divendres, 14 de febrer de 2014

El costat fosc... o no

El problema de tractar informacions sobre qüestions ambientals i de desenvolupament en format bloc o en publicacions convencionals és que acostumen a aparèixer més les notícies i les reflexions negatives que les positives. Això es tradueix en escrits més o menys crítics i més o menys carregats d'ironia, sarcasme o mala llet que poden tenir dos efectes oposats: el volgut i l'indesitjat. El primer és la presa de consciència, l'activació del sentit crític i la mobilització cap al canvi. El segon és el d'amagar el cap sota terra o sota la l'ala o mirar cap a un altre costat, tan aclaparador que és tot plegat, una situació que fàcilment condueix a la paralització, la inhibició o la desconnexió. El problema, com en gairebé tot, rau en trobar l'aristotèlica justa mesura, i això no és fàcil perquè la realitat es resisteix i perquè un, jo mateix, sigui per genètica, educació o vivències -o tot plegat que en realitat som un mix- acaba veient el got mig buit. I què vols fer-hi!

No tinc cap pretensió de fer un repàs de les meves entrades al bloc per veure en quina proporció apareixen les crítiques positives i negatives. Va per èpoques i estats d'ànim. Però en tot cas quan tracto temes com els esmentats ho acostumo a fer preferentment des del costat fosc. Això encara m'apareix més evident, com alguns ja m'heu fet notar, a Full vermell.

Avui he fet l'esforç volgut de canviar de registre i destacar una informació recent que em sembla positiva ambientalment tot i que pugui repercutir negativamentmalgrat els missatges en sentit oposat del govern català, sobre les butxaques dels consumidors. Sobre mi mateix també, és clar. Però no per això ho veig com a negatiu.

Es tracta de l'aprovació del projecte de llei sobre els impostos ambientals també anomenats verds (poca imaginació, trobo) que gravaran les emissions contaminants de l'aviació comercial durant l'aterratge, rodament i enlairament pel dany (cito textualment) que ocasionen en la qualitat de l'aire, de la producció termonuclear d'electricitat pel dany en el medi ambient derivat de la realització d'aquesta activitat, i de gasos i partícules per incentivar (i segueixo citant literalment) conductes més respectuoses amb l'entorn i aconseguir una millor qualitat de l'aire.

Com passa en altres ocasions associades a temàtiques d'aquest tipus -i sort en tenim- aquests impostos responen a recomanacions de la Unió Europea sobre l'adopció de mesures de fiscalitat ambiental. Ja era hora que aquest tipus de taxes que fa temps estan en vigor en altres països i comunitats autònomes arribessin a Catalunya! Potser amb impostos d'aquest tipus es deixaran de fer aquestes frivolitats d'agafar un avió pel matí per anar a Milà de botigues i tornar a la tarda cap a casa, o de comprar taronges sud-africanes a l'estiu o melons brasilers a l'hivern (encara que aquests i aquelles viatgen en vaixell, però tot arribarà). Són tímides apostes cap a la racionalització dels recursos, petits avenços de sentit comú que s'afegeixen a les exempcions previstes sobre els vols excepcionals com els aterratges d'emergència, o les campanyes solidàries i humanitàries així com les aeronaus medicalitzades, els helicòpters destintats a transport de malalts o la lluita contra incendis, entre altres. Bé, anem avançant.

En el seu costat fosc -i és que un no pot estar-se'n- donat que els impostos afecten empreses privades (companyies aèries, centrals nuclears i instal·lacions industrials com refineries de petroli i gas, fàbriques de ciment i materials plàstics) no és ingenu imaginar que aquestes acabaran fent repercutir les noves taxes sobre els ciutadans amb encariments del preu del bitllet d'avió, el rebut de la llum o el preu de productes derivats del petroli. A la roda de premsa posterior a aquest anunci de llei li van preguntar al conseller Homs sobre si això podria passar i ell va afirmar que la llei que s'estava preparant ho impedirà. On verra!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras