¿Perlas o margaritas?

Diuen que l'actriu Liz Taylor utilitzava l'idioma espanyol quan havia d'insultar els periodistes que l'assetjaven i a qui no suportava. Sembla ser que entenia que els sons propis d'aquesta llengua són més forts que altres com del mateix anglès, i els insults traduïts a l'espanyol molt més malsonants.

Llegenda o no, no em sembla inversemblant que ho fes. De fet, conec algú que diu que una de les seves paraules preferides en espanyol, ja em perdonareu per escatològic, és mierda, i m'ho justifica pel so combinat de les lletres i i e, el que tècnicament es coneix com a diftong, on es combinen dues vocals, una forta i una dèbil. La cosa pren envergadura si hi poses intencionalitat al vocalitzar, prenent-te el teu temps mentre arrossegues el diftong si pot ser aixecant lateralment un costat (no importa quin) del llavi superior. Si ho comparem amb la traducció catalana merda la veritat és que sembla que estiguem en un combat de boxa desigual entre un pes pesat i un pes ploma. O un pes mosca si utilitzem el francès merde, on la força de la paraula es dilueix totalment i gairebé podríem utilitzar-la graciosament acompanyada d'una reverència.

En el fons, però, tampoc és ben bé una qüestió de diftongs. Només cal pensar en el verb fotre i la seva plasticitat de funcions i multiplicitat de significats -riute'n del barrufar dels barrufets- i comparar-ho amb el també plàstic i polisèmic joder. Crec que l'acabament er, amb la força oportuna sobre la r, hi ajuda molt.

Una expressió que sempre m'ha cridat l'atenció, més comunament utilitzada en espanyol que en català, és Echar margaritas a los cerdos. Deu n'hi do la força que amaga l'expressió! Des del meu punt de vista hi ha tres factors que explicarien la seva duresa: d'una banda el so de la paraula cerdos que ja intuim que són animals més grossos, bruts i pudents que els nostres porcs. Novament aquesta combinació d'e i r hi té molt a dir. Un segon factor és el significat de la pròpia paraula cerdo que, en la seva forma aïllada i diferent context, s'utilitza directament com a insult. I el tercer element és la contraposició entre les margaritas i els cerdos: les primeres insinuen delicadesa i bellesa, qualitats que difícilment associaríem per descriure un marrà.

Sembla ser que l'origen de l'expressió és evangèlic, tot i que en funció de les traduccions es canvia margaritas per perlas. Tot ve, aparentment, d'una incorrecta traducció del llatí, i encara que es guanyava en força de significat, en el sentit que les perles són més preuades que les margarides, perd, i molt, la seva força visual. Serà que sóc massa realista però, com a bon marcià, se'm fa molt més fàcil imaginar-me algú que dona margarides als porcs que un altre que els hi llença perles.

El significat de l'expressió és senzill i es pot resumir en oferir alguna cosa, temps, generositat o coneixements a algú que no està preparat per rebre'ls o ni tan sols interessat en el que ofereixes. Les situacions en les que es pot aplicar són moltes i diverses. Per a mi, una de les imatges més suggerents, és la de servir un bon vi per sopar, un vi que has triat expressament per a l'ocasió, i que un dels convidats se'l serveixi directament barrejat amb gasosa.

Malauradament, si més no en aquest cas, no tothom ho percep de la mateixa forma i la força expressiva que conté la frase Echar margaritas a los cerdos pot arribar a ofendre el receptor perquè no entén que no es tracta de cap insult cap a ell, sinó d'una forma d'expressió d'impotència o de fracàs en quant hom no ha estat capaç de transmetre -no ha pogut o sabut- el que volia de forma adequada. Fa molts anys vaig tenir una experiència molt desagradable en utilitzar la frase cap a una de les persones que més m'estimo ja que es va quedar amb el so i la força de l'expressió i no amb el seu significat. Han passat els anys i mai no m'he oblidat d'aquella situació incòmoda... ni la persona a qui anava dirigida tampoc!

* * * * *

Si has llegit fins aquí et preguntaràs a què collons (o hauria de dir cojones?) treu cap tota aquesta parrafada. Res d'important. Només que ahir per la nit vaig tenir una experiència curiosa on dues persones van oferir una petita actuació musical en una festa, com a regal per a l'homenatjat, i un reduït grup dels presents va alterar la bona harmonia existent, menyspreant l'esforç d'uns i les ganes de passar-ho bé de la resta. Avui necessitava expressar-ho i no he trobat millor forma que aquesta petita dosi de sarcasme. Sempre he dit que aquest bloc és, en primer lloc, un exercici terapèutic per a mi. Ara, després d'haver-ho escrit, em sento millor.