.jpg)
No acostumo a fer entrades d'aquest tipus però avui em feia especial il·lusió. Aquest dijous que ve faig una xerrada sobre medi ambient, desenvolupament i cooperació a partir de l'estada que vaig realitzar a Tami, al nord de Togo, durant la primavera de 2013. Durant un mes i mig vaig viure al Centre de Formació Rural de Tami fent un inventari d'ocells, descrivint les principals amenaces sobre la biodiversitat ornitològica de la zona i les mesures de conservació necessàries per a protegir-la. També vaig fer una primera aproximació sobre les possibilitats de treballar per al desenvolupament local de la regió, a partir de la introducció del coneixement de l'ornitologia en l'educació i la valoració d'iniciar un projecte de turisme ornitològic.Aquesta estada, primera fase del projecte, va quedar explicada amb detall a l'informe Las aves de Tami que pots descarregar sencer clicant sobre el títol. A partir dels resultats i de l'interès suscitat per diferents actors, entre els quals el ministeri de medi ambient togolès, es va plantejar la possibilitat de desenvolupar una segona fase del projecte, actualment a la recerca de finançament, per inventariar en altres èpoques de l'any per veure el potencial ornitològic real, mesurant les interaccions dels ocells amb els conreus, i treballant amb els estudiants de primària i secundària de la zona.
El Cercle de Recerques i Estudis Mogoda (CREM) ha obert el seu àmbit d'actuació més enllà de les qüestions històriques, donant cabuda a la divulgació dels estudis naturals, en un nou cicle de xerrades. Si aquest dijous passat es va fer una presentació sobre les orquídies de Gallecs, el proper em toca a mi. Serà a les 19.30 h al Centre Cívic El Vapor de Santa Perpètua de Mogoda. Ja us explicaré com ha anat!
Ah! Durant la meva estada vaig utilitzar el meu bloc com a diari explicant experiències, reflexions, pensaments i anècdotes. Si vols recuperar-les pots escriure "Togo" al cercador de l'esquerra on posa "Busques alguna cosa?" o anar directament al 21 d'abril de 2013 i anar llegint a partir d'allà.
Caram tu, quina vida més interessant que has tingut. Aquestes coses fan que el paio aquell que et vas trobar a l'alberg de Sort ja no sigui tan espectacular. Em sembla que jo sóc massa casolà per aquestes coses, em meravella quan sento gent que ha fet estades d'aquest tipus, però no en seria pas capaç. Segurament ni m'ho plantejaria.
ResponEliminaNo tots tenim els mateixos interessos ni ens plantegem els mateixos reptes. Al final les coses són més o menys interessants o espectaculars en funció de la intensitat amb què les vivim i la il.lusió que hi posem. El fet que siguin poc comunes li dona un valor exòtic i, tot i que evidentment n'aprenc i m'enriqueixo molt amb aquestes experiències també em passa quan em passejo per les muntanyes del Montseny o quan planto tomàqukets a l'hort, toco una nova cançó amb la guitarra o llegeixo un bon llibre. Les coses són com són, el com les vivim és cosa nostra. Gràcies per la visita!
EliminaHo trobo una feina molt engrescadora, que al medi ambient li calen persones que se'n preocupin si volem que aquest nostre món rutlli millor...I el fet d'implicar-hi els estudiants és donar-los uns valors que tampoc és que en vagin gaire sobrats...Molt bona feina, Ignasi!
ResponEliminaDoncs gràcies, Roser. A mi em costa entendre el món si no es treballa per aprendre a conviure dins ell i amb els altres éssers que hi viuen, com un element més.
EliminaA mi em passa una mica com a Xexu, admire les persones que feu aquest tipus d'activitats però jo seria incapaç, sóc també massa casolana.
ResponEliminaQue vaja bé la conferència de dijous.
ja tornaré, de tant en tant, a visitar el teu blog. Salutacions.
Gràcies per la visita i pels bons desitjos. No et repeteixo els arguments que li he donat al XeXu per no fer-me pesat... i sí, t'espero pel meu blog quan vulguis... la porta sempre està oberta.
EliminaAquelles fotos en blanc i negre... Encara les tinc a la retina.
ResponEliminaSegur que serà un èxit.
Gràcies Núria! Espero que ela assistents tinguin una mirada benèvola com la teva....
EliminaFent-te autopublicitat! Que baix que has caigut! Has caigut del pedestal en el que et tenia! Nahhh es broma, mai t'he tingut en un pedestal :P
ResponEliminaPD: si m'interessessin mínimament els ocells potser...
Ostres! Ho diu un que celebra el dia del Pons, el del comentari 1000, el de la millor entrada,... Algun dia caldria fer una revisió dels teus comentaris en altres blocs (feina per uns quants becaris) per analitzar en quants no et dones bombo!!!
EliminaÉs bo no estar mai dalt d'un pedestal, la caiguda sempre és més suau... ;-)
Molt interessant tot plegat, enveja sana perquè l'Àfrica més avall del Sàhara és una de les meves assignatures pendents.
ResponEliminaBona feina!
Doncs mai és massa tarda per anar-hi! Jo he estat a mitja dotzena de països i la veritat és que he après molt per a la vida... Gràcies! Ens seguim retrobant...
Elimina