Avui fa un any...

Avui fa un any vaig començar a posar en obert A CONTRATORRENT. L'objectiu inicial del bloc, ja ho explicava aleshores, era trobar aquest espai on expressar-me. Sempre m'han dit que escric millor que no parlo, així que cada cop parlo menys i miro d'escriure més... o una mica. I avui que el nadó comença a posar-se de peu, amb ajuda, és clar, que un encara porta xumet, és un bon moment per fer una ullada a l'any que ja ha volat.

Potser no ho saps, però quan tens un bloc pots accedir a un reguitzell d'estadístiques del tipus quanta gent hi entra cada dia o a cada moment, en quin país es troba quan ho fa, i fins i tot quin tipus d'explorador utilitza. Així he pogut veure que alguns em llegiu des d'Andorra cosa que segur té a veure amb el bloc de la Núria de la Seu, a partir del dia que em va presentar en societat... en societat blocaire. També he pogut saber que em segueix gent des de llocs tan llunyans com Estats Units o Rússia! Oh, què important que sóc! Hi ha algun expatriat que em segueix! Però he vist que les entrades russes poden arribar a ser sospitosament quantioses i, tot i que ja sé allò de muchos rusos en Rusia m'inclino a pensar que tenir un bloc amb un títol com aquest, on la paraula torrent hi apareix, hi té molt a veure. Els arxius torrent contenen localitzadors d'altres arxius que s'utilitzen per descarregar música o pel·lícules. Si m'equivoco en la sospita demano disculpes als meus fervents seguidors russos, als qui convido a què em comuniquin el meu error d'anàlisi! Per la meva banda estic pensant ja fa temps i de forma seriosa la possibilitat de canviar el nom del bloc...

He de confessar que de vegades m'obsessiono a mirar les estadístiques per veure si tal escrit o aquell altre ha estat més o menys llegit. Hi ha textos en els que hi poses tota la carn a la graella, te'ls mires d'un costat i un altre, poleixes el vocabulari, revises el contingut, els enllaços, creus que t'ha sortit rodó i... no el llegeix ningú; altres vegades succeeix el contrari. Em sembla que alguna cosa semblant els hi va passar al grup REM amb Losing my religion (tendre consol, aquest). Aquesta activitat d'investigador l'he hagut de frenar perquè crec que no és sana i, tot i disfressar-la d'un "vull saber si arriba a la gent" en realitat és tracta d'un trist exercici de narcisisme autocomplaent i d'un "encantat de conèixer-me" malaltís. A banda, fàcilment provoca un desencís que frega la depressió per frustrant. Aleshores em cal fer un esforç per recuperar el meu objectiu inicial i tornar a començar.

Però un any és molt temps, amb més de 50 entrades i un especial que val per unes quantes més com va ser la meva experiència escocesa. I aquí he dit coses molt diverses, en contingut i en forma, i he introduït canvis, com tot el tema de la música que utilitzo per acompanyar escrits (malgrat et pugui semblar el contrari), que canvia força la dinàmica del bloc. Jo segueixo com sempre, anar escrivint quan tinc alguna cosa per escriure, callant quan no, madurant les idees per poder-les expressar de manera més o menys coherent i assenyada, amb major o menor encert. I tu? Gairebé mai tinc idea de com ho reps. Sé que hi ha coses que t'explico que t'agraden i hi tornes però també d'altres que et creen rebuig o indiferència i t'allunyes... potser per la forma, potser pel fons. Et convido a dir-hi la teva, sense filtres.

Ups! Gràcies per seguir-me i felicitats per la part que et toca!