dijous, 1 de gener de 2015

Comença l'any: bones intencions

I comença l'any, i la motxilla -com l'infern- és plena de bones intencions. Les clàssiques del pal arasíquevadedebò: anar al gimnàs, aprendre anglès, aprimar-me per entrar a l'estiu amb l'operació biquini feta, endreçar la llibreria, buidar l'armari de la roba... i les que no ho són tant del pal abansqueemfacimésgran: com aprendre a esquiar o visitar Viena a l'hivern. Tot un reguitzell de coses que, assolides, creiem que ens faran més feliços, i que ara estan allà, a la llista, al farcell, disposades a què les agafem una a una, o totes a la vegada -que ens sentim mot forts i segurs de nosaltres-, per anar-les desgranant mica en mica. Després vindrà la vida, allò que transcorre al nostre costat mentre fem plans (Lennon dixit), aquell dia a dia atrafegat, estressant, que ens deixa buits d'energia per anar al gimnàs, estudiar anglès, buidar la roba de l'armari o programar un viatge a l'estranger. Així que, d'aquí a un any, podrem tornar a fer la llista de nou i, amb una mica de pena o vergonya, tornarem a escriure els mateixos propòsits.

Com que no vull encetar aquesta calendari amb olor de recent sortit d'impremta posant-hi mal rollo, sinó amb un somriure als llavis, he volgut afegir-te aquesta retransmissió radiofònica que va tenir lloc l'any passat, sobre les bones intencions d'un pare de família. 

Que tinguis un bon any!

6 comentaris:

  1. Poquets propòsits em faig jo... Sempre en cau algun que m'agafa per sorpresa. I a vegades sòn evls que millor funcionen, perquè surten més del cor que no pas del cap.

    Amb bons propòsits o sense, allò que acaba sent important del tot, són els somriures... Un bon any ple de somriures, Ignasi!!!

    ResponElimina
  2. A jutjar pel que diuen els blogaires en general, aquí ningú es fa propòsits ja. Almenys aquesta és la versió oficial. Jo, com que sóc igual al blog que fora, dic que no me'n faig, i no me'n faig. Si de cas, tinc algun objectiu, que no propòsit, però que més val que compleixi, perquè no anem gens bé. Una de les coses que em podria ajudar a assolir-lo és apuntar-me a un gimnàs, però les vegades que ho he fet no ha estat com a propòsit, sinó per prendre-m'ho seriosament, i ara no puc garantir això perquè no tinc temps, així que fa dies que hi dono voltes, però no vull pagar per no anar-hi, i jo sé que o faig les coses o no les faig, a mitges res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu, o t'hi poses de debò o no paga la penar començar-ho. Bon començament d'any!

      Elimina
  3. Ignasi, m'havia proposat no visitar cap blog aquest mes i deixar-ho pel mes que ve, perquè ja estem prou enfeinats, no? però els teus comentaris han picat l'ullet a la meva curiositat. I aquí estic. Inevitable un somriure a aquest aspirant a bon pare, que no sembla que se'n surti ni amb tota la bona intenció del món. Jo, en vjsta de l'èxit de compliment, ja fa anys que no faig propòsits, però aquest any tinc un problema de salut familiar greu, que no em deixa mirar més enllà de la setmana que ve. Així doncs, el gimnàs no podrà ser, que sinó... està clar que no estaria entre els meus propòsits! Cada vegada que ho he provat (tres) he estat a punt de morir a mans del gimnasta entrenador. Ens veiem aquí o allà, Ignasi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que els problemes familiars es vagin solucionant. Abraçada i gràcies per la visita!

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras