dimecres, 29 de juliol de 2015

Entre les cendres i el risc

Font: Vilaweb.cat
Aquest tema de l'incendi entre l'Anoia i el Bages, l'anomenat incendi d'Òdena, m'ha deixat tocat. Com que jo visc en una zona boscosa poc cuidada sempre em poso a tremolar quan arriben aquestes onades de calor que hem patit i amb la sequera persistent amb què malviuen els nostres boscos. Aquí, a Gualba, es va patir molt l'incendi del 94 i, jo encara no hi vivia, els veïns m'han explicat l'horror d'aquells dies. Aquesta primavera ha sigut extremadament seca al Baix Montseny i mentre veies passar les trombes d'aigua a banda i banda, per darrera les muntanyes, la cara sud-sudest quedava amagada fent inútil el sobrenom d'orinal del Montseny amb què es coneix el poble. Alguns gualbencs amb denominació d'origen m'asseguren que el clima local va canviar a partir d'aquell incendi de fa vint anys i que les nuvolades que es mantenien en aquest costat del massís ja no s'hi queden. Un raonament molt plausible.

Quan va començar l'incendi d'Òdena i vaig sentir que es perseguiria el causant fins a les darreres conseqüències, em vaig recordar del Rubianes (sí, ja sé que darrerament en faig molta referència però és que deia veritats molt grans) fent paròdia del qui es va inventar això de què el treball dignifica del qui deia que calia penjar-lo dels cacauets i fer-lo girar com les aspes d'un ventilador tropical. M'imaginava el culpable de l'incendi, un desgraciat fent una barbacoa, llençant una burilla per la finestra del cotxe, cremant rostolls o fent petar el darrer coet de Sant Joan (això últim no és imaginació, ho va fer un veí meu durant l'onada de calor la setmana després de Sant Joan -malgrat les meves advertències- a menys de 20 m del bosc quan la normativa prohibeix fer-ho a menys de 500 m). "Que el rosteixin a foc lent", cridava enervat imaginant-me'l rostint-se, empalat, dins la seva pròpia foguera.

Però no. El causant de l'incendi va ser un pagès treballant al camp amb la seva picadora de palla. Un veí que col·laborava amb l'ADF, estimava la seva terra i lluitava per la conservació de l'entorn rural. Aleshores, imprudent? Algunes declaracions així ho afirmen adduint que ho feia en hores de màxima calor. Però també s'ha dit que no va fer res il·legal, ja que la catalogació de risc d'incendis del dia d'autos permetia que estigués treballant amb la màquina en qüestió.

D'entrada se m'han plantejat dues coses. La primera és prou coneguda: què malament que estan gestionats els nostres boscos que per un simple accident es poden cremar 1.300 hectàrees forestals! I sort dels bombers i dels ADF i voluntaris que han aconseguit aturar-lo i no permetre que arribés a les 5.000! Sembla que, malgrat que vivim en un ambient mediterrani amb fortes sequeres coincidents amb els pics de calor de l'estiu, malgrat que hem abandonat els camps i hem urbanitzat terrenys manllevats a la natura, encara no hem après a gestionar-los adequadament -especialment durant l'hivern- per evitar que es converteixin en una pira funerària amb un sol misto estival. Suposo que és el de sempre: tenim pocs recursos i els destinem on els destinem, i el bosc no és prioritari. 

El segon punt que m'ha vingut al cap és sobre la normativa. Potser caldria actualitzar-la atenent que, entre altres elements com el canvi en els usos del sòl o la major freqüentació de l'espai natural, hi ha un canvi climàtic que s'ha accentuat a les darreres dècades. Deia el doctor Ramon Folch al Diccionario de Socioeología de 1999, que a la Mediterrània occidental al llarg del segle XX es va produir un increment de temperatures d'1ºC i una reducció de l'humitat del 8% i que les dues dades combinades havien quadruplicat el número de dies d'alt risc d'incendi forestal. N'hem pres nota de tot això?

Però em queda un tercer element que la Cristina m'ha plantejat i que té a veure amb el risc. Obstinadament, imbuït pels corrents dominants, estic donant-hi voltes a per què s'ha produït aquest incendi i per què no es van preveure tots els elements. Segurament, n'estic convençut, un canvi en la gestió de les nostres masses forestals i en les nostres normatives farien reduir el risc i potser aquest incendi no hagués tingut lloc. Però desenganyem-nos, el risc zero no existeix. Recordes quan es va fer la Patriot Act als Estats Units després de l'atac sobre les torres bessones? I les diverses normatives sobre les ampolletes de beguda o de pasta de dents que es poden portar o no als avions? Ens assegura alguna cosa totes aquestes mesures de protecció? Al final, com va passar amb l'avió de Germanwings, un sonat o un depressiu pot acabar estavellant un avió, i un segrestador pot amenaçar amb una forquilla o un simple bolígraf. Sempre hi poden haver elements excepcionals que no estiguin contemplats en cap normativa ni en cap mesura de gestió que ens puguem imaginar. 

Està clar, però, que conviure amb la inseguretat i el risc no ens agrada. Busquem la màxima seguretat i la màxima reducció del risc i ens abastim d'eines i normes per, falsament, intentar assolir-les. Però potser, sense renunciar a la seva recerca, ens convindria aprendre a viure en una certa inseguretat, integrant-la com un element natural més d'aquest experiment que és la vida.

16 comentaris:

  1. bona reflexió......hi estic d'acord, caldria revisar la normativa, i d'una vegada per totes posar en marxa sancions efectives contra propietaris de boscos que no els netegen ....o incentivar-los per que ho facin no se´, en tot cas està clar que la deixadesa augmenta la probabilitat de propagació i es perden moltes hectàrees, afecta persones i animals i vegetació i el clima..... ara cert risc zero no existeix .....l'exemple que has posat en la recent tragèdia de l'avió ho demostra ....ara bé ull perquè normalment les demandes de seguretat deriven en pèrdues de llibertat ( ens espien per seguretat,....) l'equilibri entre seguretat i inseguretat ....gran cosa....crec que podem minimitzar els riscos no eliminar-los però quina és la balança adient? tampoc cal afavorir les catàstrofes deixant de netejar els boscos, reduint el pesonal dels bombers, o edificant en lleres de rius o en pas de torrents

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest punt de la pèrdua de llibertat en favor de la major seguretat (o sensació de seguretat) és totalment rellevant. La Patriot Act que comentava al text és un exemple d'aquest conflicte d'interessos o objectius. Aquesta cerca de l'equilibri no és fàcil, i potser al capdavall la vida no deixa de ser un tema de reguladors com els termoreguladors corporals que estimulen la sudoració per baixar la temperatura corporal quan noten que aquesta és excessiva o provoquen tremolors musculars quan detecten una temperatura massa baixa. Potser la vida és una cerca constant dels punts homeostàtics d'equilibri dins d'uns marges. El problema és quan som capaços de traslladar-nos més enllà dels límits i no sabem com retornar a l'equilibri perquè s'engeguen mecanismes complexos, inestables i tendents al caos, com en el cas del canvi climàtic... Merci per la teva reflexió!

      Elimina
  2. Un tema complex, com bé apuntes Ignasi. De totes les reflexions que proposes em quedo amb la darrera, les altres dues són -crec- força lògiques i segurament hi estaríem tots d'acord. Ens costa més acceptar aquesta part de la vida que se'ns escapa perquè encara no hem entès que forma part d'ella. Seguretat total i risc zero són conceptes impossibles i potser no desitjables. Davant de fets fortuits amb consequêncies greus és inevitable preguntar-se els perquès i la manera d'evitar-los, però potser seria hora també d'admetre que som una peça més, petita i menys important del que ens pensem, en aquest engranatge tan poderós que anomenem vida. En fi, potser me n'he anat de l'olla, però és un tema al que darrerament hi dóno voltes. I el teu post d'avui m'ha obert un cop més la reflexió.
    Aquesta tarda vaig a Manresa i passaré pel mig de la zona de l'incendi. Ja em preparo per a l'impacte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Curiós que utilitzes el qualificatiu "no desitjable" per parlar de la seguretat total i el risc zero. Diria que no és molt políticament correcte en el món que vivim ;-) Però a mi m'està bé, molt bé. Segurament no és desitjable perquè ens crea una falsa sensació de superioritat, de domini del món i de la natura, que no ens fa millors com a persones, ni com a individus ni com a espècie. Comparteixo amb tu aquesta visió i t'agraeixo que l'hagis volguda compartir al seu torn. Què fora del món que em sento, però, quan dic o penso aquestes coses! No sé tu, però veient com el món gira sota uns paràmetres tan allunyats, jo em sento que no he encertat l'espai i el temps que visc.

      Elimina
  3. Hi ha d’haver una normativa amb els boscos? Ehm si, suposo que si, però jo ni idea, jo sóc de ciutat... De tan en tan hi vaig i m’agrada que estigui verd en comptes de cremat color cendra. Algun expert tindrem en el país que controli el tema, no?

    Ara bé, sobre el control en els aeroports, si que es cert que realment no estan fets per fer-los més segurs, sinó ja m’explicaràs això. Els controls dels aeroports són una cosa merament estètica. No hi ha una pretensió real de detectar possibles amenaces, només donar la imatge que s'està fent. El més trist d'això, és que no es fa perquè el "dolent" s’acolloneixi, i s'ho pensi dues vegades, si no perquè el "client" se senti segur, i no deixi de volar per por d'un possible atemptat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha d'haver normativa? N'hi ha. Pel que fa als usos existeix una normativa. Cal que hi sigui? Suposo que sí. Recordes aquells estius on a Galícia tenien lloc centenars d'incendis simultanis provocats? La llei permetia que els terrenys puguin ser explotats per urbanitzar després de cremar! La llei va canviar i es va establir una moratòria temporal en el canvi de qualificació (de forestal a urbanitzable) i els incendis van baixar en picat (el negoci deixava de ser rentable). La llei està tornant a canviar en mans del PP i sembla que es podrà tornar a fer... o això tinc entès. Si tenim en compte que es tracta d'un recurs natural ben atractiu per a usos no sempre compatibles (des de l'explotació fustera, la reconversió de terrenys, el gaudi, el senderisme, els boletaires i els caçadors, per citar-ne alguns) sembla clar que cal un cert control i una bona gestió de l'espai. També cal tenir presents el béns i serveis que aporta a la nostra espècie (i a les altres) des de l'obtenció de productes, fins a la retenció de la humitat o del sòl, passant per l'absorció de CO2 o la producció fotosintètica amb alliberament d'oxigen inclòs. Tenim experts, sí, però també polítics que són els qui prenen les decisions o els qui deixen que altres, per exemple empresaris, puguin fer i desfer segons interessos econòmics (aquell lema de "el creixement passa per davant de tot"). Uns tenen poder de gestionar, els altres no...

      Comparteixo amb tu la idea en lo dels controls als aeroports com una eina per donar "sensació de seguretat". Molt patètic tot plegat!

      Elimina
  4. Està clar que el risc zero no hi serà mai, però d'aquí, a que no es prenguin mesures serioses per evitar els incendis, hi ha tot un món. Que algú vengui com a argument que no tindràs un 100% d'eficàcia és pobre. Si reduïm els incendis un 80% la millora seria estratosfèrica. Probablement hi ha plans per prevenir i per tractar un incendi, però segur que no es destinen tots els recursos que tocaria a aquests afers. I tocaria pel que tu dius, vivim en un territori que clarament està sempre en risc d'incendi forestal. Què més cal dir per saber que s'ha de destinar recursos a la prevenció? I sobretot, consultar experts, gent que en sap, no deixar les decisions en mans d'algú que té formació en un altre camp remotament proper a aquest i que li toca per càrrec gestionar aquest problema. Això ja seria la bomba.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com bé saps, millor que jo, l'argument de dir que no hi ha prou diners per temes ambientals (un argument recurrent dels nostres polítics) és demagògic. Hi ha recursos, molts o pocs, però és a l'hora de repartir-los on es veuen els interessos i les diferències polítiques entre governants. Al final és un tema exclusivament de prioritats. Està clar que si ens sobressin els diners tindríem els millors hospitals, escoles i les aixetes d'or, però és en el moment en què n'hi ha pocs que es tenen en compte les prioritats i el medi ambient, els boscos, el mar, la biodiversitat, la contaminació, etc. etc. han estat a la cua de les prioritats dels diferents governs que hem tingut -i seguim tenint i possiblement tindrem- a casa nostra. Exemples com el del Bulli a Cap de Creus o el que està passant ara al Montseny amb el Turó de l'Home ens mostren que, després de dècades governant d'esquena a l'entorn, ara s'hi han girat per treure'n un benefici econòmic, lluny de les polítiques de preservació i gestió que requereixen aquests entorns. Pel que comentes de la consulta dels experts, els bons polítics s'identifiquen perquè s'envolten dels millors en cada àmbit i perquè confien en els seus criteris tècnics quan aquests estan desvinculats d'interessos econòmics o d'altre tipus. A casa nostra fa basarda quan es constata que els propis polítics del sector són els primers en defensar interessos contraris al que teòricament representen (ja ho feia el Felip Puig fa anys quan estava a medi ambient, i ho fa ara, amb millors paraules, el Santi Vila). I també és patètic veure l'autocensura de molts tècnics dels departaments de la Generalitat posada en pràctica abans que des de més amunt els retallin les propostes. Això és la bomba!

      Elimina
  5. Jo també penso que el risc zero no existeix en res, però hem de fer el possible per minimitzar-lo al màxim...
    Penso en el pobre pagès , en com es devia sentir de malament que per un accident es cremés la terra que ell tan estima... Jo recordo molt bé els del 94 i el 98, Que després de passejar-me per tanta grisor, vaig escriure el meu llibret , Sota un vel de cendra, ja que el foc va arribar gairebé a tocar de la casa on va néixer la mare; em va impressionar molt veure aquelles obagues abans amb els pins vestits de verd, que semblaven un paisatge d'un altre planeta...Els arbres es van mantenir drets, però am tots els matisos del gris i del negre...
    Una cosa molt diferent, és quan són provocats, que potser caldria socarrimar-los -hi una mica, encara que només fos la camisa!!!
    Bon vespre, Ignasi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'he intentat posar diversos cops en la pell del pagès i no m'ho puc imaginar. La meva imaginació no dóna per més. Ha de ser terrible haver estat dedicant part del teu temps en la defensa i la protecció del teu entorn i acabar sent tu, accidentalment, el responsable d'una tragèdia d'aquesta magnitud. Fa tres anys vaig estar per la carretera que puja a Peramea des de Gerri de la Sal, al Pallars Sobirà, just després d'un important incendi que va tenir lloc durant el mes de març!!! Estàvem encara a l'hivern i el panorama era espantós. Un ja sap que després de l'incendi la vida reneix, i així ho he observat en estades posteriors, però aquell paisatge desolat, encara fumejant, a banda del pànic personal que em fan les flames incontrolades, no es posa gens bé al cos...

      Elimina
  6. Tremenda la teva frase: el bosc no és prioritari. Doncs ho hauria de ser. I els que manen tindrien de posar tots els mitjans per prevenir els incendis i evitar-los, assessorats per gent que hi entengui.
    I si són provocats -que no és el cas d'aquest- el castic hauria de ser contundent, per dissuadir futurs piròmans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No he volgut ser "tremendu" amb la frase en qüestió, però és que és totalment cert. Ja li comentava abans al XeXu, els temes ambientals mai no han sigut prioritaris entre els polítics del nostre país, i només s'acosten al medi natural per protegir-los si hi ha una imposició europea al darrere (encara gràcies i normalment després de diverses amenaces per incompliments diversos) o bé per treure'n un profit econòmic o electoral. És trist però és així: el món natural es belluga per paràmetres temporals de mig i llarg termini mentre que els temps electorals són curts (les legislatures són de quatre anys en el millor dels casos). La conseqüència, insostenible per irracional, és la nul·la prioritat sobre els temes ambientals.

      Elimina
  7. Aquest tema és molt més complicat del que sembla, fa més d'un quart de segle que m'hi dedico professionalment i no sóc capaç de donar cap consell sense por d'equivocar-me.
    Ara, el que sí que tinc clar és que els incendis són inherents al bosc mediterrani i que de vegades -moltes vegades- es fa més mal amb la prevenció que el que faria un possible incendi que, per sort, no sempre hi serà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu, Màrius. Jo no m'hi he dedicat professionalment però sí que he tingut interès en seguir el tema i en pensar-hi i està clar que no hi ha opcions ni consells fàcils. No he intentat aportar consells però sí em sembla, són opinions, que el bosc està "que crema" quan amb un sol misto podem cremar milers d'hectàrees seguides. I també que les normatives no estan ajustades a la realitat. Però al final el que he volgut ressaltar és el tema del risc perquè vivim en aquesta falsa bombolla de seguretat vital (o aquesta bombolla de falsa seguretat vital). Sí que hi deu haver moments en què la millor opció sigui deixar que l'incendi faci el seu camí, però, com bé dius els incendis són part inherent dels ecosistemes mediterranis. El que passa és que nosaltres en formem part d'aquest ecosistema i la nostra actuació respecte l'ecosistema s'ha anat modificant també amb el pas dels segles: l'abandonament agrícola, de l'aprofitament forestal, la transformació per urbanització, l'ocupació ociosa dels espais a través de múltiples activitats esportives, recreatives, o directament esquilmadores (com la cacera de bolets), no té precedents històricament parlant. L'ecosistema mediterrani es modifica amb la nostra acció com a element propi d'aquest entorn, l'efecte i la propagació dels incendis no és la mateixa que en temps anteriors i és normal que la protecció i la normativa s'hagin d'adequar als nous temps (igual que succeeix en altres temes com l'educació, el turisme, la salut o el desenvolupament empresarial)... Tenim tema per estona i m'agradaria conèixer més la teva opinió d'expert en aquests àmbits!

      Elimina
  8. Ignasi, jo també m'he plantejat totes aquestes preguntes, amb menys rigor que tu, és clar, i penso que encertes molt bé la solució: canvi en la gestió de les masses forestals i actualització de les normatives. Aquest incendi d'Òdena almenys segurament s'hauria pogut evitar. Jo, la veritat és que quan sento que el foc l'ha posat un pagès, se'm trenca l'ànima. El meu pare pagès ja fa anys - no sé si hi havia normativa, però era a la tardor - cremant un marge, li va saltar una flama cap al bosquet proper i gairebé hi deixa la pell intentant-lo apagar. Se'n va sortir amb l'ajuda de dos veins que van acudir en el seu auxili, però va trigar dies a recuperar-se. Ningú ho vol, però els pagesos són molt conscients del valor de la terra perquè se l'estimen com a la família.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que tens raó en què els pagesos són molt conscients del valor de la terra perquè se l'estimen, perquè en depenen! Però no crec que es pugui dir que això és cert en el 100% dels casos. Aquesta primavera, com ja vaig comentar en alguna entrada, vaig estar fent seguiments d'ocells per Les Garrigues (prop de les teves contrades) i em vaig fer un fart de veure columnes de fum de cremes de rostolls fetes fora d'època i fins i tot deixades sense vigilància. Són focs fets per pagesos que, potser ho han fet tota la vida, però que actualment la normativa no els permet i més amb l'augment de temperatures i de sequera que patim els darrers anys. Clar que no sembla, com ja he defensat en el text, que fos aquest el cas del pagès i segurament tampoc el del teu pare. No sé, hi ha massa canvis que hem introduït al medi (de conreus, d'usos de sòl, urbanitzacions, carreteres, número creixent de visitants, gestió de boscos, tecnificació agrícola, activitat agrícola intensiva...) que units al canvi climàtic introdueixen múltiples variables abans desconegudes (o poc incidents) que fan que calgui analitzar les perspectives amb la introducció de tots aquests factors, suposo que amb anàlisis multivariants i la introducció de les teories de sistemes complexos com la teoria del caos. Com diu el Màrius, ell porta molts anys treballant-hi però no gosa donar consells així que mira jo, que ni tan sols hi he treballat...

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras