dissabte, 12 de novembre del 2016

Trump, vots i valors

Aquest dijous, després del primer dimarts que hi ha després del primer dilluns de novembre, vaig fer una ullada a les dades de les eleccions estatunidenques, per veure qui havia votat què. Allò que en diem, entre lo dolent i lo pitjor. No sóc analista polític, no hi entenc ni un borrall i no intentaré treure aquí grans conclusions, només alguna reflexió, o potser només uns interrogants, del que m'ha arribat ben endins.

No sabria dir què és el que més em va sorprendre en llegir les estadístiques, si el vot femení o l'hispà: quatre de cada deu dones el van votar malgrat els seus comentaris sexistes, denigrants i menyspreadors amb frases tan repugnats com "Quan ets una celebritat pots fer el que vulguis amb elles, agafar-les pel cony". I dels hispans, concretament dels mexicans, va dir que "Quan envien la seva gent no envien els millors sinó que porten la droga, els crims i les violacions", però un de cada tres hispans li ha donat el vot. Es clar que hi ha molts components a l'hora de votar un o altre candidat: promeses de drets i serveis socials, política exterior, seguretat, feina, medi ambient, energies... Mols elements a valorar, i si no et cau bé Hillary Clinton doncs encara ho tens més complicat (a toro passat molts analistes deien que l'error va ser que Bernie Sanders no guanyés les primàries demòcrates perquè hagués estat millor competidor contra Donald Trump), però malgrat tot jo, de ser dona i/o hispà em sembla que n'hagués tingut prou amb saber d'aquests i altres insults per no votar-lo.

No és que des del nostre país es puguin donar grans lliçons. Aquí ens agrada autoflagel·lar-nos votant partits carregats de lladres i corruptes i de neoliberals que es venen als mercats financers en contra dels interessos de la majoria. Som així, ens agrada el morbo i hi reincidim. 

Quan començava a escriure aquest post, vaig posar al segon paràgraf una cosa així: "Que la majoria del vot blanc, masculí i el de la gent gran vagi a Trump per davant de Clinton suposo que no hauria de sorprendre gaire donat que el discurs del presidenciable era xenòfob, masclista i conservador." Però després d'una segona lectura vaig pensar que acabava de donar com a normal un fet que no ho hauria de ser mai. No sé si és o no més greu que el vot femení i hispà pro-Trump, però acceptar que no hi ha hauria d'haver sorpresa en aquest vot blanc i masculí cap al republicà atenent al caràcter xenòfob i masclista del candidat em sembla que és inacceptable i motiu de reflexió, perquè al cap i a la fi això és un tema de valors, que no hi haurien d'entendre ni de raça -si acceptem el concepte- ni de gènere. Tampoc sóc filòsof i el meu raonament deu ser molt d'estar per casa, però en aquesta bipolaritat valor-contravalor hi tenen cabuda parelles de conceptes com la generositat-egoisme, justícia-injustícia, amor-odi, solidaritat-insolidaritat... i tants d'altres. I crec que hem de prendre-hi partit.

Però potser estic equivocat. Poc abans de què m'acomiadessin d'una feina a la que havia dedicat set anys -per culpa de la crisi en la seva versió oficial, en realitat per qüestió de prioritats que és el que al final ens mou a tots, però això ho deixo per un altre dia-, vaig tenir una reunió amb el director per preparar un número d'una publicació de la qual jo n'era el coordinador. El fil conductor d'aquest número, que havia estat treballant prèviament amb el meu cap, era parlar de valors i de la necessitat de recuperar-ne la seva importància com a element cohesiu de la nostra societat, tant a nivell local com global. Teníem desenvolupat com volíem que fos i amb quins experts podíem comptar. Amb un pregunta-sentència del tipus "Què són els valors? Això no existeix" el director va ventilar la reunió en menys de dos minuts (bé, amb això i alguns comentaris més que donarien per elaborar un parell de tractats psiquiàtrics sobre l'autoestima).  

Al capdavall potser això que anomenem valors en realitat no existeix i l'únic que importa és anar fent el trepa pel propi benefici sense mirar qui hi ha al teu costat o qui s'ha quedat perdut al teu darrere. Però aquesta seria una conclusió massa fàcil. Jo, com més temps passa, més em refermo que els valors sí que existeixen i que el que cal és que els resituem en primera línia de les nostres vides, en un món convuls que no sap bé cap a on va.

19 comentaris:

  1. És complicat saber com pensa tothom, com es fan les coses i els motius. Jo vaig quedar aixafada en veure els resultats. Per a mi és inadmissible que una persona amb aquests valors pugui dirigir una nació o gairebé el món.
    Pel que fa als valors, crec que existeixen però que han perdut la raó de ser en les darreres generacions ... a vegades penso que m'estic fent gran i que les coses canvien ... a quin preu?.

    Aferradetes, Ignasi (que també es van perdent).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les aferradetes, sa lluna. Realment al món hi ha persones governant arreu del món amb aquests i altres "contravalors" basats en l'egoisme, la falta de respecte i la mentida sistemàtica. Els tenim per tots costats. Haurem d'anar recuperant els valors!

      Elimina
  2. jo també em vaig quedar astorada amb els resultats i molt em temo que el món va cap a pitjor ...és una incògnita saber el perquè voten els i les qui voten ....fent una anàlisi simplista diria que potser són la gent ignorant....ignorant de no saber vull dir de no escoltar i de no llegir ....els valors potser ens els volen fer perdre ...hi són vull creure que malgrat tot hi ha molts valors com la solidaritat , l'honestedat, la generositat i l'altruisme que segueixen resistint ...hi ha molt voluntariat en multitud d'iniciatives socials , ara els Estats no prediquen més que l'egoisme, el racisme, la xenofòbia ....i són coses molt perilloses ....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que tens raó que l'anàlisi simplista diria que són ignorants o imbècils. Segur, però, que hi ha altres motivacions que estimulen el vot cap a un o altre candidat que no només la ignorància. Personalment tampoc m'agrada el que representa la Clinton ni els seus suposats valors. Gràcies pel comentari!

      Elimina
  3. El que hauríem de tenir present és que no tot s'hi val. Aquesta frase l'hauríem de portar dins gravada a foc. Perquè si vivim en un món sense valors, realment cap on estem anant? Però tot i així, sembla que les opcions més brutes i despietades acaben triomfant, i això no és gens bon exemple per les generacions que pugen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest no s'hi val que dius és al que em refereixo. No crec que es pugui acceptar que t'insultin d'aquesta manera i després anar a votar com si res. No m'ho plantejo només com a exemple cap a les generacions futures sinó com a resposta a les nostres pròpies generacions. Gràcies, XeXu!

      Elimina
  4. Mira, Ignasi, una lectura del tema que m'ha semblat interessant: https://directa.cat/progres-trump

    ResponElimina
  5. Entre l'Hillary i en Trump no hi havia cap bona opció, tot i que la primera semblava la menys dolenta. Que les dones i els hispans votin a un individuo com aquest em sembla inconcebible, me'n faig creus, però últimament no paro de sorprendrem de l'estupidesa humana.
    Jo també crec en els valors, en que ens poden salvar...tot hi estar tant "desvaloritzats"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment a mi també m'ho sembla d'inconcebible però ja no m'ho plantejo només de les dones i els hispans sinó de la resta de votants. Ja entenc que hi ha altres factors que decideixen el sentit d'un vot però els seus exabruptes em semblen massa directes com per acceptar-los. La Clinton segurament és tan dolenta com ell (una neolliberal que potencia polítiques de desigualtat no semblaria una santa) però clar, ella no va amb exabruptes i això és el que m'ha sorprès del vot. Haurem de revaloritzar els valors...

      Elimina
  6. ...VAIG RECORDAR AQUELLA CANÇO DE LA TRINCA "...I ELS HI DIUEN XARNEGOS ELS QUE ARRIBAN DARRERS..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord Oliva, jo també vaig pensar en aquesta cançó quan vaig veure que molts cubans i altres hispans de Florida votaven per un candidat que volia tancar fronteres amb murs per no deixar entrar immigrants, ex-conciutadans en molts casos. Jo ja estic bé, els altres que es fotin! No? Sembla un missatge prou clar el d'aquest vot... què trist! Gràcies per la visita!

      Elimina
  7. Que consti que no estic defensat en Trump, però l’error més comú que d’Europa es donar molta importància al fet que aquest home sigui xenòfob i masclista, pels electors dels EEUU hi ha molts altres factors que són molt més importants que aquest parell de defectes (i molts d’altres...). Reconec que la culpa no es estricament nostra per no esperar-nos el resultat, sinó de la gran majoria dels mitjans de comunicació que són totalment parcials a favor de Hillary i només ens venien que Trump és el diable i que no podia guanyar de cap de les maneres, i llavors ha arribat la sorpresa. Després fem un anàlisis simplista dels resultats i diem que als EEUU tots són uns ignorants i que no tenen ni idea del què voten...

    Sí, sí, els valors són importants, però quan estàs en crisi i el que necessites es una feina per tenir calers per sobreviure els valors passen a segon pla i apostar per algú que t’ofereixi una feina encara que sigui a costa de fer fora els immigrants (com si una cosa tingués a veure amb l’altre, però això es un altre tema), aplicar mesures proteccionistes en el mercat, i el que faci falta per activar l’economia interior, per tan el que menys vols es una neoliberal com la Hillary que aporti encara més inestabilitat al país, i més després de veure la seva tasca com a secretària d’estat.

    PS: Ara es molt fàcil dir-ho, però si, estic d’acord en que Sanders s’hauria menjat en Trump amb patates, però després d’un negre es veu que tocava posar una dona...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, aquí tothom s'ha posat la mà al cap. Només feia falta veure com va donar TV3 els titulars de les notícies: en primer lloc parlaven de la derrota de la Clinton, de la decepció de tanta gent i bla, bla, bla... i en tercer lloc donaven a conèixer qui era el guanyador! Si hagués guanyat la Clinton segur que haurien obert amb la seva victòria i no amb la derrota del Trump!

      Ja saps que sóc anti-neoliberal, així que la Clinton ni en pintura! Però entenc que hi havia altres opcions: no votar, votar en blanc, votar els verds o a altes dels petits partits que s'hi presentaven. Així que no era qüestió de Clinton o Trump, entenc jo. No diré que són uns ignorants, ni tan sols ho he insinuat. Aquí no ens quedem curts, ja ho he dit, no només votant corruptes sinó també neoliberals amb barretina. No intento fer una anàlisi simplista, perquè no sóc analista i perquè no em plantejo fer-lo, només que hi ha un tema de valors que no acabo d'entendre, això que fa que puguem votar algú que ens està insultant directament, a la cara.

      I m'agradaria pensar -tell me happyflowers- que els valors no passen a un segon pla davant les necessitats de les persones. Malament aniria (sí, sí, ja sé que anem força malament) si tothom ho fes així. Gràcies Pons!

      Elimina
    2. Altres opcions? Als EEUU? Suposo que estàs de conya, es el país més bipartidista del mon! Votar partits petits? Votar als verds? Una bona manera de llençar el vot... Fins hi tot els Simpson en fan conya, el famós "a mi no me mires, yo voté a Kodos". Tan de bo no sigués així, tan de bo hi hagués altres opcions, però la realitat en els EEUU es la que és. Ja et dic, la "millor" opció (factible) i hagués estat Sanders per sobre de Hillary que també es un neoliberal, però se'l veia més assenyat, una llàstima. Però bé, no cal patir massa, que si seguim les prediccions dels Simpsons la propera presidenta serà la Lisa ;-)

      Elimina
    3. Sóc conscient del bipartidisme als EEUU, només posava exemples d'altres opcions que es podien triar a banda dels dos grans partits, com també deia votar en blanc o no votar. No tinc molt controlat el tema dels Simpsos (ja sé que això em fa baixar molts punts al teu rànquing) però l'opció Lisa és bona? ;-)

      Elimina
  8. Renoi! Molt bon post, Ignasi! Tu diràs que no hi entens, però fas unes reflexions dignes d'un comentarista polític. Amb valors, diguem-ho toT! No ho dic de conya. Molts cops els comentaristes polítics donen per fet que els polítics de qui parlen ja no en tenen ni n'han de tenir de valors, quan en realitat s'hauria de començar per aquí i reivindicar l'ètica, darrerament desapareguda en el món de la política.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt generós el teu comentari...! De vegades penses que tenen més contravalors que valors, no? I, sincera i tristament, crec que és així. Gràcies per passar-t'hi!

      Elimina
  9. Hola! Vaig a fer una repassada als teus escrits. Com sempre interessantíssims.
    L'altre dia, quan et vaig dir que el dia a dia se'm menjava, vaig pensar que, què coi, hi ha més coses. I una és no perdre el fil del que pensen i escriuen els amics.
    Dit això... Ja saps que tinc línia directa amb USA. De fet en tinc dues: una a l'Amèrica profunda, rural. I una altra al cor de New York. Des de les muntanyes d'Oregon, el més genuí Far West, fa mesos que em deien que el Trump guanyaria per golejada. I que les més fervents defensores eren les dones. Un 75% de la petita ciutat va votar Trump. Però, per contra, en el seu entorn universitari se'n feien creus. Una universitat que acull joves de tot el país, amb cultura, amb ment oberta fora del seu món. Què el va fer guanyar: economia i racisme. Per contra, la meva amiga que viu a Nova York estava destrossada, amb por, escandalitzada. Però la frase que més llum va posar en tot això va ser quan va dir: "des de les ciutats hem menystingut les zones rurals del país, ens he, equivocat al creure que tothom té un pensament cosmopolita. Com hem pogut estar tan arrogants i còmodes en el nostre espai urbà i intelectual pensant que els de Trump eren una minoria."

    Bé, i com ja has dit, no som ningú per donar lliçons. Només cal mirar el nostre país. I veurem la mateixa societat. I a la resta d'Europa no poden cridar massa més.

    Ens esperen dies difícils. I pot ser important les dones, els negres, els hispans... Però ja podem defensar tot això si aquest home i el seu equip segueixen negant el canvi climàtic. Llavors ni blancs, ni negres, ni dones, ni homes, ni Trumps.

    ResponElimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras