divendres, 21 d’octubre del 2016

Un nou ocell a Togo

Togo té des d'aquest setembre una nova espècie d'au per afegir al seu llistat oficial. Es tracta d'un petit teixidor conegut com a teixidor menut de clatell rogenc (Sporopipes frontalis) que va ser detectat al Centre de Formació Rural de Tami (CFRT), al nord-oest del país, durant els seguiments ornitològics que es van realitzar dins el projecte "Vuela con Tami" de l'organització PROYDE amb qui col·laboro.

Aquest ocell, de la mida d'una cadernera, pertany a la família dels teixidors, caracteritzats per teixir un niu amb herbes, normalment amb entrada en forma de túnel. L'ocell té un disseny ben bonic, on les plomes del front i el pili són de color negre amb les puntes blanques, donant-li un aspecte pigallat. El clatell és rogenc i contrasta molt amb la resta del plomatge blanc i gris. No hi ha diferències entre els dos gèneres. Aquesta espècie es distribueix al llarg del Sahel, des de Mauritània fins a Etiòpia, tot i que hi ha una subespècie, lleugerament diferent, que es troba per Uganda, Kenya, Tanzània i Sudan del Sud. L'espècie havia estat observada a Benín, país veí de Togo, a una latitud inferior a la del CFRT, i això feia suposar que podria trobar-se al nord de Togo, però la seva presència no s'havia confirmat fins ara.


Aquest 29 de setembre es van observar dos exemplars, possiblement una parella tenint en compte el seu comportament, a prop dels embassaments que hi ha a l'extrem nord del CFRT. En dies posteriors es van obtenir sis observacions més, sempre de dos individus, segurament els mateixos, fins el 9 d'octubre, data de l'últim mostreig de camp.

Junt al teixidor bufaler becblanc (Bubalornis albirostris), una altra espècie de teixidor detectada per primer cop a Togo el maig de 2013 al CFRT en el marc del mateix projecte, ja són dues les espècies que s'han afegit a la llarga llista d'ocells d'aquest país subsaharià. Aquest llistat incloïa fins ara 627 espècies -segons el Handbook of the Birds of the World (HBW) a les que caldrà sumar-ne una més amb la incorporació del teixidor menut de clatell rogenc, un cop es validi la documentació aportada. Tot i que Togo és un país ben petit, el 124è del món atenent a la seva superfície, la seva diversitat ornitològica, en consonància amb la seva diversitat d'ambients, el situa en la posició 61 en ordre de rellevància, per davant de països com Espanya, nou cops més gran, o Canadà, el segon país del món en superfície. Però també per davant dels seus veïns Burkina Faso o Benín, cinc i dos cops més grans en superfície respectivament, tot i que no de Ghana, país veí que compta amb un registre de 745 espècies, però amb una superfície quatre cops més gran. 


Teixidor bufaler becblanc (Bubalornis albirostris)
El CFRT, una finca de poc més d'un quilòmetre quadrat de superfície, té una riquesa d'ocells molt rellevant: al llarg dels tres seguiments intensius realitzats dins el projecte Vuela con Tami -maig de 2013, març de 2016 i setembre-octubre de 2016- s'han detectat prop de 160 espècies. Una xifra que representa el 25% de les espècies identificades en tot el país. La clau d'aquesta diversitat rau, segurament, en l'estructura en mosaic que presenta tota la finca, on conviuen diferents elements naturals i antròpics com camps agrícoles, embassaments, camins arbrats i retalls de boscos galeria, alhora que gaudeix d'una certa tranquil·litat. Una diversitat d'ambients concentrada en un espai petit que representa una excepció destacada en un entorn castigat per la sobreexplotació del territori, on la sabana arbrada s'ha substituït per camps de conreus, més pobres i menys diversos, per l'alta pressió demogràfica de la regió.

Aquesta nova espècie és una mostra més de la gran biodiversitat d'ocells de Togo i de l'enorme responsabilitat per al país i per a la resta del món en la conservació dels hàbitats que s'hi troben. El treball d'educació i sensibilització en una zona tan afectada per la pobresa, junt amb la cerca d'alternatives a la destrucció dels ecosistemes naturals, són eines claus en aquest procés, en les quals el projecte també hi inverteix esforços.

-----

Fonts:

BirdLife International. www.birdlife.org/datazone/home. Cambridge, 2016.

Cheke, R. & Walsh, J. The Birds of Togo. B.O.U. Check-list No. 14. The British Ornithologists’ Union, Newbury, 1996.

Craig, A. (2016). Speckle-fronted Weaver (Sporopipes frontalis). En: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, E. (eds.). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona. (recuperat de www.hbw.com/node/60973 el 20 de octubre de 2016). 

Oliveras, I. Las aves de Tami. La conservación de la biodiversidad en el camino hacia un desarrollo sostenible. Tami–Gualba, 2013. Descàrrega lliure a: https://docs.google.com/file/d/0ByJ2iHexOId9YmhKNUg1bzZDZmM/edit

12 comentaris:

  1. Vaja, escrius poc, però quan ho fas és per una bona notícia.
    Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, escriure poc... no sóc tan prolífic com tu però vaig fent... hehehe. Merci per les felicitacions!

      Elimina
  2. Va home! No siguis modest! Confessa que vas ser tu qui va descobrir aquest nou ocell! Per què no li vas posar el teu nom com fan altres científics amb les espècies noves que troben? Un Ignasisus Oliveressins per exemple.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que ho has llegit tot lletra per lletra i no una lectura transversal d'aquestes que critiques tant als lectors del teu blog... en tot cas un aclariment: no he descobert cap espècie nova per a l'ornitologia! Aquest teixidor ja estava descrit des del 1800! El que passa és que cada país fa el seu llistat propi d'ocells (per exemple el llistat actual de Catalunya és de 405 espècies que s'han observat com a mínim un cop en llibertat sobre territori català). Doncs en el cas de Togo, aquesta espècie no hi era descrita. Potser fa anys que hi és però ningú l'havia detectat. Ara ja ho està de manera que el llistat del país passarà de 627 a 628 espècies. D'altra banda sempre he pensat que el meu nom no té una sonoritat prou agradable com per batejar una nova espècie... hehehe.

      Elimina
    2. I pensant-ho fredament potser no és tan bona notícia que hagi trobat aquesta espècie, com l'anterior de 2013, a Togo, ja que es tracta d'una espècie de distribució saheliana, o sigui a tocar del desert del Sàhara, i trobar-la més al sud pot ser un símptoma de què el desert o les característiques associades a aquest ecosistema s'estan estenent cada cop més cap al sud, la qual cosa no és molt bona notícia per a la població en general...

      Elimina
    3. Real-romanticisme en diuen... hehehe

      Elimina
  3. Quin món aquest dels ocells! Jo mai m'havia parat a fixar-me en aquest éssers més del que es pot fixar qualsevol ciutadà de "a pie" fins que una amiga meva es va enrotllar amb un ornitòleg i es passava la vida acompanyant-lo per muntanyes i boscos en pro de l'observació. En aquella època van organitzar unes jornades a Vallromanes per conèixer els ocells de la zona i sensibilitzada com estava m'hi vaig apuntar. Des de la meva ignorància vaig descobrir tot un món, interessant i desconegut. En guardo un record fantàstic. No hi he aprofundit més però si que em miro els ocells amb molt més carinyo. La meva amiga al final després d'uns quants anys de convivència ho va deixar amb l'"orni", tot el temps del món el dedicava a observar ocells i s'oblidava d'observar-la a ella i ella va decidir volar cap a un altre costat... Igual fins i tot us coneixeu. Això de les connexions també és un món interessant (hehehe).
    Felicitats per la troballa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ÉS un món interessant, no ho dubtis! Fa uns anys la meva parella i jo vaig coincidir a un poblet del nord d'Etiòpia amb una parella de catalans -el Xavi i la Mireia- que no coneixíem per compartir els costos d'un vehicle i poder visitar una església que estava d'allò més amagada. Pel camí, la Cristina i jo dúiem els prismàtics i anàvem mirant els ocells que detectàvem i fins i tot demanàvem al conductor que s'aturés en tal o qual lloc per poder veure millor algun ocell. L'altra parella ens mirava sorpresa. Vam congeniar força, ens vam trobar uns dies després a la capital i dos anys després ens van convidar a anar amb ells a viatjar un mes per Mongòlia. La Mireia s'havia comprat uns prismàtics i havia introduït la seva neboda al món dels ocells... durant el viatge vam gaudir tots quatre dels ocells. Sempre ens deien que havien quedat fascinats d'aquell primer desplaçament junts per Etiòpia quan van acabar comprenent que conèixer i valorar els ocells que trobàvem pel camí era un valor afegit al viatge que ells no tenien i que, als seus ulls, el nostre viatge era més enriquidor que el seu. M'ho va dir, se'm va quedar i m'ho crec. Gràcies per les felicitacions!

      Elimina
  4. Aquesta informació de primera mà sobre els ocells no té preu. Sempre m'ha interessat el món dels ocells. D'una forma profana, perquè comparat amb tu, Ignasi, "solo sé que no sé nada", però moltes vegades em quedo mirant els ocells prosaics (per molt vistos, ho dic) que tenim per aquí i em suggereixen preguntes sobre la seva manera de viure i de fer que penso, no és gens simple. SAobretot em passa quan els veig volar, amb tots els moviments i giragonses que fan en bandada o sols. Massa tard per fer-me ornitòleg, però crec que m'hauria agradat. Però a Togo no, a Togo no, si us plau, que s'ha de passar el control de l'aeroport i m'han explicat que és molt pesat i arriscat. Abraçada, Ignasi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que té preu, sí... ja passarem comptes! Bromes a banda, això de mirar ocells no té edat. De fet conec força gent que arribada a la jubilació s'han llençat al camp a passejar i a observar ocells i que han arribat a desenvolupar aquesta activitat com una passió. Hi ajuda molt els mitjans actuals: per exemple, la fotografia digital ha revolucionat molt el món de l'ornitologia, i molts afeccionats a fer fotos han descobert que també podien fer-ne d'ocells i això els ha despertat l'interès per saber-ne més. I també hi ha molt bon material on-line, guies d'ocells cada cop més bones i de qualsevol lloc del món... per exemple el Màrius Domingo, amic blocaire, té un blog específic dels ocells del Camp i la Conca de Barberà: http://ocellsdelcamp.blogspot.com/ o sigui que només és qüestió de posar-s'hi. Tampoc cal anar a Togo per aprendre d'ocells! Abraçada!

      Elimina
    2. Per cert, ara és una molt bona època per aproximar-se als ocells: comença el fred, hi ha pocs insectes, poc gra i poca fruita arreu, així que posant-lis una mica de menjar en menjadores o safates amb llavors variades o fer tires amb cacauets amb closca filats amb filferro, poden ser un bon esquer per atraure ocells cap a casa teva, ja sigui en un jardí, una terrassa o un balcó a la ciutat. És només qüestió de provar-ho i ser-ne constant...

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras