Entre les cendres i el risc

Font: Vilaweb.cat

Aquest tema de l'incendi entre l'Anoia i el Bages, l'anomenat incendi d'Òdena, m'ha deixat tocat. Com que jo visc en una zona boscosa poc cuidada sempre em poso a tremolar quan arriben aquestes onades de calor que hem patit i amb la sequera persistent amb què malviuen els nostres boscos. Aquí, a Gualba, es va patir molt l'incendi del 94 i, jo encara no hi vivia, els veïns m'han explicat l'horror d'aquells dies. Aquesta primavera ha sigut extremadament seca al Baix Montseny i mentre veies passar les trombes d'aigua a banda i banda, per darrera les muntanyes, la cara sud-sudest quedava amagada fent inútil el sobrenom d'orinal del Montseny amb què es coneix el poble. Alguns gualbencs amb denominació d'origen m'asseguren que el clima local va canviar a partir d'aquell incendi de fa vint anys i que les nuvolades que es mantenien en aquest costat del massís ja no s'hi queden. Un raonament molt plausible.

Per la duna de Pilat

L'Aran a la duna de Pilat, agost de 2010

Sabíem de la seva existència i, de viatge cap al sud, allunyar-nos uns quants quilòmetres de l'autoroute no ens era gran destorb. La tarda s'esvania lentament. El sol recollia els darrers raigs que allargassaven ombres i estilitzaven figures. Semblava un bon lloc per acomiadar l'estada per la Gironde, com la cirereta que es posa al mig del pastís. Hi vam arribar quan la gent iniciava la retirada. Graó a graó, sorra i més sorra, ens enlairàvem per la imponent duna que s'abraona, abusant, sobre el bosc de pins que l'entornen; o potser només el protegeix, amorosida. Amb cinc anys recent estrenats, la pujada se li feia feixuga: a cada passa endavant, mitja s'escolava enrere. Tancant els ulls es va deixar atrapar per la infinita sorra que es modelava sota el pes del cos...

* * * * *

Aquesta és la meva participació als RC - Relats de la Carme (substitució estiuenca dels Relats Conjunts).

Això de les llistes de llibres...

Sí, quan arribem a meitat d'any alguns de vosaltres pengeu les llistes dels llibres que heu llegit aquesta primera meitat de l'any. Després, cap a final d'any, penjareu la segona part. D'altres en feu una al final d'any i ja està. Jo no ho havia fet mai, entre altres coses perquè no m'apunto el que llegeixo. Però després de revisar la del Pons, amb qui comparteixo el 75% d'una de les seves lectures, -o sigui, el 6,8% del total, una coincidència que em sembla exagerada- m'ha recordat que aquest any sí que havia anat apuntant les lectures fetes i m'he dit: va, vinga, per què no? A més, molts comenceu les vacances i potser us atregui alguna de les lectures que us comento. L'he acompanyat també d'una nota puntuada sobre un total de 10 punts. Aquí va:

• El largo camino hacia la libertad (Nelson Mandela, 2010). El vaig començar el desembre passat però com que és força dens i llarg no el vaig acabar fins el gener. La gràcia del llibre, més enllà de la pròpia història del personatge, és que és autobiogràfic. I no sé, llegir la vida de Mandela escrita per ell mateix té el seu punt. Dens, però aclaridor. 8/10.
• El lector (Bernhard Schlink, 2006). Amb el tema de l'Holocaust i el seu tractament com a fil conductor, es tracte d'un llibre intens, frepant i colpidor. Em consta que es va fer una pel·lícula sobre aquesta novel·la. 8/10.

Imatges a la mitja i alta muntanya

Tal com et vaig comentar a la darrera entrada, aquí et mostro algunes de les fotografies que vaig estar fent amb la nova càmera. Les que són d'animals estan fetes pràcticament totes amb el zoom al màxim de manera que ampliant les imatges pots veure la seva potència i les seves limitacions. Per veure-les en gran (no com l'original, és clar, que no es podrien penjar aquí) pots clicar al seu damunt i després obrir la imatge amb el botó de la dreta. Desitjo que t'agradin!

Per la Vall d'Àssua

El context: la Vall d'Àssua, al Pallars Sobirà, allà on Jaume Cabré va situar "Les veus del Pamano"