dimecres, 23 d’octubre del 2013

Gent de Tami, el valor de les mirades

Una de les meravelles de Tami, a Togo, com de pràcticament qualsevol lloc del món, és la seva gent. Nadons, nens i nenes, adolescents, joves i adults tenen el delir de viure buscant la felicitat. Sempre és igual. La diferència és que els barems de felicitat no són els mateixos arreu ni per a tothom. Però l'alegria i la tristesa, el repte i l'esforç, la reflexió i la curiositat sempre hi són presents. 

A Tami la intimitat que vaig aconseguir amb la seva gent em va permetre assolir uns nivells de proximitat suficients com per poder gaudir mútuament de la fotografia. La pròpia acció de prendre imatges era no només ben acceptada sinó volguda per la gent que se m'apropava. Mai no faig fotografies de la gent, de primers plans, sense el seu consentiment. I mai amb diners pel mig! Per a mi hi ha d'haver un respecte a la voluntat del fotografiat que passa per davant de l'obtenció de la instantània autèntica. Un codi ètic. Si l'altre no vol entrar en el joc m'abstinc de prendre imatges, l'assaboreixo al moment i miro de retenir-la el màxim de temps a la memòria. Després, aquesta s'encarregarà de capgirar-la, en modificarà la llum que hi havia i també les olors i els sorolls associats, com d'altra banda passa amb totes les imatges de la nostra vida.

dissabte, 19 d’octubre del 2013

Passant pàgina

Ahir vaig anar a un sopar al que no tenia cap ganes de ser-hi. I tanmateix ho havia de fer. Es tractava de passar pàgina i tancar un llibre que vaig obrir fa tres anys. Potser ja intueixes per escrits anteriors que em refereixo a l'ampa de la meva escola que he tingut el dubtós honor de presidir aquest darrer mandat.

Fa mesos vaig començar a preparar un parell d'entrades al bloc sobre aquest tema perquè les he vistes de tots colors. De fet, una la vaig començar fa gairebé un any amb l'esperança que no es perdés en l'oblit cap dels fets que van tenir lloc aleshores i que no podia publicar, per prudència, fins fer el traspàs entre juntes. Aquest traspàs (així és com se li diu eufemísticament a una mort, oi?) paral·lelismes a banda, aquest traspàs va tenir lloc el passat 8 d'octubre i per tant em sento alliberat per escriure el que vulgui.

dissabte, 12 d’octubre del 2013

Per fi l'informe...

Finalment he acabat l'informe sobre els ocells de Tami, Togo, que he estat elaborant durant els darrers sis mesos. Al final la cosa s'ha anat fent més gran i allargant en el temps com no em pensava quan el vaig iniciar. Aquest temps de treball, tot i no ser-ne l'excusa, és en gran mesura el que m'ha fet que estigui poc actiu al bloc durant els últims mesos.

L'informe no és només un inventari d'ocells de Tami durant la meva estada primaveral en terres togoleses sinó que va més enllà i, a través d'ell, he intentat pensar en òptica de desenvolupament i sostenibilitat apuntant a la protecció de tan magnífica diversitat, amb 120 espècies d'ocells identificades, en un entorn rural petit envoltat de pobresa. Agosarat? Potser sí, ja ho veuràs. 

Si hi vols fer una ullada el pots descarregar clicant damunt aquesta imatge o damunt la icona que tens a la banda esquerra. Són 140 pàgines però potser no t'interessa mirar-ho tot. En tot cas hi ha un índex inicial prou ampli perquè et facis una idea dels continguts així com un apartat de conclusions que et poden ajudar a situar-te.

Aquesta versió és viva: està oberta a comentaris, correccions, suggeriments i modificacions vàries. La versió on-line anirà millorant amb les diferents aportacions que rebi fins que tingui la versió definitiva. 

Si és del teu gust i creus que li pot interessar a algú no dubtis en reenviar-lo tantes vegades i a tanta gent com creguis oportú. Gràcies per la teva col·laboració!  
Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras