De vegades la vida ens sorprèn o potser és que deixem que
ens sorprengui. Una de les situacions que sempre em criden l’atenció és quan
trobes algú en un lloc on no t’esperes: estàs sopant amb els nens en una pizzeria
i portes vint minuts pensant de què et sona aquella bonica noia que asseguda
dues taules enllà somriu a la seva atractiva parella. De sobte hi caus:
ostres, si és la de la farmàcia! És clar, sense la bata...!
dissabte, 31 d’agost del 2013
dimarts, 27 d’agost del 2013
¿Por qué no te callas?
Enmig de la XVII cimera iberoamericana de 2007 el borbó Juan
Carlos I li va etzibar el famós “¿Por qué
no te callas?” al president veneçolà Hugo Chávez. Sis mesos abans, un
altre menys famós però una mica més passional que el monarca espanyol (cosa no
gaire difícil, per cert) va elevar amb força un crit demanant silenci als
contertulians que s’entossudien a replicar-se de males maneres. El sentit “Prou! Prou! Prou!”
acompanyat d’uns rítmics i contundents cops a la taula del periodista Josep
Cuní, van ser popularitzats i musicats per l’alter ego del Polònia. A casa nostra,
tradicionalment, sempre s’ha dit allò de calladet
estaries més mono o alguna altra elocució similar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras