dimarts, 9 de desembre del 2014

De la Consti a la Puri i "tiro por que me toca"

Doncs jo he tingut un llarg cap de setmana ben especial. De fet, podria dir que encara segueix perquè la feina -feina plaent sí, però cansada i feina al cap i a la fi- la feina, deia, seguirà fins aquest divendres, que dissabte he d'estar a casa doncs la Sitina farà ja sis anys.

Dijous començava la història: agafo la furgo -de nom Cipriano en honor al protagonista de El hereje de Miguel Delibes- i cap a Juneda, a Les Garrigues, carregat de material per a una setmana, amb roba d'abric, calçat divers, una mica de menjar, prismàtics, llibretes i llapis. Tot just encarant la recta de Sant Celoni, veig que el camió de darrera em comença a fer llampegades. Ostres, he entrat bé a la carretera, no sé perquè s'enfada ara. I segueix fent llargues. Surto de la carretera perquè he de posar gasofa a la furgo i em quedo mirant el camió, ara correm en paral·lel, i veig que el camioner em dibuixa una roda amb la mà. Havia rebentat! Encara sort que estava a Sant Celoni. Mitja hora més tard, i amb el pneumàtic reparat, reprenc carretera cap al Sud.

Ara toca fer seguiments d'ocells per les terres dels secans i havia de matinar, així que em vaig quedar a dormir en una granja escola del municipi. Divendres va ser la primera tongada, prop de Sarroca de Lleida, amb un fred considerable, camins intransitables de fang i un bon grapat de rapinyaires com aquesta àguila daurada que hi va posar la cirereta a la jornada.

Àguila daurada (immadur)
Després de dinar arrencava el cotxe de nou i cap a Sort, al Pallars Sobirà, on hauria de lluitar per aconseguir el meu espai entre el vent i la neu per poder fer els seguiments d'ocells comuns (SOCC) que tinc per aquí: un a prop de Llessui que porto fent des de 2002 i un de nou que havia de prospectar prop d'Arrós de Cardós, a la Vall de Cardós. En aquest cas em vaig apalancar en un alberg de Sort on vaig tenir dues experiències curioses però que, estirant el tema, te les comentaré en dos posts posteriors.
El bago de Llessui amb el Montsent de Pallars (2.883 m) ja força nevat
Els censos han donat bons resultats, tot i que al d'Arrós vaig tenir un temps complicat amb vent, fred i neu. T'adjunto unes foticos d'ambient i un parell de pajarracos. (Em bellugo amb una Lumix semicompacta així que no esperis grans meravelles!).
Trencalòs
Voltor comú

La resta de fotografies són del recorregut entre Arrós de Cardós i el Boldís Jussà:


Al peu el poble de Lladrós 






Bedollar pujant cap a Boldís Jussà
Pont medieval de Lladrós



Pic del Caubo (2.557 m)
I diumenge, a l'hora del Barça-Espanyol (17h) que és quan les carreteres anaven més buides, amb la furgo de nou cap al sud, ara a Tàrrega, des d'on escric aquestes línies i on seguiré fent els seguiments que em queden pendents, dia sí dia també, la resta de la setmana.

Continuarà...

6 comentaris:

  1. Això és un privilegi de feina... ;) Apa com has gaudit de tot plegat, eh?

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'estalvio els detalls de la feina perquè com sempre passa no tot són flors i violes, i està clar que la majoria de gent que conec no voldria anar a passar fred a la muntanya o la plana, caminant quilòmetres amunt i avall. Per aquests no és un privilegi sinó una tortura però a mi aquestes escapades m'encanten. M'ajuden molt a carregar piles.

      Elimina
  2. Caram, realment és una feina curiosa, però que algú es dedica a fer, i resulta que tu ets un d'aquests. Volia sortir a muntanya el cap de setmana anterior, però el temps no ho permetia. Només em faltaven les teves fotos per fer-me'n venir més ganes. Però el primer que he pensat en veure les fotos i el tema és 'aquest no anava amb crosses fa quatre dies?' Ja estàs recuperat? I et va bé trescar tant pel genoll?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la feina existeix. No n'hi ha molta però és una de les diverses que faig i compagino. Com pots veure es podia anar a la muntanya malgrat les previsions. Hi ha tants microclimes arreu que els de la meteo difícilment ho encerten, només de forma general. I sí, em van operar fa dos mesos, però ja veus, he anat treballant molt la recuperació per poder estar en forma ara perquè sabia que tenia aquesta feina pel desembre i gener. De fet, l'operació estava programada per primers de desembre i ja li vaig dir al metge que hauria de postposar-la perquè no volia deixar aquesta feina. Al final hi va haver una baixa oportuna i em van avançar l'operació de manera que vaig tenir els dos mesos per recuperar-me i de moment el genoll respon molt bé...

      Elimina
  3. Hola
    Sí, això del SOCC és una tasca prou agraïda.
    Doncs les fotos han quedat prou bé, no et pos queixar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, no em queixo de les fotos. Només demano indulgència per part dels més "puretes" que la meva Lumix té les seves pròpies limitacions... hehehe.

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras