dijous, 24 de setembre del 2015

"We've totally screwed up"

"L'hem cagat ben cagada". Aquesta és una de les traduccions més acceptades pels mitjans de comunicació en relació a l'escàndol de frau protagonitzat per Volkswagen, el major fabricant de cotxes europeu. La frase la va pronunciar Michael Horn, el cap d'aquesta empresa a la secció dels Estats Units, en una aparició de disculpa (val la pena fer una ullada a la declaració íntegra, una cosa sorprenent a escala ibèrica). 

Per si no saps de què va aquest escàndol, es tracta d'un software instal·lat a més d'onze milions de vehicles (segons reconeix la pròpia empresa) que detecta si el vehicle està en funcionament normal o si està sent inspeccionat. En aquest segons cas, el programa informàtic activa que els filtres del cotxe funcionin per reduir les emissions de gasos contaminants per sota dels barems màxims permesos segons les normatives ambientals. En aquestes condicions la potència del cotxe i les seves prestacions queden reduïdes, però l'usuari no ho nota ja que s'està fent la revisió del vehicle. I el cotxe passa satisfactòriament la inspecció quant als nivells d'emissions contaminants. Quan el sistema detecta que el cotxe ja no està essent inspeccionat sinó que circula de forma normal, el software anul·la aquests filtres de manera que el cotxe recupera tota la seva potència i serveis però a costa d'incrementar les seves emissions contaminants entre 10 i 40 cops més del permès. L'Agència de Protecció Ambiental (EPA) dels Estats Units ha descobert el frau i l'escàndol ha esdevingut mundial.

dimecres, 16 de setembre del 2015

Evidències poc evidents

Impression, soleil levant (Claude Monet)
Un dia fred d'hivern de fa una colla d'anys, la primera albada em va trobar creuant el pont del tren d'Hospitalet camí del barri de Pubilla Cases, on donava classes de ciències. Al mig del pont vaig mirar a l'horitzó i vaig veure com naixia el dia amb un sol ben rodó i vermell. Il·lús o il·lusionat em vaig aturar per rebre aquelles primeres glopades de calor. I vaig caure del cavall! En aquell moment se'm va fer present aquella evidència racional de ser un insignificant -per petit- ésser viu, de peu a la superfície d'un planeta d'aigua i roca que estava intentant escalfar-se amb la calor que arribava d'un estel de mitjana edat, a l'entorn del que girava a 150.000 milions de quilòmetres de distància. Tants anys estudiant-ho i explicant-ho i aquell dia en vaig prendre consciència vital! 

dimecres, 9 de setembre del 2015

Fisherman's Blues (The Waterboys) i Josep Maria Alpiste

Nota introductòria: m'he adonat que quan escric una entrada musical hi ha menys visites al bloc, i ho entenc perquè imagino que rebaixa les expectatives d'alguns tot i que suposo que també puja les d'altres. Però no acostumo a posar música perquè sí, sense més. Normalment és l'element que acompanya alguna història, reflexió o anècdota. El cas d'avui també ho és i molt particularment. Per això et convido, una vegada més, a què el llegeixis fins al final.

* * * * *

Ens hi vam atrevir. No ho teníem del tot clar però l'havíem vist tocant el violí en un festival escolar i vam pensar: per què no demanar-li? Total, com a molt obtindríem un no i, potser seria una decepció però en cap cas res greu. Els antecedents? Ah, sí, gairebé m'oblidava."

A Gualba hi ha una banda de música rock. Són molt bons, els Motherfucker (també localitzables a Facebook): tres germans, un cosí i un amic. Els seus pares ja tocaven plegats anys enrere. Interpreten rock de tots els temps i fan bolos aquí i allà. Des de fa uns quants anys són habituals a la Festa Major d'estiu de Gualba. A la de 2012 ens van convidar al Xavi i a mi, aleshores Duet 66, per si volíem fer un parell de temes amb ells. I clar, ràpidament vam dir que sí. Això d'actuar davant tantes persones impressiona tant per la por escènica -subidón d'adrenalina inclòs- com perquè et deixa petja ben endins durant molt de temps. La qüestió era, quins dos temes proposem? De seguida ens vam posar d'acord en què Dead Flowers dels The Rolling Stones seria un d'ells. El segon tema era una proposta bastant més agosarada. 

dimarts, 1 de setembre del 2015

"Het regent in Texel". Waitin' on a Sunny Day (Bruce Springsteen)

Avui plou a Texel. Avui plou en aquesta illa del nord dels Països Baixos on hem vingut a passar uns dies de vacances. Em plantejo si hi ha motius per queixar-se de què plogui quan estem de vacances. Sí, portem molts mesos preparant aquests dies de descans, des del febrer. Però ja se sap que a final d'estiu, al nord d'Europa, no t'escapes fàcilment dels ruixats. De fet, fa dues setmanes que viatgem i ens queden encara uns dies per tornar a casa. No em puc queixar. Sabent-ho hem vingut amb els Gore-Tex i les seves imitacions preparats, però malgrat tot ens costa acceptar un dia passat d'aigua. Segurament perquè amb els nens es fa més difícil gestionar el dia. Però veus la gent del país, acostumats com estan, que segueix bellugant-se mentre tu t'amagues.

Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras