dijous, 8 de març del 2018

You Know I'm No Good (Amy Winehouse) i dia de la dona treballadora

Fa unes quantes setmanes que m'he enganxat a l'Amy Winehouse. Sí, ja sé que vaig amb retard, sóc lent i necessito fer el meu procés. Per mi ha estat una descoberta ben explosiva. I només faig que lamentar-me per una vida que es va escapçar tan ràpidament i de la que només puc viure a través de l'arqueologia dels records. A la pel·lícula Amy (Asif Kapadia, 2015) es retrata la figura de la cantant, un compendi de contradiccions, al capdavall com qualsevol de nosaltres, però portat a l'extrem, amb un final tràgic. La pèrdua del control al costat d'un prodigi de veu i melodia, de notes i moviments sonors que conviuen entre Jack Daniels i crac, en una comunió complexa, com si es tractés d'un impossible oxímoron. I en aquesta confrontació la figura d'un company, marit, que no va ser mai un puntal on aixecar el cap, si no un bidó de benzina que ajudava a cremar-ho tot, fins a l'infern.

Avui, dia de la dona treballadora, vull recordar aquesta figura que m'aporta tan plaer i agrair a totes les dones que he conegut al llarg de la vida, les que conec i les que espero conèixer, els ensenyaments que rebo de cadascuna de vosaltres i que m'ajuden a ser millor persona. 


10 comentaris:

  1. Molt d'acord amb l'agraïment a totes les dones que ens aporten tant i tant cada dia, tant a nivell personal com global. Però amb la Winehouse no hi puc estar d'acord. No per dona, sinó perquè ja no m'agradava la seva música quan vivia, i no l'he volgut descobrir més des de llavors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi no em va interessar la seva música mentre va viure. No sé molt bé, crec que per algun tipus de prejudici. Tinc la sort d'haver-la redescobert més endavant i t'animo a fer-ho, XeXu, perquè val molt la pena. Sigui com sigui, és bo saber que en les coses importants estem d'acord ;-)

      Elimina
  2. Tots i totes aprenem de tothom si estem atents i receptius. Jo no tenia cap idea de l'Amy Winehouse mentre era viva, més enllà d'algunes notícies als medis que més aviat despertaven rebuig o si més no una mirada obliqua ... Amb la pel·lícula Amy vaig descobrir la persona i la música. I sí, a mi la seva música m'arriba molt, perquè és sincera, surt des de les entranyes, i potser això ho entens més després de conèixer-ne la història, però en qualsevol cas és un música intensa i que transmet vida i sentiments, els que hi són de rerefons. Ella no hi és entre nosaltres, però la seva música i la seva veu fan que estigui viva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser gràcies a tu que vaig saber de la pel·lícula i va valer molt la pena. A la música ja hi havia arribat encara que també post-mortem. És cert això de la música sincera que surt de les entranyes. Jo també ho percebo així. I tant que ens queda per aprendre... Petons!

      Elimina
  3. Ja no es dia de la dona treballadora, s’ha quedat amb dia de la dona a seques, estàs des-actualitzat Ignasi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort que et tinc a tu per actualitzar-me el software... de totes maneres crec que les dues opcions segueixen sent vàlides, per exemple a la web de l'ajuntament de Barna...En fi, cada dia s'aprèn una cosa nova.

      Elimina
  4. Gràcies pel teu respecte i reconeixement, Ignasi!
    A mi de l'Amy m'encanta la seva veu intensa i plena de sentiment, com en "back to black"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feliç de saber-te per aquí, Ada! I gràcies per les teves paraules. Jo ara estic escoltant l'album "Frank", més jazzístic i estic flipant força. Abraçada!

      Elimina
  5. Gràcies per la part que em toca, Ignasi, tot i que jo no sóc gaire ni de dia de la dona ni de feminismes. Penso que al darrere de tot això hi ha tant postureo! Ja sé que en aquestes jornades es commemoren moltes injustícies, desigualtats, violències, etc. però m'agradaria saber el que es guanya tenint un dia de la dona, p.e. El dia de la dona ha de ser cada dia i el viure amb coherència, també.
    Però no vull ser malagraïda, eh! A tu el gest t'honora. Segur que amb molts com tu no ens caldria tenir cap DIA.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, per la part que et toca ;-) Totalment d'acord amb tu, Laura. Tan de bo no l'haguem de commemorar més, Insha'Allah! Passa el mateix amb el dia del medi ambient o el dels refugiats... Però suposo que algú considera necessari fer-ho per sacsejar cervells acartronats i mig podrits. En tot cas, aquest any trobo que ha estat molt especial, no? Vull dir que la vaga, la força de les concentracions en tants països alhora, la volada mediàtica que ha agafat... (fins i tot un tal M.Rajoy portava un llaç lila...) No sé, haurà valgut la pena? Serà un dels últims anys en celebrar-ho? Abraçada!

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras