Transgènics i dèficit democràtic

Aquest passat 11 de febrer es va obrir la porta perquè la Comissió Europea autoritzi el conreu del blat de moro transgènic TC1507 dins la UE. No té un altre remei perquè el consell de ministres d'Afers Generals no va aconseguir una majoria suficient per rebutjar-ne l'autorització, de manera que la Comissió Europea es pronunciarà a favor. El curiós del cas és que 19 dels 28 països que conformen la UE hi estan en contra i que el Parlament Europeu havia adoptat un mes abans una resolució que demanava a la Comissió Europea que no autoritzés noves varietats d'organismes genèticament modificats. I aquesta resolució es va adoptar per 385 vots a favor, 201 en contra i 30 abstencions. Què està passant aquí?

Després d'intentar recopilar diferents informacions sobre el tema sembla ser que existeixen determinats mecanismes que posen en qüestió, un cop més, la democràcia de la UE. Però abans d'entrar en l'embolic democràtic hi ha altres aspectes a comentar. El Parlament rebutja el conreu d'aquest blat de moro transgènic però no la comercialització del producte. Què vol dir això? Doncs que es considera que no té efectes negatius directes sobre la salut humana però en canvi sí sobre el medi ambient tant per la contaminació a través de l'herbicida glufosinat (el TC1507 és resistent a ell i per tant és tem que l'ús d'aquest perillós producte s'incrementi) com per l'acció no selectiva d'aquesta varietat de blat de moro que, modificat per lluitar contra la plaga de determinades espècies de papallones, pot afectar altres espècies de papallones i arnes i per tant tenir una afectació sobre la biodiversitat. Primera pregunta: al Parlament Europeu li és igual si aquest impacte negatiu té lloc en un altre punt del planeta? Bonic exemple d'acció amb perspectives globals. Not in my back yard? 

I ara sí, anem al tema de la democràcia. Resulta que el Parlament Europeu no té cap poder de decisió sobre aquest assumpte dels transgènics. I tot i que una àmplia majoria va estar d'acord en demanar a la Comissió que no autoritzés noves varietats d'organismes genèticament modificats i que no es prorroguessin les antigues autoritzacions fins que no es milloressin els mètodes d'avaluació, la Comissió ha fet oïdes sordes i no ha aconseguit repetir les majories que es van aconseguir al Parlament. 

Al consell de ministres d'Afers Generals, 19 països (que representen el 46,5% de la població europea) van votar contra l'autorització del conreu: França, Itàlia, Hongria, Grècia, Romania, Grècia, Polònia, Països Baixos, Àustria, Bulgària, Croàcia, Xipre, Dinamarca, Irlanda, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Eslovàquia i Eslovènia. Quatre més es van abstenir, sabent perfectament que amb la seva abstenció afavorien l'autorització: Alemanya, Portugal, la República Txeca i Bèlgica. A favor de l'autorització van votar Espanya, el Regne Unit, Finlàndia, Estònia i Suècia, que representen el 33,6% de la població europea. Els 19 països en contra representaven 210 vots insuficients per arribar a la majoria qualificada necessària de 260. 

Alguns dels ministres de torn ja es van exclamar d'aquests resultats: el ministre francès d'Afers Europeus Thierry Repentin va advertir que "es tracta d'una situació incongruent, doncs una minoria de països imposa una elecció a una majoria" i que "donar aquesta autorització a les portes de les eleccions europees ofereix una mala imatge de la UE i de les seves institucions". La seva homòloga hongaresa afirmava "Es tracta de la pitjor decisió en el pitjor moment". Alguns mitjans titllaven d'abús d'aquest procediment de la Comissió d'exigir una majoria qualificada per imposar als ciutadans europeus decisions impopulars que no compten amb el suport polític dels països ni del Parlament. Un tipus de comportament, critiquen els ministres francès i hongarès, que només fa que eixamplar la bretxa entre els ciutadans i les institucions europees alhora que afavoreix els moviments populistes, d'euroescèptics i d'extrema dreta.

Ja sé que hi ha un munt d'interessos darrera de tot plegat i que els francesos s'oposen a qualsevol cosa que li toqui el voraviu de l'agricultura doncs el poder dels seus pagesos és molt gran. Per tant no és d'estranyar que siguin els veïns del nord els que més es queixen. 

Però malgrat tot penso que tot plegat té una flaire de poc democràtic que diu molt d'aquesta UE de la qual d'aquí a poc elegirem nous parlamentaris. Que déu ens agafi confessats!