Aquesta nena ara té 21 anys |
En el millor estil d'Alexandre Dumas, qui va fer reviure els mosqueters com si haguessin passat dues dècades, fa ara exactament vint anys que vaig estar al mateix centre, en la meva primera incursió africana. Diversos fets d'aquest darrer any han posat en marxa l'engranatge perquè es tornés a donar una situació, en certa mesura, similar. Davant meu molta il·lusió i ganes de posar el meu granet de sorra.
Durant aquest temps aniré escrivint al bloc segons les connexions telemàtiques ho permetin. Si et ve de gust seguir la meva història aquí aniré deixant el meu diari encara que, contravenint el propi nom, dubto que ho faci cada dia. De moment, i si en tens ganes, pots veure un vídeo que van fer del centre a televisió espanyola.
Fins a la tornada!
Ho anirem seguint, Ignasi. Esperarem amb ganes els teus relats. Una abraçada.
ResponEliminaEiii! que vagi molt bé... Et llegirem!
ResponEliminaIgnasi!!!! vas marxar, sense abraÇada!!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaet vaig escriure wass, pero ja no tenies conexió...
Bueno, gaudeix, viu, i sent l'experiencia com cal, i mereixes...
T'estimem, i et seguirem...
petonets,
kija..
I aquí quedem nosaltres.... amb moltes ganes de llegir i sentir el què ens vius dia a dia. T'estimem.
ResponEliminaNano, que gaudeixis molt de l'estada, que contis molts ocells i vagi tot molt bé!!! Jo agafo model per convèncer a l'Elizabeth de fer el mateix, je je je....Jordi
ResponEliminaAquesta nena de la foto, noi, és segur que ara té vint anys...? Pensa que parlem de Togo...
ResponEliminaUna abraçada i fins aviat.
PD: Avui, entre gol i gol del Barça, tinc trobada amb Ocean Colour Scene. Ja t'explicaré!