Tres setmanes de la meva tornada i encara sense escriure res. El vol va ser perfecte, i l'arribada al Prat com una seda. Però l'aterratge a la vida real... Això dona per omplir molts blocs, però no et preocupis, no en tinc la intenció. I aquesta arribada a la normalitat ha fet que m'endarrereixi en una cosa tan bàsica com donar vida a les entrades al bloc. Però per fi crec que ho he aconseguit almenys en certa mesura.
“Sí, tots teníem ombra. Eren amb nosaltres
constantment. Però quan vaig arribar a aquesta Ciutat em van prendre l’ombra. –No
pots entrar a la Ciutat amb això –va dir el Guarda-. O perds l’ombra, o
oblida’t d’entrar. Vaig lliurar l’ombra. El Guarda em tenia dret en un
espai obert al costat de la Portalada. El sol de les tres de la tarda fixava la
meva ombra fermament al terra. –No et moguis, ara –em va dir el Guarda.
Aleshores va treure una navalla i amb molta traça la va manejar entre l’ombra i
el terra. L’ombra es va retorçar tot resistint-se. Però va ser inútil. La seva
forma fosca es va desprendre perfectament. Separada del cos, era ben poca cosa.
Havia perdut la força. (...) Em vaig atansar a l’ombra: -Em sap greu, t’he
de deixar, de moment –vaig dir-. No ha estat idea meva. No podia triar.
Pots acceptar estar sola una estona? –Una estona? Fins quan? –va preguntar
l’ombra.”
Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras
