 |
| Cos atrapat sota les runes a Katmandú. Foto: Reuters. Publicada al diari ARA el 26/04/2015. |
El torrent porta l’aigua fent camí de baixada, de forma poc constant, segons la generositat de les pluges. A CONTRATORRENT pensa el món des de baix però amb la vista enlaire. I també de forma irregular...
dilluns, 27 d’abril del 2015
Pornografia periodística de doble barem
D'això en parlava fa uns dies a Crespó negre: dol i pertinença. T'imagines una imatge semblant de la tragèdia de Germanwings? Ciutadans de primera i ciutadans de segona. Vergonya de món!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
És realment brutal i vergonyós Ignasi, que algú faci servir imatges com aquesta, on és l'ètica? Des del meu punt de vista no es tracta de si la víctima és d’aquí o d’allà, sinó del que provoca la solitud de la víctima, i la seva indefensió davant el fotògraf, ampliada per la seva publicació, sincerament no trobo cap ètica en l’ús d’imatges com aquesta.
ResponEliminaNo hi havia pensat en la solitud i la indefensió que comentes. Però és cert, i és exactament el mateix que passa quan vols fer fotografies d'algú que no vol ser retratat. En aquest cas l'ètica hauria de portar el fotògraf a demanar permís per fer la fotografia. En el casa d'aquesta foto del terratrèmol no hi ha ningú a qui preguntar-li, com bé dius només hi ha solitud i indefensió...
EliminaMalauradament, penso que si hi hagués quedat alguna imatge semblant de la catàstrofe de l'avió, també l'haurien publicat. Ja no és parlar de ciutadans de primera o de segona, sinó de periodistes de tercera regional.
ResponEliminaParcialment d'acord amb tu. Comparteixo la idea de "periodistes de tercera regional" però no tant el tema de la publicació d'una imatge similar de la catàstrofe de l'avió. Evidentment sempre hi ha periodistes morbosos que voldrien publicar-la però recorda que a casa nostra els nens sempre surten amb les cares pixel·lades o difuminades, cosa que mai passa quan són nens d'altres països en situacions de desgràcia. I no crec que una imatge impactant com aquesta de Katmandú en el cas de l'avió (segur que n'hi havia iguals o pitjors) s'hagués publicat sense més aquí. Senzillament perquè són els de casa... i d'això anava el post de l'altre dia sobre la pertinença.
EliminaPenso que publicar una imatge així per aconseguir més lectors, és de jutjat de guàrdia...Quan hi ha alguna catàstrofe així, només s'hauria de permetre apropar-si a la gent que hi va per ajudar, no els que ho fan per alimentar la morbositat i aconseguir beneficis...
ResponEliminaBona tarda, Ignasi.
Una bona reflexió aquesta que fas de permetre que s'acostin només les persones que aporten ajuda. Sempre he pensat que les imatges de cossos destrossats o ensangonats (a l'igual que les escenes de violència o de pobresa) no aporten cap valor informatiu a les notícies, com sí ho fa una xifra com ara 3.000 morts o una descripció dels fets. És senzillament la morbositat en el cas del periodisme de tercera com diu el XeXu, tan criticada anys enrere de les campanyes d'ONG caritatives que es feien pels volts del Nadal i que servien per entendrir els cors i afluixar les butxaques dels donants davant les cares de patiment dels nens i adults que apareixien als anuncis.
Elimina- Bon dia, es aquí el periodisme segle XXI?
ResponElimina- Sí, digui.
- Venim a vendre pornografia sensacionalista.
- Ah! Passi, passi.
Ben descrit. Lamentable que sigui així...
EliminaNinguna delicadesa, cap pudor, cap vergonya per part del fotògraf. La M.Roser te raó en una situació aixi hi ha d'anar gent que vulgui ajudar, no aquests carronyers que només busquen el morbo.
ResponEliminaTambé penso com el XeXu, que si al avió hi hagués hagut "espectacle" també l'haurien publicat.
Trist.
Curiós. La Cristina ha parlat al principi de "solitud i indefensió" des de la víctima. I tu ho enfoques des del punt de vista del fotògraf que no té "delicadesa, pudor, vergonya". Són valors perduts? O és que mai no han existit? ...Estic convençut que hi ha de tot en el món dels fotògrafs com en totes les professions. I m'imagino que aquests valors deuen estar recollits en algun tipus de codi ètic (tot i que com es veu per les imatges, sembla que hi ha qui el pot traspassar).
EliminaSobre l'"espectacle" en el cas de l'avió, no ho tinc clar. M'inclino a pensar que hi hagués hagut una mica més de mesura atès que eren ciutadans més "propers" a nosaltres (no sé molt bé sota quin criteri), però en tot cas inclosos dins els nostres grups de pertinença. En fi, no sé si mai es podrà saber.
Quan hi va haver el cas d'aquell home que va matar uns nens en una guarderia, no recordo si era en un país nordic, es va evitar posar imatges dels nens. Jo també vaig fer una denúncia del diferent tracte rebut aquells nens angelicals o els nens morts en guerres de països arabs. A molta gent no li va agradar aquell escrit. Recodo que tu em vas dir que entenies el missatge però que era massa dur el que havia publicat. Les fotos que vaig penjar les vaig treure de diferents mitjans de comunicació. Només vaig voler, segurament d'una manera massa cruel, mostrar la hipocresia humana.
ResponEliminaM'enrecordo perfectament d'aquella entrada. Deu fer uns dos anys o més. Hi havia un collage dels nens morts a la guarderia (a les fotos estaven vius) i a continuació imatges de nens morts d'altres països. Sé que em va impactar molt tot i que saps que comparteixo el missatge, en la línia del que he posat aquí. Tampoc a mi m'ha estat gens fàcil posar aquesta fotografia aquí, però és que ho vaig trobar tan indignant! En el fons anem al mateix, a la hipocresia humana que tu dius.
EliminaCurada d'espants desprès de veure com una televisió de les "nacionales " enfocava el cos sense vida d'un dels companys del accident on també va morir el meu fill... Feia falta ? NO. Només una cadena ho va fer, però tot i ser un accident a una carretera de la Catalunya Central era un dels vídeos més vist al Youtube.....
ResponEliminaFa fàstic que tractin el dolor aliè d'aquesta manera només per ... tenir més audiència?
Ostres, bruixeta, m'has deixat sense paraules i amb el cor encongit. No em puc imaginar res de pitjor. Em sap greu si el meu escrit t'ha fet remoure altres imatges. Entenc que pots parlar amb molta més autoritat que jo sobre el fàstic amb què es tracta el dolor aliè. Una abraçada.
EliminaEn el cas que tu comentes era una televisió de las "nacionales" però això no exculpa a les catalanes. De fet, la fotografia que jo he posat la va publicar el diari Ara. I sap greu pensar que també aquí sabem fer periodisme de tercera regional, com diu el XeXu.
No passa res Ignasi. Se'n remou sempre que veig alguna cosa així i això, per desgracia és l'ordre del dia. La premsa d'aquí es tan sensacionalista, per dir-ho de manera suau, com la d'allà.
EliminaL'Ara, precisament, no va contrastar la noticia del accident i va publicar un parell de coses incorrectes,entre elles el nom del meu fill, que com que el va difondre una agencia de premsa no va sortir bé enlloc. Els vaig escriure i avisar... en van fer cas ? NO. En canvi prem sa de menys nomenada com el Nació Digital si que varen corregir.
Pot semblar una ximpleria però en aquells moments, ja va per quatre anys, feia mal veure que al teu fill que es deia ALEIX l'hi deien ALEX. Si ja se que només es una I, però el seu nom era el que era
Tens tota la raó. Petons!
Eliminase'm remou l'estómac i la consciència .....ho has titllat molt bé pornografia periodística.....pornografia hipòcrita i gens de doble moral és que no hi ha ètica ni moral i part de culpa és es nostra per no rebutjar i denunciar situacions com aquesta .....pobre Nepal, ai de Haití oblidat del tot i no acabaríem
ResponEliminaSí Elfree, a nosaltres ens toca denunciar aquestes situacions de vergonya.
EliminaHola Ignasi, arribo uns dies tard, ho sé, però volia que sabessis que m'ha agradat molt aquest post -i l'anterior- on has -heu- reflexionat sobre el tractament periodístic de la mort.
ResponEliminaNo puc afegir gairebé res al que s'ha dit. O potser una cosa: si tots estem tan d'acord en criticar aquesta pornografia del dol, especialment més dolorosa quan el practiquen els "nostres", per què no fem un pas més i ens queixem formalment cada cop que això passi? Si rebessin una allau de missatges de crítica potser s'ho rumiarien una mica… Molts cops signem manifestos a la xarxa per qualsevol tema. Doncs aquest trobo que és també un bon motiu per a pronunciar-se. Exigim una ètica als mitjans, siguem bel·ligerants quan ens trobem situacions on els drets de les víctimes i els seus familiars són clarament menystinguts.
Una abraçada, Ignasi.
Gràcies, August, per la visita. Ja sé que darrerament ho has tingut complicat per participar en els debats, però m'alegra veure que segueixes en peu de guerra i amb propostes interessants! No tinc molt clar com es poden vehicular aquests tipus d'iniciatives, però segur que val la pena intentar-ho. Una abraçada també per a tu!
EliminaForça entroncat amb el teu post de Crespó negre... Aquí has fet un post curt, però és que sobren les paraules, Ignasi, per la imatge que han publicat sense cap mena de pudor i perquè ja veus la indignació que ha desfermat.
ResponEliminaEt sorprèn que pugui fer un post curt? Ja ho intento amb els relats conjunts, un exercici de síntesi que deu n'hi do! Lamentablement en aquest cas ja tens raó, ja, que amb l'esgarrifosa imatge sobren les paraules.
Elimina