divendres, 26 d’abril de 2013

Yamore (Salif Keita)

Estar a Togo essent blanc et fa percebre la diferència. Pots creure que tens les idees molt clares sobre que tots som iguals i que el color de la pell no és cap barrera. Però aquí, per molt que em vesteixi com la resta de gent, segueixo sent el yobo -tubabu o muzungu en altres països- el blanc amb denominació d'origen, observat de dalt a baix, impossible de passar desapercebut. Això em fa pensar en trenta anys enrere, quan veure un africà a casa nostra era poc més que una casualitat i els pocs que veia atreien l'atenció dels meus ulls adolescents. Per a mi, però, aquesta situació que visc ara no deixa de ser més que un fet aïllat de la meva vida, que desapareixerà en uns pocs dies, quan torni a casa.

En canvi, hi ha gent com el cantant malià Salif Keita que ho té i ho ha tingut molt més cru. Ser albí en un país de negres et fa sentir la diferència. I més quan la tradició entén que un és albí per obra d'esperits malignes. Menystingut, arraconat, Salif Keita va sortir del seu forat i s'ha convertit en un referent mundial de la música de Malí i africana en general. No és un personatge tan mediàtic i popular com altres cantants africans com el senegalès Youssou N'dour, però la seva música, la seva veu i la seva lluita personal li han donat un renom mundial ben merescut. Aquí et presento una versió molt intimista de la cançó Yamore, un tema ja clàssic de 2002. Si vols el pots veure aquí en la versió original del disc Moffou acompanyat d'una altra gran cantant africana, Cesária Évora.      

Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.

2 comentaris:

  1. A good trying, whiteman in a blackworld...
    Read you soon!

    ResponElimina
  2. Vaig conèixer en Salif Keita per tú! me vas deixar un cd seu, quan vau venir amb la Cris i l'Aran a Palma fa ja uns anys.
    M'encanta! i aquesta cançó no la coneixia, però m'agrada molt també.
    Gràcies per compartir música!
    Besos,

    ResponElimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras