El costat fosc... o no

El problema de tractar informacions sobre qüestions ambientals i de desenvolupament en format bloc o en publicacions convencionals és que acostumen a aparèixer més les notícies i les reflexions negatives que les positives. Això es tradueix en escrits més o menys crítics i més o menys carregats d'ironia, sarcasme o mala llet que poden tenir dos efectes oposats: el volgut i l'indesitjat. El primer és la presa de consciència, l'activació del sentit crític i la mobilització cap al canvi. El segon és el d'amagar el cap sota terra o sota la l'ala o mirar cap a un altre costat, tan aclaparador que és tot plegat, una situació que fàcilment condueix a la paralització, la inhibició o la desconnexió. El problema, com en gairebé tot, rau en trobar l'aristotèlica justa mesura, i això no és fàcil perquè la realitat es resisteix i perquè un, jo mateix, sigui per genètica, educació o vivències -o tot plegat que en realitat som un mix- acaba veient el got mig buit. I què vols fer-hi!

No tinc cap pretensió de fer un repàs de les meves entrades al bloc per veure en quina proporció apareixen les crítiques positives i negatives. Va per èpoques i estats d'ànim. Però en tot cas quan tracto temes com els esmentats ho acostumo a fer preferentment des del costat fosc. Això encara m'apareix més evident, com alguns ja m'heu fet notar, a Full vermell.

Avui he fet l'esforç volgut de canviar de registre i destacar una informació recent que em sembla positiva ambientalment tot i que pugui repercutir negativament, malgrat els missatges en sentit oposat del govern català, sobre les butxaques dels consumidors. Sobre mi mateix també, és clar. Però no per això ho veig com a negatiu.

Es tracta de l'aprovació del projecte de llei sobre els impostos ambientals també anomenats verds (poca imaginació, trobo) que gravaran les emissions contaminants de l'aviació comercial durant l'aterratge, rodament i enlairament pel dany (cito textualment) que ocasionen en la qualitat de l'aire, de la producció termonuclear d'electricitat pel dany en el medi ambient derivat de la realització d'aquesta activitat, i de gasos i partícules per incentivar (i segueixo citant literalment) conductes més respectuoses amb l'entorn i aconseguir una millor qualitat de l'aire.

Com passa en altres ocasions associades a temàtiques d'aquest tipus -i sort en tenim- aquests impostos responen a recomanacions de la Unió Europea sobre l'adopció de mesures de fiscalitat ambiental. Ja era hora que aquest tipus de taxes que fa temps estan en vigor en altres països i comunitats autònomes arribessin a Catalunya! Potser amb impostos d'aquest tipus es deixaran de fer aquestes frivolitats d'agafar un avió pel matí per anar a Milà de botigues i tornar a la tarda cap a casa, o de comprar taronges sud-africanes a l'estiu o melons brasilers a l'hivern (encara que aquests i aquelles viatgen en vaixell, però tot arribarà). Són tímides apostes cap a la racionalització dels recursos, petits avenços de sentit comú que s'afegeixen a les exempcions previstes sobre els vols excepcionals com els aterratges d'emergència, o les campanyes solidàries i humanitàries així com les aeronaus medicalitzades, els helicòpters destintats a transport de malalts o la lluita contra incendis, entre altres. Bé, anem avançant.

En el seu costat fosc -i és que un no pot estar-se'n- donat que els impostos afecten empreses privades (companyies aèries, centrals nuclears i instal·lacions industrials com refineries de petroli i gas, fàbriques de ciment i materials plàstics) no és ingenu imaginar que aquestes acabaran fent repercutir les noves taxes sobre els ciutadans amb encariments del preu del bitllet d'avió, el rebut de la llum o el preu de productes derivats del petroli. A la roda de premsa posterior a aquest anunci de llei li van preguntar al conseller Homs sobre si això podria passar i ell va afirmar que la llei que s'estava preparant ho impedirà. On verra!