Actualitzacions escoceses

Com ja saps he tingut alguns problemillas de connexió i fins ara no havia pogut penjar pràcticament res del que estic fent per aquí, ni fotos ni comentaris de cap tipus. Ara sembla que podré connectar-me més sovint. Així que si et fiques a la pàgina escocesa trobaràs el meu diari, si és que es pot dir així. En tot cas recorda que està ordenat cronològicament, de manera que el primer que veus és l'últim que he escrit. Good night and good luck!

Escòcia: Loch Gruinart

Ja sé que fa dies que no escric al bloc... això és un torrent, ja se sap.
Aquest mes tindré, suposo, més temps per escriure, però potser no una bona connexió per penjar el que escrigui, i és que me'n vaig a l'illa d'Islay, a Escòcia, des d'aquest divendres 27 de gener fins el dimarts 28 de febrer. Segurament, ja ho saps perquè n'hem parlat, però per si no ho sabies me'n vaig a treballar a la reserva natural de Loch Gruinart, propietat de la Royal Society for the Protection of Birds (RSPB) on hivernen oques i molts altres ocells.
És un tema mássa específic per parlar-ne a la pàgina principal del bloc que ja saps que no va d'això però ho faré en una pàgina annexa on hi podràs entrar a través de la foto que tens a la columna de l'esquerra. No tindré connexió cada dia així que a mesura que pugui penjaré una mica de diari amb fotos, I hope, i em servirà per estar en contacte amb tu (tu també hi podràs afegir comentaris). 
Si vas entrant i no hi veus res encara és perquè encara està buit. Tingues paciència! Salut!

Danko/Manuel (Jason Isbell)

Cançó d'homenatge a dos membres del grup de música dels seixanta i setanta The Band, Richard Manuel i Rick Danko, morts l'any 1986 i el 1999, respectivament. Danko/Manuel va ser escrita per Jason Isbell, membre del grup Drive-By Truckers, i publicada l'any 2004 a The Dirty South que em va donar a conèixer el meu amic Carles, a qui li dec molt en el meu enriquiment musical i, en particular, al descobriment d'aquest grup. Banda surenya de definició impecable, el disc és una obra d'art novel·lada amb inici, desenvolupament i final, i aquest tema una delícia. Plena de senzillesa, aquesta cançó em va frapar amb el seu ritme cadenciós i repetitiu marcat pel timbal de la bateria i la pessigada de cordes de la guitarra acústica a la que s'afegirà una discreta guitarra elèctrica que voleia entre somnis. El dibuix de la melodia amb la veu d'Isbell, a voltes trencada, fent el contrapunt als instruments, acaba penetrant pels porus de la pell i et desplaça cap a un món oníric. Un viatge cap al setè cel, on Dante situava les ànimes contemplatives.

Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.

Days Aren't Long Enough (Steve Earle i Allison Moorer)

Steve Earle és un cantant de country-rock que vaig conèixer fa un parell d'anys. La Diana ens va comentar si podíem fer una versió de la cançó Days Aren't Long Enough que Earle interpreta amb la seva dona, Allison Moorer, també cantant de country, a qui li dedica. La cançó és una delícia. No sé si el Xavi i jo podrem fer mai una versió, però aquí tens el vídeo d'aquest tema intepretat per la parella Earle-Moorer. Una de les grandeses i dificultats de la interpretació d'aquesta cançó, aparentment senzilla, és l'encreuament constant de les dues veus que mai fan el mateix.

Postdata: el desembre passat el Xavi i jo vam interpretar aquesta cançó en directe. Pas mal.

Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.