De la Consti a la Puri i "tiro por que me toca"

Doncs jo he tingut un llarg cap de setmana ben especial. De fet, podria dir que encara segueix perquè la feina -feina plaent sí, però cansada i feina al cap i a la fi- la feina, deia, seguirà fins aquest divendres, que dissabte he d'estar a casa doncs la Sitina farà ja sis anys.

Dijous començava la història: agafo la furgo -de nom Cipriano en honor al protagonista de El hereje de Miguel Delibes- i cap a Juneda, a Les Garrigues, carregat de material per a una setmana, amb roba d'abric, calçat divers, una mica de menjar, prismàtics, llibretes i llapis. Tot just encarant la recta de Sant Celoni, veig que el camió de darrera em comença a fer llampegades. Ostres, he entrat bé a la carretera, no sé perquè s'enfada ara. I segueix fent llargues. Surto de la carretera perquè he de posar gasofa a la furgo i em quedo mirant el camió, ara correm en paral·lel, i veig que el camioner em dibuixa una roda amb la mà. Havia rebentat! Encara sort que estava a Sant Celoni. Mitja hora més tard, i amb el pneumàtic reparat, reprenc carretera cap al Sud.

Ara toca fer seguiments d'ocells per les terres dels secans i havia de matinar, així que em vaig quedar a dormir en una granja escola del municipi. Divendres va ser la primera tongada, prop de Sarroca de Lleida, amb un fred considerable, camins intransitables de fang i un bon grapat de rapinyaires com aquesta àguila daurada que hi va posar la cirereta a la jornada.

Àguila daurada (immadur)

Després de dinar arrencava el cotxe de nou i cap a Sort, al Pallars Sobirà, on hauria de lluitar per aconseguir el meu espai entre el vent i la neu per poder fer els seguiments d'ocells comuns (SOCC) que tinc per aquí: un a prop de Llessui que porto fent des de 2002 i un de nou que havia de prospectar prop d'Arrós de Cardós, a la Vall de Cardós. En aquest cas em vaig apalancar en un alberg de Sort on vaig tenir dues experiències curioses però que, estirant el tema, te les comentaré en dos posts posteriors.

El bago de Llessui amb el Montsent de Pallars (2.883 m) ja força nevat

Els censos han donat bons resultats, tot i que al d'Arrós vaig tenir un temps complicat amb vent, fred i neu. T'adjunto unes foticos d'ambient i un parell de pajarracos. (Em bellugo amb una Lumix semicompacta així que no esperis grans meravelles!).

Trencalòs

Voltor comú

La resta de fotografies són del recorregut entre Arrós de Cardós i el Boldís Jussà:

Al peu el poble de Lladrós 

Bedollar pujant cap a Boldís Jussà

Pont medieval de Lladrós

Pic del Caubo (2.557 m)

I diumenge, a l'hora del Barça-Espanyol (17h) que és quan les carreteres anaven més buides, amb la furgo de nou cap al sud, ara a Tàrrega, des d'on escric aquestes línies i on seguiré fent els seguiments que em queden pendents, dia sí dia també, la resta de la setmana.

Continuarà...