dilluns, 6 de juliol del 2015

Això de les llistes de llibres...

Sí, quan arribem a meitat d'any alguns de vosaltres pengeu les llistes dels llibres que heu llegit aquesta primera meitat de l'any. Després, cap a final d'any, penjareu la segona part. D'altres en feu una al final d'any i ja està. Jo no ho havia fet mai, entre altres coses perquè no m'apunto el que llegeixo. Però després de revisar la del Pons, amb qui comparteixo el 75% d'una de les seves lectures, -o sigui, el 6,8% del total, una coincidència que em sembla exagerada- m'ha recordat que aquest any sí que havia anat apuntant les lectures fetes i m'he dit: va, vinga, per què no? A més, molts comenceu les vacances i potser us atregui alguna de les lectures que us comento. L'he acompanyat també d'una nota puntuada sobre un total de 10 punts. Aquí va:
  • El largo camino hacia la libertad (Nelson Mandela, 2010). El vaig començar el desembre passat però com que és força dens i llarg no el vaig acabar fins el gener. La gràcia del llibre, més enllà de la pròpia història del personatge, és que és autobiogràfic. I no sé, llegir la vida de Mandela escrita per ell mateix té el seu punt. Dens, però aclaridor. 8/10.
  • El lector (Bernhard Schlink, 2006). Amb el tema de l'Holocaust i el seu tractament com a fil conductor, es tracte d'un llibre intens, frepant i colpidor. Em consta que es va fer una pel·lícula sobre aquesta novel·la. 8/10.
  • El bigoti (Emmanuel Carrère, 1986). És un llibre molt ben escrit, de trama frenètica i altament angoixant, després que el protagonista decideix afaitar-se el bigoti i sembla que ningú, ni la seva dona, se n'adona. No és un llibre per relaxar-se però sí per donar-hi un parell de voltes. 8/10.
  • Fundación (Issac Assimov, 1951). Després de la campanya a escala mundial del Pons i acòlits perquè la gent llegeixi Assimov, em vaig comprar la trilogia sobre el segon imperi galàctic. M'ho vaig passar bé llegint-lo tot i que en alguns moments semblava que havies de treure pols al que passava. Em va semblar molt original i a més amb capítols curts que neixen i desapareixen ràpidament, amb personatges cada cop nous i renovats. 7/10.
  • Vermell com la sang (Salla Simukka, 2013). En aquest boom de escriptors i escriptores nòrdiques escrivint novel·les policíaques i thrillers sanguinolents, aquesta autora finesa ha entrat amb gran bombo. El llibre, el primer de la trilogia que li ha donat més èxit, m'ha semblat fluix per no dir directament infumable. Intenta agafar la forma de la trilogia d'Stieg Larsson però no passa d'un intent, amb una trama absolutament previsible. 4/10.
  • El exilio y el reino (Albert Camus, 1957). Feia temps que tenia ganes de llegir alguna cosa més de Camus, més enllà de l'Estranger o La peste. Aquest llibre és d'històries curtes. Sis relats molt diferents entre ells. Em quedo amb la meitat d'ells. 6/10.
  • Noticias de la noche (Petros Màrkaris, 1995). Em sembla que és la primera novel·la amb el comisari Kostas Jaritos, una espècie d'antiheroi de la novel·la negra. Com a novel·la policíaca m'ha semblat molt bona. 8/10.
  • Guardias? Guardias! (Terry Pratchett, 1993). Vaig sucumbir a les arts del Pons, però no ho he aconseguit. No hi he entrat, tot i llegir-me'n tres quartes parts per veure si m'acabava engrescant. Em sembla un humor interessant però per veure'l en format Monty Python, però llegint-lo no m'atreu. 6/10.
  • La pesquisa (Juan José Saer, 1994). Una altra novel·la policíaca tot i que potser la trama aquí no és el més important sinó la confusió, o el discerniment, entre veritat i ficció. Molt ben escrita. 7/10.
  • Hachiko (Lluís Prats, 2015). Una història real que va tenir lloc al Japó entre 1924 i 1934, amb un gos com a protagonista. La història també s'ha portat al cinema (hi ha una versió amb el Richard Gere). La novel·la és capaç de situar-te molt bé en l'escenari i l'autor utilitza unes formes de narració força repetitives que li proporciona un toc oriental ben aconseguit. El vam llegir per les nits amb el meu fill de deu anys i cada cop ens agradava més a mesura que avançava la història. 8/10.
  • La caiguda dels gegants (Ken Follet, 2010). Més de mil pàgines sobre la Primera Guerra Mundial, i els moviments al seu voltant, narrat de forma magistral per l'autor. Autor de best-sellers, sí, és veritat, però en aquesta primera part de la darrera trilogia està sublim. 9/10.

28 comentaris:

  1. De la teva llista, he llegit "La Fundació" d'Asimov i no només la trilogia sinó els set llibres que formen la saga completa que recordo que vaig llegir gairebé seguits. En tinc un record molt bo

    També coincidim amb "Guardias, guardias", les (males) arts d'en Pons també en van fer caure en la lectura d'en Pratchett però he de dir que en el meu cas amb més èxit que en el teu. A mi aquests llibres m'agraden prou i he continuat llegit-los de tant en tant.

    Dels altres no n'he llegit cap però tinc pendent el de Ken Follet, n'he sentit parlar força bé i tu mateix m'ho confirmes. A veure si un dia cau a la meva llista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram, sí que et va agafar fort amb l'Asimov! Jo acabaré la trilogia però no prometo continuar més enllà. Pel que fa al Pratchett el problema és que a mi tot això tan fantàstic em costa molt. Com a molt he superat el Senyor dels Anells però no em demanis gaire més...

      Amb el Follet em va passar que fa molts anys em vaig llegir "Els pilars de la Terra" i em va entusiasmar, però des d'aleshores només havia llegit alguna novel·la de les "menors". De fet, tinc "El món sense fi" a l'estanteria des de fa anys i encara no l'he obert... Quan va aparèixer el primer volum de la darrera trilogia vaig pensar "un altre best-seller dels de sempre", i no li vaig fer cas. Però aquest hivern vaig parlar amb el llibreter de la llibreria Alguer de Sant Celoni (faig una mica de publicitat però és que s'ho mereix) i em refio del seu criteri. Em va comentar que la trilogia aquesta estava molt i molt bé i em vaig comprar el primer. No me'n penedeixo gens! Ja tinc el segon preparat per quan marxi de vacances.

      Elimina
  2. Pons’s Blog, servint com a referència als altres blogs des del 2006 ^^

    Continuaràs amb els altres llibres de la Fundació? Posats a recomanar la veritat es que potser Jo, Robot seria més correcte per començar amb Asimov que no pas la trilogia famosa. Sigui com sigui, a excepció que t’agradi molt l’univers que crea, les parts quatre i cinc de la Fundació no valen la pena. El que em falten son les dues preqüles que segurament llegiré.

    Deixant de banda que no t’agradi Terry Pratchett (cosa totalment incomprensible per altra banda), no t’acabes un llibre i li poses un 6/10?! Quin sentit té?! A falta de només una quarta part d’un llibre de 300 pàgines et quedes sense llegir el final?! El drac encara deu estar volant! No tens curiositat per saber com acaba?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets una referència a l'espai blogger, no hi ha dubte! Crec que si féssim un estudi sobre les vegades que apareixes citat en altres blocs ens quedaríem ben sorpresos... ;-)

      Tinc previst acabar la trilogia però em deixo una llarga pausa abans de la segona lectura. Tindré en compte el que em comentes però no tinc gaire previsió de seguir llegint Asimov més enllà d'aquesta trilogia...

      És el que ja he dit, que em recorda molt a aquest humor anglès que m'agrada veure en sèries o pel·lícules però que em perd la gràcia quan el llegeixo escrit (sóc incapaç de comprar-me un llibre del Buenafuete, per exemple, o del Polònia, per molt que m'ho passi bé veient-los per la tele). Si a més a més anem a temes de fantasia el tema em supera i tot i intentar-ho o dono per perdut.

      De debò no ets capaç de valorar un llibre o una pel·lícula si no l'acabes? No has començat mai una lectura o una pel·lícula amb ganes i l'has abandonat al cap de poca estona? Conscientment o no, quan ho fas li estàs posant una nota. Doncs això és el que jo he fet amb el Pratchett. El 6/10 diu que el llibre està bé (no el considero una obra mestra ni tan sols una temàtica interessant però és acceptable). I el drac? que voli, que voli... ;-)

      Elimina
  3. Jo sóc dels que farà la llista a final d'any, cosa que ja vaig fent des de fa una bona colla d'anys, i que és força fàcil, ja que mantinc un blog específic de llibres que em permet fer resum de manera molt fàcil. Ja en parlarem, però de la llista que exposes, ben nodrida, n'he llegit tres, cosa que ens posa en un percentatge de coincidència superior al que tens amb en Pons, cosa que hauria d'alegrar-te. He llegit, com no, La Fundación, que és un clàssic de ciència ficció gairebé obligatori, i tinc a casa pendent una de les seves seqüeles, però és en anglès i això fa que li vagi donant llargues, costarà això. La Caiguda dels Gegants també el vaig llegir i em va agradar. Cauran les altres parts, però ara tinc més temps i em costa agafar lectures tan llargues perquè se m'eternitzen. Tot arribarà. Follett és un gran narrador, i sap atrapar. Diguin el que diguin, fa bo de llegir. I l'altra coincidència és 'El bigoti', ja en vam parlar, i aquí estem en desacord. A mi em va cansar força, no li vaig trobar la gràcia per enlloc, i això que pintava bé de bon inici. El llenguatge em va costar força.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'hauria d'alegrar coincidir amb tu més que amb el Pons? ;-D
      Això de llegir en anglès, quan pel que sembla no és la llengua amb la que ens sentim més còmodes, és tot un repte. Jo em vaig acostumar a fer-ho comprant Tintin i Astèrix en anglès (una col·lecció que va sortir fa uns anys). I tot i això em segueix costant (més amb l'Astèrix que juga constantment amb dobles sentits i frases fetes). Jo em deixo la segona part del Follet per quan marxi de vacances. M'han comentat que és millor que el primer.

      Elimina
  4. A nivell de lectura no ballem al mateix so, ja ho hem dit algun cop. La Fundación el vaig llegir fa molts anys, amb vint anyets. Ha plogut molt des de llavors... I no en vaig llegir cap més d'Asimov. A la teva llista trobo a faltar algun japonès que sé que t'apassiona!
    No sé per què, però tinc la sensació que les dones que comentin aquest escrit teu tampoc compartiran aquestes lectures o no totes. Me n'adono que acostumem a tirar cap a una altra banda. No cal parlar de lectura femenina com en anys passats però potser busquem altres sensibilitats o altres manenres d'evadir-nos. Analitzar aquest fet podria ben bé ser el fil d'un altre escrit!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està bé això de divergir de tant en tant tu i jo. Lo de la Fundació no l'hagués llegit mai si no hagués vist la insistència del Pons i acòlits en la campanya que van fer perquè la gent se'l llegís. Acabaré la trilogia (amb paciència) però no crec que en segueixi.

      Sí, tens raó que em falta Murakami en aquestes lectures (de fet m'han falten dos per llegir però estic esperant que apareguin en butxaca). I també em falta un de Jaume Cabré i un altre del Maalouf, però aquest semestre ha anat així.

      Discrepo amb tu pel que fa al tema femení que comentes. De fet és força extraordinari que jo llegeixi novel·les policíaques però me'n van regalar tres en poc temps i després de llegir la vida de Mandela necessitava alguna cosa frívola per respirar. En canvi conec unes quantes amigues (la principal dorm cada nit al meu costat) que els encanta, quan no estan literalment enganxades, les novel·les policíaques o thrillers especialment d'autors (de fet, majoritàriament autores) nòrdics.

      En canvi jo sí que crec que hi ha una sensibilitat femenina especial o particular, però no l'assigno a un gènere concret. Vull dir que crec que tots tenim el nostre costat femení (de fet ontològicament estem dissenyats per ser dones) i de fet considero que jo el tinc força desenvolupat en qüestions de sensibilitat. Però la llista ha sortit com ha sortit, molt diferent de com hagués sortit si l'hagués fet l'any passat... ho deixem per un altre escrit?

      Elimina
  5. Ni abans que llegia molt , ni ara que llegeixo poquet, mai he fet llistes dels llibres que llegia, ui, quina mandra.,,
    Ves per on amb l'únic que coincidim és amb el Hachiko, preciosa història i la peli, és d'aquelles de tenir la capsa de klinex a l'abast de la mà...
    Bones lectures!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Primer cop que ho faig però és divertit. El llibre del Hachiko li van regalar al meu fill de deu anys, però encara li agrada que llegim un parell de capítols plegats abans d'anar a dormir (de fet quan marxo de l'habitació agafa un altre llibre i segueix llegint) i vam fer aquest. Després de llegir els primers capítols no tenia clar si li acabaria d'agradar, però el llibre va agafant una dinàmica interessant i sempre em demanava unes pàgines més...

      Elimina
  6. Jo només coincideixo amb La Fundació.
    I El lector, la vaig veure la peli, que em va agradar molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no he vist la pel·lícula però la veritat és que el llibre és bo, molt bo. Gràcies per la visita!

      Elimina
  7. Jo no coincideixo amb cap, i em sap greu… Tot i que reconec alguns clàssics com la Fundación (sempre he pensat que algun dia m'endinsaria en la lectura d'Asimov però encara no ha arribat el moment), i d'altres em sonen -El bigoti, per exemple-, veig que tenim interessos lectors diferents. M'atrauen més les novel·les on la trama deixa pas a les emocions i dubtes dels personatges. Reconec que llegeixo poc i, per tant, trio molt. De vegades també he de llegir algunes obres per encàrrecs diversos i sempre em prenen temps per a d'altres llibres que esperen a la pila. Dels que cites, potser el que em crida més és el de Mandela...
    No sé si mai faré una llista com aquesta. No seria difícil, perquè la majoria dels llibres els ressenyo al blog.
    Ja veurem. Bona lectura!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em deixava la poesia, és clar… molta poesia. I també llibres infantils-juvenils que llegeixo per si puc triar-los per als meus alumnes. Alguns d'ells estan tan ben escrits que no fan cap lleig en una biblioteca adulta. En fi, això és tema per a un altre dia!

      Elimina
    2. No et sàpiga greu no coincidir! No sóc cap garant de bona literatura o similar, ni tan sols de bon gust! La llista aquesta que he fet no és molt representativa del que llegeixo normalment. O potser sí, no ho sé. Normalment després de llegir un llibre que m'ha agradat molt o especialment dens o intens, necessito desconnectar llegint llibres més simples, curts i ràpids (tot i que de vegades en aquests és on trobo més sorpreses).

      El llibre de Mandela, tot i que és un bon totxo, és molt interessant perquè t'ajuda a entendre el seu personatge. I no és gens autocomplaent! No sé si han quedat coses que no explica per donar una determinada imatge però a mi no m'ho sembla. El context històric i de canvi on se situa la història és tan important i dramàtica que jo sóc incapaç de quedar-me al marge d'aquests història i tenia especial interès en llegir-me'l. Lectura recomanada, però tenint clar que és més un assaig que una altra cosa.

      Amb això de la poesia tinc un dèficit evident. És un llenguatge molt particular que no he sabut mai fer-me'l meu, malgrat els esforços de ma mare, que encara de tant en tant em regala llibres de Miquel Martí i Pol. I em sap greu perquè em passo per blocs de gent que em comenta els meus apunts i sóc incapaç de comentar res en els seus (deuen pensar que sóc un maleducat) però és que no sé què dir, suposo perquè sóc incapaç d'interpretar aquest llenguatge. Salut!

      Elimina
  8. Em fa gràcia, Ignasi, el 6,8% de coincidència amb el Pons. Jo ni això. Tampoc no faig llistes de llibres i quan em pregunten què he llegit, per exemple, només a l'estiu, sóc incapaç de recordar-ho. Potser n'hauria de fer.
    Jo he vist Invictus, ja ho vam parlar, El lector, també en pel·li, amb una Kate Winslet dura, dura - tan dolça que era a Titànic - Hachiko també al cine i vaig llegir Les fundacions fa molts anys. Ara estic llegint Assassinat en directe de Mary Higgins Clark i sí que recordo l'ultim que he llegit. Es titula Quedem al Zurich? i juraria que hi he llegit algun relat signat per Ignasi Oliveres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona aquesta! Quin cop d'efecte aquest final!! Jo l'acabo de rebre aquest matí i no he passat de la coberta encara... Pel que fa a la resta veig que has "vist" tres dels llibres que jo comento en "peli"... així es va més ràpid! hehehe...

      Ah, això de no recordar quins llibres has llegit també em passa... no és el primer cop que m'he trobat llegint un llibre que ja havia llegit i adonar-me'n quan porto una bona estona...

      Elimina
  9. Bones Ignasi!
    Coincidim en un i mig: El Noticias de la noche, que també em va agradar força, i el Guardias! Guardias! d'en Pratchett (quin poder de convicció té en Pons! En res el tenim de president! hahaha) que em va agradar tant que vaig continuar la saga.
    Dels que dius i m'interessen especialment, sobretot amb la nota que els hi dones, i que fa temps que tinc a la pila, és El lector i El bigoti. El primer em fa una mica enrere perquè em fa que deu ser dur, tot i que potser són imaginacions meves. El segon n'he llegit alguna critica que em va fer enrere (la d'en Xexu, si no recordo malament) però ja he llegit Carrère anteriorment amb un resultat molt positiu, així que suposo que m'hi llançaré en breu.
    Amb històries com Hachiko no vull saber-ne res, que jo em poso a plorar de seguida!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tinguis por pel que fa a "El lector", la temàtica és dura però no la forma. És bo, molt bo. El del bigoti, si has llegit Carrère, ja saps que pot ser bastant angoixant, però està molt ben escrit. I sobre el de Hachiko passa una mica com el de El lector, vull dir que encara que el tema sigui força impactant en realitat la forma en què està escrit el fa molt agradable de lectura i fuig absolutament de la sensibleria. Si plores serà pel fons, però no per la nyonyeria que segurament tenia la pel·lícula del Richard Gere...

      Elimina
    2. Justament el que em fa por de El lector és que la temàtica sigui dura! O sigui, que sigui un drama d'aquests que et faci encongir el cor.
      El bigoti se m'està fent difícil d'aconseguir...

      Elimina
  10. Hola Ignasi! A mi em passa igual que a tu et passava... que no m'apunte els llibres, o comence 3 a la vegada i després algun se'm perd pel camí que no apunte... altres són de molt variada temàtica i potser fliparieu de veure aquesta varietat... però llig molt. Coincidisc amb tu amb els de guardias?guardias! que no li pille la gràcia, el vaig començar seguint les recomanacions de Pons i al principi el trobava interessant, però com més avance al llibre, se'm perd... i m'he quedat crec que per on tu, on apareix el drac però no sé com acaba i mira que em costa deixar-me un llibre sense acabar, no m'agrada! Però he començat altres que m'enganxen més i ara em fa mandra tornar als guardies... Però bé, deixant tot aquest rotllo, gràcies per donar-nos idees de lectures que això sempre va bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ada! Quan de temps sense llegir-te! Benvinguda!! Doncs jo també comparteixo amb tu que em costa deixar llibres a mitges i que quan els he començat els he d'acabar. Fins fa poc no ho feia mai, ara ho vaig fent mica en mica.

      Elimina
  11. M"ha cridat l'atenció "Noticias de la noche", perquè "Liquidació final" em va agradar molt. Me l'apunto. Mandela m'atrau com a personatge però em fan una mica de mandra els totxos... a la neurona de reserva.

    ResponElimina
  12. De fet, aquest de Mandela em sembla que el vaig comprar amb un diari... a veure si el trobo.. (caoswoman en acció)

    ResponElimina
  13. Iep, l'he trobat, em sembla que no és el mateix, però... "Converses amb mi mateix".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram Gemma, és curiós, dos llibres ben totxos, autobiogràfics, editats el mateix any i, a més a més, no en l'any que va morir Mandela sinó tres anys abans. Ja és casualitat, no? Xafardejant per internet m'ha semblat que aquest que comentes està centrat en l'etapa de presó, mentre que el que jo comento és un repàs per la seva vida, on evidentment surten els anys de presó però no com a fil conductor. Es clar, que potser només és una percepció i no és gaire real.

      Si el personatge t'interessa, a mi em sembla que una immersió per comprendre la seva lluita és un petit esforç d'homenatge a la seva persona. Que mai no ens passi que acabem fent aquell desastrós paper del Barça quan estava a Sud-àfrica per una qüestió de mandra ;-) https://lamedialunadelarea.wordpress.com/2013/12/09/cuando-el-barca-paso-de-nelson-mandela/

      Elimina
  14. Tinc llibres a casa per a no acabar-me mai, però em piqueu amb aquests post i... potser passaré per la biblioteca a veure que hi trobo. Jo no he llegit CAP dels que has llegit tu, però clar, serà per llibres...No he llegit res del Follet tot i que tinc una colla al meu voltant que no paren de recomanar-me'l cada vegada que poden. El Pons amb el Pratchett fa temps que em pica també, com a molts altres veig, i tot i que a tu no t'hagi fet massa el pes...Ja t'explicaré a veure quina m'empesco!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els llibres s'acumulen, s'omplen de pols... de cop n'apareix un a sota la pila del qual t'havies oblidat i que encara tens pendent... Això del Follet: jo vaig llegir-me "Los pilares de la tierra" fa uns vint anys. Vaig al·lucinar molt. Al cap d'uns anys va treure la segona part que és un d'aquests que tinc enterrats sota una pila de llibres... em costen les segones parts quan les primeres m'han agradat molt! No l'he obert. Li vaig perdre la pista i fa cosa de dos o tres anys vaig llegir seguit un parell d'obres "menors" i vaig tornar a gaudir. D'aquesta nova trilogia (de la qual encara només m'he llegit la primera part, sobre la Primera Guerra Mundial) em va fer una mica de recel. L'home va estar a Barna presentant la tercera part ara fa pocs mesos i vinga entrevistes i tal... no em venia gens de gust. Però parlant amb un llibreter amic que té un criteri amb el que hi confio (malgrat no sempre coincident) me'n va parlar molt bé i no m'ho vaig pensar més. Follet t'atrapa amb unes històries on barreja de fets històrics (ben documentats) amb elements purament novel·lístics, tot sembla tan normal i creïble que l'únic dolent que té és que no vols que s'acabi...

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras