dijous, 5 de juliol de 2012

Els voltors tornen a atacar...

De debò que al final un pot pensar que li estan prenent el pèl dia sí, dia també. Almenys jo tinc aquesta sensació. La darrera? Hi ha una falca de CatalunyaCaixa que passen per Catalunya Ràdio que, no sé a tu, però a mi em remou les tripes. Va de la taxa farmacèutica, el famós euro per recepta. Resulta que si ets pensionista i domicilies la teva pensió amb ells, CatalunyaCaixa es fa càrrec d'aquest euro per recepta que et cobren. Per un moment he cregut que ho havia sentit malament, així que he anat a buscar la web d'aquesta caixa i le voilà, és exactament així. Però que es pensen que som idiotes o què? Quins collons!

A qui pensen enganyar ara? O sigui que estan entre els bancs i les caixes que han de ser rescatats amb diners públics, amb uns cràpules de directius que s'embutxaquen uns bons calerons, tot plegat contribuint a generar aquesta crisi financera que pagarem entre tots i provocant un dèficit estatal que acaba suposant un plec de retallades diverses, entre les quals les relacionades amb la sanitat. Com a resultat, amb moltes altres mesures mal anomenades d'austeritat (això és cutrerio i no austeritat) fan que s'hagi de pagar un euro per recepta, perjudicant especialment les franges socials més dèbils, com la majoria de pensionistes. Però no us preocupeu que aquí està CatalunyaCaixa per salvar-vos d'aquesta taxa. I és clar, de passada, un client més a qui explotar cobrant-li un grapat de comissions, si és que no els hi colen algun d'aquests productes-escombraria que ofereixen a tort i a dret i que ens han dut on som.

Si algú entén alguna cosa que m'ho expliqui!

2 comentaris:

  1. Ostres, Ignasi, tu i jo semblem ànimes bessones. El mateix vaig pensar quan vaig veure l'anunci a la tele. I encara no havien començat a cobrar l'euro! I vaig utilitzar el mateix símil, que eren voltors anant a buscar el més dèbil. Però quina barra!!
    Però potser ja els va això dels voltors a aquesta caixa. Recorda que la seva fundació és la que s'ha encarregat de la reintroducció (o introducció) del voltor negre al Pirineu i la propietària de la muntanya d'Alinyà, paradís dels quatre rapinyaires reis de casa nostra. Alguna cosa n'han après.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ànimes bessones? M'agrada veure-ho d'aquesta manera. És una satisfacció que tu ho pensis així. La veritat és que ja fa temps que veig que sintonitzem en moltes coses. Un petó.

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras