mentre arrossegues el diftong si pot ser aixecant lateralment un costat (no importa quin) del llavi superior. Si ho comparem amb la traducció catalana merda la veritat és que sembla que estiguem en un combat de boxa desigual entre un pes pesat i un pes ploma. O un pes mosca si utilitzem el francès merde, on la força de la paraula es dilueix totalment i gairebé podríem utilitzar-la graciosament acompanyada d'una reverència.

En el fons, però, tampoc és ben bé una qüestió de diftongs. Només cal pensar en el verb fotre i la seva plasticitat de funcions i multiplicitat de significats -riute'n del barrufar dels barrufets- i comparar-ho amb el també plàstic i polisèmic joder. Crec que l'acabament er, amb la força oportuna sobre la r, hi ajuda molt.

Una expressió que sempre m'ha cridat l'atenció, més comunament utilitzada en espanyol que en català, és Echar margaritas a los cerdos. Deu n'hi do la força que amaga l'expressió! Des del meu punt de vista hi ha tres factors que explicarien la seva duresa: d'una banda el so de la paraula cerdos que ja intuim que són animals més grossos, bruts i pudents que els nostres porcs. Novament aquesta combinació d'e i r hi té molt a dir. Un segon factor és el significat de la pròpia paraula cerdo que, en la seva forma aïllada i diferent context, s'utilitza directament com a insult. I el tercer element és la contraposició entre les margaritas i els cerdos: les primeres insinuen delicadesa i bellesa, qualitats que difícilment associaríem per descriure un marrà.

Sembla ser que l'origen de l'expressió és evangèlic, tot i que en funció de les traduccions es canvia margaritas per perlas. Tot ve, aparentment, d'una incorrecta traducció del llatí, i encara que es guanyava en força de significat, en el sentit que les perles són més preuades que les margarides, perd, i molt, la seva força visual. Serà que sóc massa realista però, com a bon marcià, se'm fa molt més fàcil imaginar-me algú que dona margarides als porcs que un altre que els hi llença perles.

El significat de l'expressió és senzill i es pot resumir en oferir alguna cosa, temps, generositat o coneixements a algú que no està preparat per rebre'ls o ni tan sols interessat en el que ofereixes. Les situacions en les que es pot aplicar són moltes i diverses. Per a mi, una de les imatges més suggerents, és la de servir un bon vi per sopar, un vi que has triat expressament per a l'ocasió, i que un dels convidats se'l serveixi directament barrejat amb gasosa.

Malauradament, si més no en aquest cas, no tothom ho percep de la mateixa forma i la força expressiva que conté la frase Echar margaritas a los cerdos pot arribar a ofendre el receptor perquè no entén que no es tracta de cap insult cap a ell, sinó d'una forma d'expressió d'impotència o de fracàs en quant hom no ha estat capaç de transmetre -no ha pogut o sabut- el que volia de forma adequada. Fa molts anys vaig tenir una experiència molt desagradable en utilitzar la frase cap a una de les persones que més m'estimo ja que es va quedar amb el so i la força de l'expressió i no amb el seu significat. Han passat els anys i mai no m'he oblidat d'aquella situació incòmoda... ni la persona a qui anava dirigida tampoc!

* * * * *

Si has llegit fins aquí et preguntaràs a què collons (o hauria de dir cojones?) treu cap tota aquesta parrafada. Res d'important. Només que ahir per la nit vaig tenir una experiència curiosa on dues persones van oferir una petita actuació musical en una festa, com a regal per a l'homenatjat, i un reduït grup dels presents va alterar la bona harmonia existent, menyspreant l'esforç d'uns i les ganes de passar-ho bé de la resta. Avui necessitava expressar-ho i no he trobat millor forma que aquesta petita dosi de sarcasme. Sempre he dit que aquest bloc és, en primer lloc, un exercici terapèutic per a mi. Ara, després d'haver-ho escrit, em sento millor.

8 comentaris:

  1. Si vols sentir-te millor i desfogar-te per la boca, el castellà és ideal. I jo no ho otorgo a la er de joder sinó a la força de la jota. Els catalans i els francesos no el tenim aquest so, els anglesos utilitzen un so molt similar amb la H. Però com m'alleugereix dir-li a algú GGGGilipolles! Arrossegant la G. A aquests personatges d'ahir els hagués anat d'allò més bé. On anem nosaltres amb el seu germà bessó català: carallot? Si sembla que els tiris margarides! I d'aquí la contundència d'un fort JJoder i un HiJJJo del que et convingui més al costat d'uns collonets i un fill de sa mare.
    Au, jo també em sento molt millor!

    ResponElimina
  2. Ostres Ignasi! quina manera més sutil i intel·ligent de desfogar-te... m'agrada! prendré nota per agafar-m'ho amb filosofia en properes trobades. Un petonàs!!!

    ResponElimina
  3. Tens raó Núria: la versió "joder" arrossegant la "j" té molta força tot i que jo he sentit sovint la que comento amb la força al final. No sé si una desfoga més que l'altra però intueixo que això depèn de qui l'utilitza. Jejejeje

    Patrícia, me n'alegro que t'hagi fet gràcia. Em sembla recordar que tu i el Carles també hi éreu, oi? ;-) Subtil sí que ho és o ho intentava. De fet la Cris em deia que la nota final no era necessària però em semblava que ho havia de fer per la gent que ho llegeix i no hi era. De totes maneres, compte! No sempre funciona la subtilesa! Ptons

    ResponElimina
  4. Sempre va bé desfogar-se.... de totes maneres per aquells que estem acostumats a sentir segons quins d'aquests mots amb tanta força que comenteu... en tinc un parell que dits CLARS i en CATALÀ, si a més els acompanyeu de una petita dosis de cara de pocs amics.... tenen el mateix o un efecte superior... vet ací un: N'estic fins els COLLONS... o un VES A PENDRE PEL CUL o .... un M'ACAG... en déu!...
    Ara m'animava...
    Salut!

    ResponElimina
  5. Jajajaja! Molt bona aquesta, anònim! Tampoc és necessari animar-se més... només teure's del damunt algunes tensions. ;-) S'agraeix l'aportació!

    ResponElimina
  6. He anat a parar aquest blog per casualitat, i ostres m'encanta el que dius i com ho dius... potser de vegades ets un pél massa radical ( segons el meu parer) però el missatge que envies quasi sempre el comparteixo.
    Només hi ha una cosa que no acabo d'entendre... com un apassionat per la música. aper l'entorn natural, que té un hort, que fa aquestes fotografies i escriu tot el que escriu... no té cap text que parli de l'amor????

    ResponElimina
  7. Hola anònim o anònima. Primer de tot moltes gràcies per escriure el teu comentari i per explicar-me que segueixes el meu bloc. No t'imagines la il.lusió que em fa! Tot i que no l'he publicitat gaire sé d'amics que, malgrat saber-ne de la seva existència mai no m'han fet cap comentari ni sé si els agrada o avorreix o si el segueixen o no. Pel que fa a les consideracions del teu comentari, que t'agraeixo molt, la veritat és que després de donar-hi unes quantes voltes crec que es mereix una resposta més elaborada que la que et podria oferir ara. El cas és que m'enganxes a començament de les meves vacances i l'única connexió que tinc és del mòbil, poc adecuada per escriure gaire. Tot i que abans de la meva tornada de vacances penjaré tres entrades són notes que vaig escriure fa uns dies i que estan programades per penjar-se al bloc automàticament, però no penjaré res de nou abans no torni a la normalitat post-vacacional. En tot cas em comprometo a respondre't en la propera ocasió que pugui. Una abraçada

    ResponElimina
  8. ok!!! Tranquil quna puguis ja ho faràs.... Jo també escric cosetes, potser més poètiques i sensiblones (és que em vaig fer gran llegint Becquer...)però de moment mai he ensenyat res, m'ho guardo per mi i pels meus íntims, em fa una mica de vergonya...:( Potser algun dia m'animi a publicar alguna coseta....

    Gaudeix de les teves vacances!!!! Ah!!! i sóc anònima!!!

    ResponElimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras