Fer un Vueling

Per a determinades accions, especialment si són pífies sonades, és un costum força recent indicar de tal o qual persona que "ha fet un..." i damunt aquests punts es posa el nom d'una persona coneguda justament perquè acostuma a fer aquella mateixa acció que ara pretens ridiculitzar. M'explico amb un exemple: l'altre dia, parlant amb el meu fill, em vaig embarbussar amb les paraules i vaig acabar dient: "És que té un fort molt gust". Seguint la conya que va córrer sobre l'actual president espanyol amb aquell "Muchas tardes y buenas gracias" -m'importa poc si el vídeo és manipulat perquè n'ha fet moltes altres de semblants- li vaig dir a l'Aran: "Ara acabo de fer un Rajoy". Ens va agafar un bon atac de riure del que no podíem parar... Un segon exemple també viscut enmig d'un sopar entre amics, coneguts i saludats: tres estàvem xerrant plegats, es va acostar un quart i un dels meus interlocutors, immediatament, "va fer un Brexit"; o sigui que es va aixecar de la taula i se'n va anar perquè no tenia gaires ganes de compartir amb el nouvingut. Va ser bastant més discret que els anglesos, però.

Aquesta setmana ens hem hagut de bellugar per hospitals. Concretament pel de Granollers. Resulta que ens convoquen per fer una prova a les 9 del matí i a les 11 encara som allà i no ens han atès. Demanem informació i la infermera que fa les proves ens diu que avui està sola i que va al ritme que pot. Per la tarda un altre cop el mateix. I també l'endemà. I és quan et preguntes, en veu baixa això sí, per a què carai et fan estar dues hores abans si no t'atendran fins més tard. Una senyora de la sala d'espera, emprenyada també per la pesada espera, sentencia davant els qui la volen escoltar: "És culpa dels immigrants. Vénen i per a ells tots els privilegis i bla, bla, bla... i per això no ens atenen quan toca i bla, bla, bla..." o sigui un discurs populista a l'ús. No la vaig poder replicar perquè en realitat jo no la vaig escoltar ja que en aquell moment era fora de la sala. Va ser l'Aran qui m'ho va explicar (i atenent al to amb què em va transmetre la situació ja vaig veure que, per sort, això del populisme ho té força superat i no feia cas als arguments de la senyora queixosa). 

El dia següent, ja entrada la tarda, davant la sala d'operacions vaig ser testimoni d'una altra dona que havia arribat pel matí per ser operada, amb dejú i sense poder ingerir aigua tot i la calorada estival, i que cap a les set de la tarda li van dir que marxés a casa, que al final no l'operaven i que tornés l'endemà... Operacions endarrerides, quiròfans col·lapsats... 

Em vaig quedar pensant que això dels hospitals, les cues, les llargues esperes, els col·lapses i també el personal que acaba rebent les queixes... feia ferum a Vueling. No és una qüestió de si hi ha més o menys pacients, és un tema de gestió i de programació, de saber quines són les necessitats que cal cobrir, de tenir en compte les vacances del personal de l'hospital, de no tancar quiròfans (aquest dilluns ens van dir que tancaven el de pediatria),... en fi, una mala gestió que fàcilment es pot extrapolar a gran part del nostre sistema sanitari català. Potser la diferència amb Vueling és que a l'hospital no es fan llargues -ni tan sols curtes- cues de reclamació, tal vegada perquè no existeixen els mecanismes adequats per fer-les o per simple desconeixement.

Sigui com sigui i vists els fets, diria que l'hospital de Granollers ha fet un Vueling. No em queda clar si també serà capaç, ni que sigui per pressió externa, de reconduir la situació o seguirem eternament estancats en aquesta podrida mediocritat.