El Bulli i el Cap de Creus: sí però no

Una de les notícies d'aquests darrers dies que m'ha cridat més l'atenció té a veure amb el El Bulli Foundation -museu de documentació, creació i arxiu sobre la cuina- que es projecta construir a Cala Montjoi, dins el municipi de Roses a l'Alt Empordà, on existeix l'antic restaurant de Ferran Adrià, El Bulli. 

La notícia hauria d'alegrar els habitants de Roses i, per extensió i empatia, els de la resta de comarca i país. Es tracta d'una projecció internacional d'un creatiu de renom que exportarà al món alguna cosa més que les misèries de corruptes i feixistes. Amb ell s'exterioritzarà tot un llegat d'història de la cuina i d'una manera de fer molt particular a l'avantguarda de l'art gastronòmic. I la internacionalització de la cultura catalana i la projecció i promoció del territori, diu el comunicat de la Generalitat. A més, sembla prou important per atreure turisme, encara que no tinguem clar cap a quin model de turisme es pretén anar.

El projecte implica un increment substancial de la superfície actual edificada en més de 3.100 metres quadrats, és a dir, que caldrà fer una important activitat de construcció. I aquesta, per molt adaptada a l'entorn que sigui, incompleix la legislació actual doncs l'espai es troba situat dins el Parc Natural del Cap de Creus. Segons es comenta a la notícia "El projecte afecta una desena de normatives, entre les quals hi ha la llei d'espais naturals; la llei de protecció del Cap de Creus, el pla territorial parcial de les comarques de Girona, el pla director urbanístic costaner i el POUM de Roses". Però això el govern de la Generalitat s'ho pot passar per l'arc de triomf: només és qüestió de declarar El Bulli Foundation com una actuació d'interès públic de manera que entri en l'excepcionalitat de construcció dins la zona protegida i així es poden superar totes les limitacions de les diferents normatives de cop. "Modificar tot aquest planejament hagués suposat obrir molts fronts que ens haguessin demorat moltíssim en el temps. (...) Acreditat l'interès públic tenia tot el sentit del món dotar-nos d'una llei ad hoc". Feta la llei...

Ecologistes i conservacionistes han manifestat el seu rebuig: no del projecte en si, quedi clar, que ja va bé projectar alguna positiva al món, sinó sobre el lloc triat per dur-lo a terme ja que suposa un notable pas enrere en la dèbil protecció dels nostres espais naturals per a la qual, justament, s'havia teixit al llarg dels anys el tramat normatiu que ara es vol bombar. Segons el comunicat de la Generalitat "La seva capacitat d’atracció de turisme mundial contribuirà al desenvolupament econòmic i social de la zona, al mateix temps que permetrà dinamitzar el Parc Natural del Cap de Creus, tot conjugant aquest impuls amb el necessari respecte als seus valors ambientals". I aquestes paraules tan boniques obren un neguit mirant cap a futures actuacions en espais naturals. No cal ser gaire despert per veure que un museu de renom com aquest incrementarà l'afluència de gent en aquest mateix entorn que se suposa protegit amb l'impacte negatiu que això pot suposar sobre el medi. Hi ha altres espais possibles dins el mateix municipi, diuen els ecologistes, per què aquí? I el govern: "El lligam indissoluble entre l’antic restaurant, el prestigi mundial de la cuina catalana i el paratge de Cala Montjoi fa necessari assegurar la ubicació del nou projecte en el mateix indret". Doncs ja ho tenim, un gran argument de pes. 

Però fer país no és només convertir el territori en un aparador mundial i un parc temàtic, també és protegir els propis valors naturals. 

L'actuació em planteja seriosos dubtes ètics: aquest és un projecte, es diu, d'interès públic. Quants més projectes poden aparèixer d'interès públic que puguin fer saltar pels aires totes les normatives que calgui? Qui té poder per catalitzar aquests canvis per al benefici particular directe en un espai que es va protegir en benefici de tots? Jo no en tinc. Però si ets un personatge famós o vas farcit de bitllets no has de tenir grans problemes. És qüestió de modificar lleis i adaptar-les a l'interès privat reconvertit en públic. Tot plegat va en la lògica d'actuacions anteriors com el Barcelona World o les noces índies. I m'ha sorprès o m'hauria d'haver sorprès que el padrí polític i defensor del canvi de normativa catalana sigui el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. Potser hagués tingut més sentit que el suport es donés des del departament d'Empresa i Ocupació o des de Cultura que veure el responsable de sostenibilitat buscant com entrar per la porta del darrera del desproteccionisme. I políticament només hi ha hagut l'oposició de la CUP? ...?

Una actuació més amb què s'obre la veda al nostre país. Qualsevol dia un personatge sortit amb calça-curta del Camp Nou o un mediàtic televisiu pot demanar que es projecti un nou reclam turístic sota el seu nom en qualsevol altre espai emblemàtic del nostre patrimoni. Dalt de Montserrat? Ai, no, que Montserrat no es toca!