dissabte, 22 de febrer de 2014

Kerala: descentralització i democràcia participativa

No sóc historiador ni politòleg tot i que d'haver treballat al costat d'alguns d'ells espero que se m'hagi enganxat alguna cosa ni que sigui per osmosi. Així doncs, digues-me agosarat pel que vaig a comentar en aquesta entrada.

Des de petits ens han explicat a les classes d'història que les societats ens hem organitzat de forma jeràrquica de dalt a baix. Una estructura de piràmide de base àmplia que s'aprima en classes mitjanes i s'estreny dalt de tot on s'ostenta el poder. Segons els temps els elements que conformen els diferents pisos han anat variant: els esclaus han estat substituïts per treballadors, els comerciants per burgesos i el faraó i l'emperador per presidents i primers ministres, però el fons segueix sent el mateix i la forma de funcionar també: els de dalt manen, els del mig belluguen i fan la viu-viu i els de baix obeeixen. Com un rusc d'abelles o un cau de formigues, l'estructura jerarquitzada ha fet funcionar el sistema. La possibilitat de canviar-lo està en mans dels de dalt que ja els està bé com està i per tant els canvis no es fan, o quan tenen lloc, impulsats des de les classes baixes o mitjanes, ho fan acompanyats de sang (em vénen al cap les revoltes d'Espartac, la Revolució Francesa o la plaça de la Independència a Ucraïna).

Per això, perquè la història i la política ens té acostumats a uns models de dominància vertical, de presa de decisions de dalt a baix, de control del poder des de la cúpula, ens sorprenen les formes de funcionament que són assembleàries, per consens i horitzontals que atorguen el poder a la majoria que es troba situada ran de terra. A casa nostra l'activació del moviment d'indignats del 15-M, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) o l'entrada en política de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), entre altres col·lectius, han estat trencadors amb aquest model poc democràtic (en la forma potser, en el fons segur) amb què ens hem dotat secularment.

Però més enllà de les nostres fronteres existeixen també experiències diverses de gestió horitzontal i de democràcia participativa real de la qual ens queda molt per aprendre. Ja he comentat que no sóc expert en el tema però em sembla oportú compartir amb tu un article que vaig llegir aquesta setmana amb una llarga explicació de com funciona el govern a Kerala, un estat del sud de l'Índia amb una població de 31 milions de persones en una superfície de 39 milions de km2 (un 20% més gran que Catalunya però amb una població quatre cops més gran). I a partir d'aquí cito un parell de fragments del document:

"El 1992 el Govern indi va aprovar les esmenes constitucionals 73 i 74 per mitjà de les quals es va fer efectiva la devolució de poders als autogoverns locals. El Govern del Front Democràtic d'Esquerres de Kerala va veure en això una oportunitat per fer una veritable revolució social instaurant un model de descentralització política basat en la planificació popular, on els nivells més baixos d'autogovern es van encarregar de dissenyar i elegir la seva pròpia via de transformació social. Es va instaurar així un camí diferent al desenvolupament capitalista per tal que el benestar arribés al major nombre de població possible, i diferent també dels models de planificació central dels estats del socialisme tradicional (llegeixi's ex-Unió Soviètica)."  

"Des de 1996 es va generalitzar la campanya popular per a la descentralització i la presa de decisions des dels pobles més petits fins els barris, sempre de baix cap a dalt."

"El més interessant no és tant la resolució de qüestions concretes de l'estat de Kerala, sinó que s'estan produint des de l'àmbit acadèmic i polític debats i reflexions orientats a la cerca de democràcies més inclusives, on la democràcia participativa i descentralitzada es proposa des de molts àmbits com una alternativa per tal que la gent se senti més propera a la presa de decisions públiques."

"Entre les fites assolides, Kerala destaca per ser l'únic estat de l'Índia amb una ràtio positiva de gènere (51,4% de dones) lluny de les pràctiques d'infanticidi femení o avortament selectiu. La mortalitat infantil és molt baixa i les taxes d'alfabetització i d'esperança de vida molt altes." 

L'article, de lectura recomanada, també explica alguns dels problemes que sorgeixen en aquest model, que no és perfecte. Si tens més interès en el tema i vols anar més a fons, existeix un interessant document elaborat a partir de quatre experts que analitzen el balanç d'aquest sistema de democràcia participativa portat a la pràctica a Kerala amb les seves fites i les seves limitacions. 

La democràcia participativa a Kerala és una forma d'entendre i fer política molt diferent al despotisme falsament democràtic a què estem acostumats i al que se'ns ha educat des de petits. Queda molt camí per aprendre, molts canvis a fer.

2 comentaris:

  1. Sóc una mica pessimista en aquest aspecte... Les revolucions han acabat amb grans desigualtats i abusos contra la població situada a la part més baixa de la piràmide. Però amb el temps, la piràmide es torna a construir i tornem a tenir els mateixos estrats amb una una minoria poderosa, que acumula gran part dels recursos, a dalt i una societat al seu servei a baix de tot.

    ResponElimina
  2. No sempre ha sigut així... No va ser així amb la Revolució Francesa, o amb les revoltes per la independència de l'Índia o en la lluita contra l'apartheid...

    El que és interessant de Kerala és que no es tracta d'una revolta de sang ni molt menys. És una forma de fer política (de gestionar la cosa pública per tant) que no busca l'enfrontament armat ni molt menys. En fi, a mi tant el model indi com els moviments d'aquí que he esmentat a l'entrada em suggereixen una cosa diferent, una manera de fer amb la que em sento molt més còmode que amb l'actual sistema del qual no en tinc ni idea de què votaré a les properes eleccions dels propers anys. I a més només ho puc fer cada quatre anys... Intentava posar un punt d'optimisme ;-)

    ResponElimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras